dimarts, de desembre 05, 2006

Video freak

Quizá no sea David Bisbal pero ni falta que le hace... sisisi entrando fuerte en la lista de los 40 tenemos a Joe con su Joe's Sh*t.

Technorap? technoreguetón? video muy cutre pero mola (y engancha!)

"You-tu be listen to my historia sitting in a chair and riding a noria..."

MTV Award ya!

dilluns, de desembre 04, 2006

Vaya clave...

Cada vez más sitios web incorporan eso de la clave de seguridad, en que sale en un recuadro de aspecto lisérgico con una palabra (o letras) que tienes que escribir más abajo para certificar que eres una persona y no un bot (qué cosas más raras). Esas claves se utilizan en registros de webs, para poner comentarios, etc. Hoy me ha sorprendido la web de Telefonica, que la verdad no me esperaba semejante... huevo de pascua? coincidencia?

Mejor que lo veáis...


divendres, de novembre 24, 2006

Update

Bé segurament ho hauria d'haver posat abans, al final m'han donat la beca del COPCA! ueeee!!!

Punt nº1: No m'han enviat a la xina a comptar cudeiros sino al Brasil a comptar mulates.
Punt nº2: No em desagrada en absolut el nou destí.
Punt nº3: Ja m'he vacunat, renovat el passaport, buscant els documents per fer el visat i buscant pis.
Punt nº4: També he passat la prova de l'icex però l'he desestimat per lentorros.
Punt nº5: Encara no he vist un duro.

Seguiremos informando

dimecres, de novembre 15, 2006

La Txina

Fa temps que no parlo del meu curro i avui he recordat que no havia dit res de la companya txina. Crec que fa temps ja ho havia posat en alguna anotació, però avui li donaré un repàs. Com en els vells temps.

La txina és tot un personatge, porta com mig any a l'empresa i sembla que no hagi après res, apart de vestir fashion i quatre paraules en espanyol que poques vegades acaben amb una frase correcta i per lo que li han donat un certificat a una escola d'idiomes friki. Tot i semblar un xai descarriat no hi posaria la mà al foc, no sembla el prototip de xino pencaire i crec que és el prototip de xino que s'occidentalitza perque es lo fashion pero li pilla en mal viatge.

Normalment sembla que vagi de subidón de LSD i riu per tot. Li dius hola i riu, li dius que què fa i riu, li dius com va i riu. A part diu que sí sempre, suposo que acostumada al seu país a dir que sí només per indicar que segueixes, no per dir que hi estàs d'acord. Amb el problema afegit que en el seu cas com que no controla gaire la llengua de Cervantes no saps cap de les dues coses.

A part penso que li demanare les webs que visita que semblen de cotilleo i de moda perquè hi ha algunes fotos bastant interessants, però això ja és un altre tema.

Tornant a la txina, és de les que les mata callant. Ens vam quedar tots de pedra quan la segona setmana d'octubre pregunta si era festa el dijous, li vam dir que sí, pero que ojo que el divendres no ho era i havia d'anar a treballar, ella diu que vol anar a Berlín pel finde. Li diem que si vol festa el divendres ho havia de demanar a la jefa. Ella va a parlar amb la jefa i el divendres no apareix, segons sembla tenia un exàmen. Arriba dilluns i tampoc apareix ni dóna senyals de vida i dimarts truca que està a Florència i ha perdut el vol. Curiosa ruta, exàmen, Berlín i Florència.

Un altre tema son els horaris, amb el rollo del estudis, arriba i se'n va a l'hora que li rota, arribant pels matins a quarts d'onze i sortint a quarts de cinc amb no se quina peregrina excusa.

La última i detonant del post ha estat aquesta setmana. Per causes de overbooking a la maleta m'ha pillat unes galetes de postre, fart també dels putos vitalineas. Però no unes galetes qualsevols ojo, unes petit écolier que en menjo des de temps inmemorials (llavors no podia beure cervesa i necessitava algun vici) i les tinc sagrades. A la feina tinc la confiança que ningú se les fotrá sense dir res perquè hi ha bon rollo, o això em pensava.

Hi ha coses que tenen un pase, pero que se't fotin part del postre de cada dia i callin com un puta no. Ahir em vaig enfilar per les parets al veure que faltaven tres galetes i que ningú em va dir res, lo que volia dir que havia de passar la setmana amb sis galetes de postre (i ningú pot aguantar menjar-ne només una)

No vaig dir res per no tocar la moral amb un tema tan poc trascendent com la desaparició de tres galetes i per no buscar mals rollos, pero avui ja he resolt l'enigma estimat Watson, quan he anat a guardar la caixa a la nevera amb llàgrimes als ulls per no poder fer postre divendres, la txina em surt per darrera (somrient es clar) amb... una caixa de petit ecolier a la mà! no l'he escanyat perquè hi havia testimonis

dilluns, de novembre 13, 2006

Renfe sux

No és cap novetat, pero no sé si es per la conya de l'AVE o per la lesió d'Etoo però el servei de renfe és catastrófic.

Els divendres és rutina que la gent que puja a passeig de gràcia en direcció Figueres la meitat o més es quedin de peu i ja fa uns quants viatges que el revisor no apareix per enlloc, potser per evitar revoltes i senyores cabrejades.

Potser tot va començar el fatídic dia que una puta excavadora va tallar un cable i la xarxa ferroviaria se'n va anar a norris. A partir d'aquell incident, cada cap de setmana agafar el tren és més un càstig que un plaer, una prova que he de passar per arribar a casa i jugar plàcidament a la play, una espècie de purgatori.

Divendres passat la cosa ja pintava malament. A l'arribar a Sants (sort que visc a prop i agafo el tren allà) veig molta gent davant de les escales de les vies 7 i 8, les que normalment surt el tren cap a Figueres. Vaig pensar que eren els viatgers que anaven a A coruña i que per alguna raó que se'm escapa normalment esperen allà fins que anuncien la sortida per la via 4. Miro el panell de sortides, tren cap A Coruña via 4, ningú es mou. Ugh mal rollo, aquí passa alguna cosa. Ho confirmo dos minuts més tard, anuncien el tren a Figueres mooolt abans del normal (bé o l'anuncien tal com hauria de ser, però últimament ho fan a la mateixa hora que hauria de sortir el tren i m'he acostumat).Amb una diferència, diuen que el tren pararà a totes les estaciones a partir de Montmelò. Definitivament algo ha passat, un exprés no fa aquestes coses.

Tot i aixó el ramat de borregos baixa cap a les vies mentre penso que ens haurem d'esperar fins que arribi el tren, però per a sorpresa meva, el tren estava allà.

Pujo i m'assec i sento algú que comenta que el tren d'abans no havia passat i que hi havia retards. Mal rollo.

El tren arranca cap a les vuit i cinc, deu minuts més tard del previst i a petar de gent. Evidentment al parar a passeig de gràcia s'omple fins a la bandera i al clot encara uns quants més pujen. Al sortir de bcn perdo la noció del temps i m'adormo, pensant que ens estem movent quan passem vint minuts parats a St. Andreu (crec). La gent comença a queixar-se, a comentar i a seure a terra. Diuen que a fora hi ha la tele i gent que vol entrar. Diuen que ens aixequem perque ens vegin, pero jo estic a l'altre banda del passadís i no veig una merda i em fa pal aixecar-me per continuar veient una merda. Prefereixo veure una sexy lady que està dreta enmig del passadís i comenta la situació amb les noies del seient del davant.

Sento el que seria l'acudit de la nit. Unes marujes es queixen i una diu en veu alta (suposo pels que estaven a fora intentant entrar) -Aquí estamos como sardinas!, a lo que salta l'altre i remata -Pero sin escabeche!. Festival del humor. O més aviat Humor se escribe con Hache.

El tren arranca i comença a fer parades on no baixa ni Déu i el maquinista es despenja per la megafonia en Dolby Surround i diu que darrera ve un altre tren i que "segurament" está buit. Ole. No diu si es un altre exprés o un delta ni si va buit o casi ple. Resultat, ni puto cas.

Entre els cops de cap que vaig fent arribem a Sant Celoni a l'hora en que hauria d'estar arribant a Girona, veient el panorama i la calor que fotia allà i la que tenia jo mirant la paia aquella vaig encendre la psp i quan vaig tornar a aixecar el cap ja estàvem a Girona, molts respiraven alleujats, a mi i a quatre pringats encara ens quedava mitja horeta més. Resultat, vaig arribar a Figueres gairebé una hora més tard. Reclamar? per tres euros que em varen donar la ultima vegada i la cua que vaig haver de fer, no val la pena. Solució, compra't un cotxe o busca algú que en tingui un.

Lo millor del cas és que avui veig a la premsa gratuita un anunci de renfe dient que és cómode i estalvia temps i tal. Suposo que serà l'objectiu a llarg termini de l'empresa perque en cas contrari es una broma pesada.

dijous, de novembre 02, 2006

Resum

Per celebrar el post nº100, un resum del que seria la meva vida. XD

dimecres, d’octubre 25, 2006

Cine de cuarto

Ayer por la tarde me dediqué a revisar, evaluar y eliminar las pelis porno que llenan mi carpeta Incoming. Y me aburrí.

La crítica más universal es el guión de las pelis porno, que si tienen un guión chorra, que si los actores son más falsos que Ana Obregón... pero a ver alguien mira una peli porno por el maldito guión? o por la fotografía? o para dar un premio al mejor actor secundario? Yo lo que hago es ir pasando hasta la siguiente escena de folleteo, me da igual quién es ese guayabo o si la tía es la secretaria, su entrenadora o la sirvienta.

Y si me dan a elegir prefiero una peli típica de esas de mansión de malibú, chica en la piscina que ve el limpiapiscinas, se empieza a tocar y el tío se acerca con el garrote en mano y venga pim pam. Y después por esa casa pasa más gente que por las ramblas y todos van mojando, un lujo vamos, entras, mojas y te piras, en plan IKEA.
Son esas pelis con títulos ridículos o suficientemente explicativos en que los actores van sin ropa interior y son dos líneas de diálogo antes de la mirada lasciva que marca el inicio del meneíto.

Luego hay pelis más curradas y con más presupuesto que emulan pelis de éxito como Gladiator, Piratas del Caribe o Star Wars con más o menos acierto, aunque yo propongo que se hagan pelis porno de distintos géneros, en plan pelis bélicas, de terror, de suspense, de acción, policíacas, etc. Saliendo un poco de la monotonía de hola-que-tal, vaya-te-veo-muy-bien-hoy, mmm-mmmmhhhh.

Y cuando por fin llega la escena de folleteo normalmente siguen un mismo patrón: primero un francés,después un griego, posturitas varias y para acabar cum in the face de la chica o en sus tetas. Y así una vez y otra con distintas variaciones (que siempre son las mismas). Hombre-mujer, mujer-mujer, mujer-hombre-hombre, mujer-mujer-hombre. Parece que haya una especie de decálogo o guía para hacer pelis porno. Porque tu vas y haces cuarenta tias con dos tíos y claro eso no puede ser, no hay cámara que lo pille todo.

Es curioso que haya gestos universales en todas las películas, cosas que ya no sorprenden de lo visto que están, como escupir en las partes (se entiende para lo que sirve pero es feo) o pegar cachetes en el culo (esto no sé para que coño sirve).

Para mi la mayor crítica a las pelis porno es ese maldito primer plano de la cara del tío. A mi me corta el rollo y siempre estoy -aparta coño! o esos primeros planos a la zona de fricción que duran cinco minutos, que te da tiempo de contar las metidas por minuto y observar todos los detalles de las partes bajas de la muchacha. Eso si no ponen efectos raros en plan bullet time o efectos paranoicos de colores al final del trabajito que te dejan con el culo torcido.

Después de todo esto sólo puedo decir. Gracias emule!

dimarts, d’octubre 24, 2006

Espai cedit per a la propaganda electoral

Al principi ve de nou. Vaja un altre cop eleccions! pero al cap de dos minuts em cansa. Que si debats pertot arreu (la primera, la segona, la tercera, el 33, i fins i tot a btv, només falta a urbetv) que si espais cedits per a fer propaganda per la tele i per la radio, que si cartells pertot arreu amb els mateixos jetos, etc.

I què cony és aixó d'espai cedit? és perquè tots surtin en igualtat de condicions? pero aixó els hi surt gratis? no entenc com tenint financiació pròpia no s'ho paga cada partit. Que estigui regulat l'aparició de cada partit em sembla bé, pero no sé perquè les televisions han de cedir espai quan hi perden calers.

Després venen els continguts. Vale ja ho sabem que feu campanya i que sabeu parlar (bueno en Montilla aixó no ho porta gaire bé) i que per prometre prometeu fins a la lluna, pero aixó ja passa de taca d'oli. Qui si et subvenciono l'anglès, que si et pago un sonotone, que si jo et pago el lloguer i jo et posaré unes olivetes a l'hora de fer el vermut. Ja i se suposa que hauria d'estar content? ara pagaré les despeses dels altres per si no en tingués prou amb les meves? a mi le la pela directament que un iaio no hi senti i el sonotone valgui un ou o que un pobre desgraciat no pugui pagar el seu piset. M'hi nego, no vull que els polítics es gastin els calers en coses trivials com aquestes. Que ho paguin de les seves butxaques si tan prioritari és.

Lo mateix dels debats. Més que debats son activitats promocionals en forma de torn. Jo sóc bo i tu dolent, jo faig pim i tu pam i axí fins que acaba el programa. De tan en tan el moderador fa preguntes temàtiques perquè cada candidat pugui explicar el seu programa i si hi ha questions delicades o no responen o se'n van per la tangent. I tan amples. És que no estàn allà per convéncer a la gent? doncs algú que promet les mil i una i no diu d'on sortiràn els calers, perquè està clar que d'ell no, serà dels contribuents que som tots i si volen fer més gastos doncs crec que s'haurà de retallar d'alguna altra banda, a mi no em convenç.

és inviable igualment l'increment de l'estat del benestar, a tota Europa lluiten per reduïr-lo perquè en el seu dia es varen passar de llestos i demagógics i ara els hi toca passar per l'aro. I aquí a l'inrevés, España va bien que diria un. Doncs no gaire diria jo. Però anem a vendre projectes a curt termini, que la gent aixó de invertir en educació i R+D no ho veu i no se'n fia i per tant no ven. Pero això ja és un altre tema.

No sé si us hi heu fixat, peró els discursets son bastant iguals, tot ho fan pel bé del país, amb sentiment, amb fermesa i decisió i prometen educació de qualitat (què cony s'entén per qualitat?) i aposta per l'innovació. A mi em dóna sensació de dejà vu. Hi ha algun gilipolles que no aposti per l'educació i innovació veient el panorama que corre i que no faci les coses amb decisió i pensant en el país? Em sembla tot molt vague i general, potser per les sortides de to del Maragall i del Carod que semblen haver homogeneitzat el discurs i tots volen fer les coses amb empenta i pel país, però tot i aixó ho trobo un argument pobre per aconseguir vots.

Tot i aixó gràcies a CIU pel dvd, a Sala i Martín per les entrevistes que fa als candidats i a la gent que intenta donar vida a aquest trámit que és la campanya electoral.

També dedicar una afectuosa i potent patada al cul de tots aquells que voten al candidat per la seva persona, per si és xulo o pijo o si és un funcionari vingut a més amb poca cintura política. A mi si no em presenten un projecte atractiu, no compro.

ja seguiré un altre dia que l'olor de la pintura em puja al cap.

dissabte, d’octubre 14, 2006

El cursillo (the course)

Hay dos cosas que me molestan en la vida. La primera es la gente, cosa de la que ya he hablado varias veces (y hablaré) por aquí, y la segunda es que me hagan perder el tiempo.

Por fin he encontrado algo que cumple las dos cosas a la vez. El cursillo del COPCA. La teoria es que se trata de un cursillo intensivo en que te preparan por si eres uno de los agraciados de la beca y te envian a una oficina comercial de la Generalitat (o sea como las becas del ICEX pero en pobre). En la práctica es un refrito de Comercio Internacional, carrera que me chupado durante cuatro años y que cuando creía que no volvería a pisar las verdes praderas de la escuela, me encuentro de repente en ellas, siendo un extraño y a la vez un veterano que sabe donde pisa pero no dónde mira. O sea que me lo conozco como mi casa pero han hecho reformas y algunos cambios que me vienen de nuevo. Ahora en vez de cagarme en el café de la máquina de chinos (ya era una costumbre decir que era café de calcetín) ahora tengo que hacer lo mismo con un tío feo que hay detrás de la barra. Y no es lo mismo.

Volviendo al tema. No hay nada más aburrido que volver a hacer asignaturas pasadas ni nada menos excitante que ver a viejos profesores con el mismo rollo, y por uno que hay, resulta ser un viejo que me va a enseñar a hacer estudios de mercado, cuando en mi trabajo es lo que hago. En definitiva, me levanto antes de las ocho y vuelvo a casa a la ocho para refrescar la memoria y rememorar viejos tiempos. No digo que no haya nada nuevo, pero ya empiezo a tener el culo pelado en eso. Quizá me jode que nadie me lo hubiera enseñado antes de cagarla "en vivo y en directo".

Para empeorarlo todavía más, ninguna de las girlies parece interesada en un meneíto. Definitivamente, o son feas o son superchulis, cosa que le quita bastante morbo al asunto. Encima hay una tensión enorme. La pregunta para romper el hielo es: ¿qué destino has puesto? en vez de ¿bragas o tanga?. A mi me importa un huevo dónde me manden. Si me gusta voy y si no tengo otros planes. No me voy a quedar en blanco solo por un puto cursillo de dos semanas. Por cierto, creo que soy el único que tiene curro, el resto o no ha pegado palo al agua todavía o se le acabó el contrato al mc donals de la esquina. Perdón, al starbuks de la esquina.

Eso sí de viajar, viajan un huevo. A la pregunta de ¿cuántos habéis vivido en Alemania? cinco manos arriba. Ojo vivido, no estado por allí de paso o en una escapada fugaz a la Oktoberfest. Cinco hijos de papá (y mamá, no voy a discriminar en eso) se han ido a cascarla a Alemania by the face durante un período suficientemente largo como para decir que han vivido allí y se prestan a contarlo y contar su superexperiencia megachuli y análisis de la muerte de la sociedad alemana. Un comentario interesante, tres memeces y uno que fue allí y no entendió nada. Yo lo más lejos que he ido es cuatro días a Amsterdam y no me preguntéis por la sociedad holandesa porque aparte de bicis y porros no recuerdo nada. Cosas de la vida.

Pregunta lo mismo pero en Francia y tres o cuatro más que han vivido allí. Reino Unido, lo mismo. Una pava comenta que los ingleses del sur y los escoceses se odian y que si no fuera por el ejército de los ingleses los escoceses les patearían el culo. El profe le dice que los soldados de élite estan formados por escoceses. Owned* como una casa y la tia dice que se lo dijo un desconocido en un bar. Ya. Pues vaya compañías que te buscas chica. Intelectuales y filósofos de garrafón. Supongo que eso de estudiar inglés en el Reino Unido es la excusa para follar en la escuela y estudiar en el bar.

Yo sinceramente, para contar batallitas, me callo.

Lo bueno es que mientras hago vacaciones del curro. Algo positivo tiene.

*Owned es cuando te meten un gol por la escuadra, o sea cuando te humillan de una forma más o menos correcta o graciosa. Forma parte de esa nueva jerga videojueguil freak, aunque lo correcto sería decir Pwn3d.

dijous, d’octubre 05, 2006

Taxi tv

Leo hoy en la prensa que los taxis de Barcelona incorporarán teles para ver un nuevo canal exclusivo para el colectivo. De momento ya la llevan 100 taxis pero el canal todavía no está listo, el año que viene ya serán 1.000 los taxis que lo llevarán.

Y a qué viene esto? pues que me huelo quién va a ser el presentador y encargado del chiringuito, Justo Molinero, que ya tiene Radio teletaxi y canal Teletaxi en abierto, igual hace un huequecito para salir por todos los taxis tanto por via auditiva como visual. Y por si eso fuera poco, yo me pregunto ¿y entonces el taxista no puede llevar la radio puesta no? ¿O vamos a estar mirando la tele, escuchando la radio y hablando con el taxista? Además, ¿era necesario? porque en los nuevos metros también hay pantallas grandes y sólo sirven para mostrar la parada, que si solo son para eso pues con un rótulo led como en el Tram basta. ¿Y para cuándo teles en el bus para seguir los partidos o los resúmenes de OT?

Y otra más, por que coño no pueden poner un canal normal en las pantallas de las estaciones de metro. El canal metro es una mierda con más anuncios que otra cosa y las noticias son de cutres a patéticas.

dimecres, d’octubre 04, 2006

Be water, my friend...

Seguro que muchos habréis visto el nuevo anuncio del BMW X3, aunque algunos ni se habrán fijado en el coche. La razón? Bruce Lee, el maestro de maestros ha sido rescatado de La entrevista Perdida de 1971 y ha sido aprovechado para vender el "todocamino". Muchos se llevarán las manos a la cabeza por semejante "ultraje" o "herejía" y el vídeo ya lo han quitado de Youtube por problemas de copyright, según ellos, pero todavía está disponible en Google Video.

A mí me gusta que Bruce Lee vuelva a la actualidad, aunque sea banalizado, pero para mí siempre es bienvenido. Tampoco falta decir que me parece un anuncio muy ingenioso (y barato).

dimarts, d’octubre 03, 2006

Minuts musicals

Semblava que només Benny Benassi feia videoclips transgressors y calentonets. Per sort ara n'hi ha d'altres, com aquest Hustler de Simian Mobile Disco. La primera vegada que sento aquesta cançó, peró segur que no tarda a fer-se famosa. Arguments no li'n falten. Recordeu el joc del teléfon que jugaves a l'escola, doncs és aixó, peró la cosa s'acaba liant i uff

dijous, de setembre 28, 2006

Return

Feia temps que no actualitzava el blog. Millor dit, feia temps que no em desfogava de res. Entre vacances, exámens i circumstàncies personals m'han allunyat del blog.

Pero torno a tenir la imperiosa necessitat de reflexionar (o desfogar-me). Com per exemple en la gent del carrer. O sigui tots. Perquè cony no hi ha un mínim de civisme (aixó tan predicat i tan de moda)? o sigui vaig pel carrer i hi ha grups de gent que van parlant i caminant ocupant tota la maleïda vorera, gent amb bicicleta que venen tan pel davant com pel darrera, gent que surt de casa seva con un fletxa i gairebé tel's menges per esmorzar, gent que es para de cop, gent que gesticula a lo grande i lo millor de tot... els maleïts cotxets. Faig eslalom cada dia, no hi ha maneres de caminar recte i tranquilament. Cony de cotxets.

Jo els prohibiria. On cony han d'anar tant urgentment que han de portar la criatura de dos mesos amunt i avall? es que no tenen més parents o no es poden esperar? ho has de fer ara? jo no ho entenc. Si el portes al curro lleig, ja el podries deixar amb els avis o a una guarderia o amb una cangur jo que se. si vas de compres se'ls hauria de caure la cara de vergonya. No hi pots anar al cap de setmana? es que no hi ha botigues al seu barri? i lo millor es el tamany dels cotxets. Només els fa falta alçavidres eléctrics i fars de xenon. Hi ha cotxets que podries fer trial amb ells. Suspensions, rodes amb tacos... per Barcelona. Home que no és l'Africa subsahariana! Per qué cony fa falta aixó? perque el nano estigui mes cómode i fardi de cotxet? si ni tan sols sap parlar i se'n recordará només per les fotos! tota aquella parafernalia per passejar un melonet que ni es veu. I a aquest pas acabarem botant els cotxets, com els barcos. O anant fins a un lloc turístic o maco a fer-li fotos i dinar amb la família, com quan estrenes un cotxe. Perquè crec que el cotxet és o s'està convertint en signe d'estatus, igual que els cotxes, pels pares, no per la pobra criatura que tant se li'n fot.

Bé deixant de banda els cotxets, que els prohibiria, igual que a les bicis anar per on els rota, que per algo hi ha carril per ells. Bé també vull remarcar lo que està pujant. No no aixó, la joventut, em refereixo. Al metro em vaig trobar un grup d'adolescents, 3º o 4º d'ESO, que vale no és representatiu, pero vaig quedar flipat. No sé si jo feia el mateix, pero van organitzar un sidral dels bons. Al metro cridant, cantant i ballant. Passant de tot, amb melenitas, falditas i tots lleugers de roba.
El segon cas al tram, normalment divendes tarda, grup de noies dirigides al pachá suposo, per lo arreglades que anaven. Totes iguales, miniminifalda, un top a ralles i botes i un munt de penjolls al coll. Flipava. No eren germanes, per descomptat, però aixó ja es massa. Borreguisme en estat pur. Molen les botes, pues tots amb botes. Mola ensenyar cuixa, pues totes ensenyant cuixa, mola anar de rosses, pues totes de rosses, que mola portar meleneta i despentinat pues tots com aixecats del llit, que mola ensenyar els calçotets, pues apa tots amb els pantalons penjant. Apa i el que no segueixi les normes no folla. I passa amb tot. Si es posa de moda els teléfons 3G tots amb teléfons 3G, encara que la videotrucada et surti per un ull de la cara, no l'utilitzis o només diguis "hola que tal". Que es posa de moda l'Ipod, pues tots amb Ipod encara que no sápiga com funcionen la meitat de les coses. I si vas amb una altra cosa ets raro, freak i no folles. I així anem, mercat de masses en diuen. Jo en dic mercat de borregos.

dissabte, d’agost 26, 2006

Holidays end

Porto unes dues setmanes de vacances que s'acaben diumenge. Després vindrà un merder de cal déu amb l'exàmen de la pompeu, la beca del copca i la de icex. Aquestes vacances he aprofitat per arreglar el router (dammit!), estudiar dret fiscal, fer coses per casa, menjar com un porc, baixarme pelis i jocs per l'emule (uf la de capitols de musculman que hi ha) i fundir la play :p

Havia de fer fotos als recents incendis de la zona pero m'ha fet pal. També m'en he adonat que tinc quatre cables iguals, de diferents aparatos pero que serveixen pel mateix, son quatre cables que van del usb al port de serie del bicho, i son el del movil, el de la camera de fotos vella, el de la camera de fotos nova i el de la psp. I de la psp en tinc tres iguals, jo comprant per tenir-ne a bcn i a casa... i ara porto la motxilla plena de cables per res ¬¬

Ara que tenia temps de mirar la tele resulta que tots foten vacances i posen pelis barates, reposicions i programes "estiuencs" que és com dir "baratets". El canal que més miro es tv3 i entre gales de cantamania (que qui s'ho curra son els que surten a cantar, la resta, dos presentadors, un entarimat móbil i un escenari als lavabos del Sant Jordi. Després el programa insofrible de les nits en directe que total envien quatre pavos de festa mentre la presentadora esta alla en un racó del plató com si fos el super3, aixo si molt ben arreglat. Insofrible pel pesat del Xescu que em posa dels nervis amb tant moviment de braços, no sé si voluntari o no, pero descaradament exagerat i em fa canviar de canal cada vegada que surt. La resta no està mal, el Xavi Franquesa que ja sortia per localia s'atreveix amb tot i un altre paio es fica a les cases de la gent, que una cosa es que ho faci el Santi Millán i una altra el paio aquest que l'altre dia entra en una casa i hi havia un paio en calçotets tirat al sofà. Lleig i violent home, veure aquell paio corrent a posar-se algo. En fi espero que torni la programació habitual.

Aviam si de tornada a bcn torno a agafar el ritme que prou em convè, que a casa m'apalanco i paso l'estona mirant la QDB.

dimarts, d’agost 08, 2006

Se'm crema l'ànima

Nefastos dies per la casa meva, des de dijous sis focs per tot l'Alt Empordà. Estic trist, desolat i emprenyat. Anem per parts.

Durant la setmana no miro gaire la tele, i quan ho faig es cap a mitjanit amb la qual cosa sumant el factor que ja no hi ha diaris gratuits pues estic a la meva bola i no m'en entero de res. Al arribar a casa la meva mare m'ho explica, que ja hi havia hagut un foc a Sant Climent i un altre a Cistella, i en cremava un altre a Ventalló (o sigui Nord-Est, Oest i Sud de Figueres). des de casa veia la columa de fum de l'incendi de Ventalló al fons de l'horitzó i les causes serien les de sempre, un pagès cremant matolls o una burilla de cigarreta, que sumat a la tramuntana que feia multiplicava les consequències. Em pregunto (per no afirmar) perquè cony la gent cremava matolls saben lo sec que està tot i la tramuntana que feia, aquella trista frase de "va per quatre fulles de res..." una altra cosa son els que encara no han descobert els cendrers dels seus cotxes (o es que son massa nets per apagar el puto cigarro) i llençen les burilles o colilles per la finestra. No dubto que és la decisió més senzilla, igual que fas pels carrers. Però pel carrer pots dir que no hi ha cendrers (que ara n'hi comença a haver) pero dins del cotxe no. A més les carreteres tenen molt tránsit ara que es estiu i la gent va de vacances, a la platja o simplement el tránsit de mercaderies que va o ve de França.

Diumenge vaig veure la columna de fum cap a quarts de tres i viag pensar que no era un foc petit, les sirenes no les vaig sentir fins al cap d'una mitja hora i llavors un hidroavió va pasar molt baix per sobre de casa meva i poc després un helicópter que devia anar a buscar aigua. Mentre feiem sobretaula al jardí anávem veient com la columna es feia mes gran i més sirenes. Pensava que era més a prop quan van llegir que estava a Capmany, el poble de la meva àvia i on tots els meus cosins hi hem fet la comunió. El foc va començar a peu de carretera. Em vaig cagar en tot. Ara ja estavem rodejats, teniem foc al Nord i amb la tramuntana venia olor a fum, cendres i algunes agulles de pi. Per estar a Capmany ve molta merda veig pensar, aixó ha d'estar a pocs kilómetres de Figueres potser uns deu.
Per la tarda vaig tornar a Barcelona com si res, pero els focs continuen, controlats i alguns extingits i la setmana que ve que tindré vacances agafaré la moto i aniré a fer quatre fotos cap a Cistella i Llers que queda prop i per la carretera s'hi va bé.

També s'han de tenir en compte que moltes carreteres tenen vegetació al peu mateix i que llençar una burilla va directament als arbres, ni cuneta ni polles, per aixó també un toc d'atenció per millorar les infraestructures i netejar els boscos de brossa, apart de dir que es faci servir el sentit comú i no es facin bestieses, que aixó no s'ho mereix una terra com la nostra, que prou va sofrir amb l'incendi de Garriguella i Cadaqués.

Vull donar el meu suport i ànims a totes les unitats del cos de Bombers que han participat i participen en l'extinció dels incendis i que els han fet anar de corcoll. També el meu suport als voluntaris que com han pogut han ajudat a controlar i extingir els incendis i als pagesos que s'han vist sense collita.

Galeria de fotos a telenoticies.cat

Technorati tags: , ,

Sky runner

S'acosta l'hora d'anar a correr mentre jec mirant anime. Badallo, m'autoconvenço de que hi he d'anar, em vesteixo i surto al carrer. Aire fresc, vinga va som-hi, començo a trotar mentre pujo cap a la masia del barça. Badallo un altre cop, joder aviam si em despejo, en fi arribo fins al princesa sofia i camino una mica per recuperar. Començo a baixar per la diagonal, ara me'n alegro d'haver vingut, veig gent corrent, en bici, en patins o passejant, hi ha com bon rollo, no em sento un idiota per estar corrent sol. Fa bona nit, lluna plena, aire fresc. Començo a córrer fins a francesc macià concentrat amb el que faig, per l'altre banda van pujant i baixant els tramvies gairebé buits, em dóna la impressió que hi ha més tramvies ara que pel matí, en pasen com quatre o cinc. Em creuo amb més gent que corre, alguns se'ls veu en bona forma, altres estàn més cascats que jo i fan el que poden. Suposo que els més pro corren de bon matí o a l'hora que sigui, he vist gent corrent per la diagonal a les cinc de la tarda amb una calor de collons, mentre que els principiants o els més mandrosos ho fem a la nit on anem més cómodes i evitem mirades indiscretes.

Arribo suat com un porc, quatre estiraments i torno a pujar. Començo a estar cansat i se'm en va la olla, mentre pujo veig gent als bancs que abans no havia vist. Indigents i fumetes, principalment. Ja no m'agrada tant l'ambient, intento centrar-me i fer un posat seriós, en plan estic suat com un marrano pero tinc corda per estona.
En un punt tinc una visió desagradable, el cadáver d'una moto entre els arbustos. Semblava la mateixa moto que fa un parell de setmanes estava amagada (o aparcada) darrera d'aquells arbustos, suposo en un intent de protegir-la. Ara jeia allà el xassís pelat, com en aquelles escenes del desert on es mor alguna cosa i els voltors volen en cercles sobre seu fins que al cap d'uns dies només en queda l'esquelet. Miro al cel per si encara hi han els voltors, vaja ja no m'en recordava que a barcelona els voltors no estan al cel sino a les discoteques.

Mentre arribo a casa me'n adono que la samarreta ja no es tal sino una armadura. La suor l'ha empapat i pesa mentre corro. Veig un altre paio que corre davant meu i em proposo avançar-lo i com que ja arribava a maria cristina acabar allà i arribar a casa caminant. El tio està en millor forma que jo i la distància no es redueix. De cop el tio puja el ritme i s'allunya. Abandono, faig quatre estiraments i baixo cap a casa caminant satisfet. Dimecres hi tornarem. Potser.


Technorati tags: , ,

divendres, d’agost 04, 2006

Friday video!

Volvemos con los videos de los viernes, cambiamos de estilo. Nueva etapa, joder que bueno es este cabrón




,

Yonkis rulez!

Diuen que afortunat en el joc, desgraciat en amors, o algo així. Fins ara no se'm podia aplicar per no complir cap de les dues coses. Ara sí, aquest matí m'ha trucat un yonki (o sigui de part de Yonkis.com) per felicitarme per haver guanyat en el concurs de Locoroco! Yeeha! he guanyat un joc i una samarreta yonki a canvi d'1,2€ del missatge!

Ara a esperar que em portin el paquetet dilluns i al vicio!!

Ganadores del concurso SMS LocoRoco:
- David Roibas (Madrid)
- J.Pablo Laso (Burgos)
- Enric Sanchez (Barcelona)
- Javier Lopez (El Ejido)
- Arturo Paez (Murcia)

Jijijijijiji

God bless yonkis.com

Technorati tags: , ,

dijous, d’agost 03, 2006

Has matado al pc, HDP!

Crec que he de parlar seriosament amb la meva jefa. Li he de preguntar perquè collons tanta mania amb agafar noies com a becàries. Potser es que em veu necessitat, potser per donar més vida a l'oficina o per allò de que son més treballadores. Suposo que es deuen aplicar més que jo per la merda sou que ens donen, els motius per fer-ho s'escapen de la meva comprensió.

Si ho fa per algun dels dos primers motius, crec que té bastant mal gust i si ho fa per l'últim motiu doncs potser que s'asseguri que tenen coneixements informàtics més enllà de Word i Excel i d'enviar emilios.

Fa com un mes va entrar a l'empresa una noia xina. Al principi bé, bueno, més o menys. Tan bon punt va venir es va emportar el portátil per posar-lo en xinès. Jo em vaig sorpendre de que la jefa la deixés anar amb el portátil pero bé tampoc li vaig donar gaire importància. La noia anava fent amb el portátil, pero en alguna ocasió vaig veure que la cosa estava a mitjes, coses en xinés i altres en espanyol i no em va fer gaire gràcia.

Però un dia o altre havia de passar. Una tarda la noia m'avisa fent gestos (no se'n recorda del meu nom) de que el seu ordinador li surt un missatge xungo i no fa res. Reinicio i res. Torno a reiniciar, scandisk i em comença a detectar errors. La cagamos Luis. Mentre remeno la tia alla enganxada i li pregunto que cony estava fent. Res em diu, visitant una web d'una empresa xina i de sobte va sortir un missatge de la muerte. Desconfio, que raro que peti de cop, fijo que li ha entrat un virus. Reinicio i aviso un company de feina que li dongui un cop d'ull. Es carrega el Windows i carrega l'escriptori, desapareix i comença a carregar algo indeterminat. Obro l'administrador de processos i veig que la cpu treballa al 100% i més de 50 processos en marxa. Flipo.

Intentem executar l'antivirus o el cd de windows. Pitjor. Agafo el portátil i el porto al servei técnic. El paio d'alla em diu que el SO está fet caldo, que només l'havien parchejat de mala manera i el Windows havia petat de l'embolic que tenia.

A partir d'aquell dia, la china em cau fatal i abans de que toqui un pc fem copies de seguretat, actualitzem l'antivirus i aumentem el nivell de seguretat del firewall, que dues becàries que han pasat per l'empresa, dos ordenates amb el SO petat. Me encanta conducir con un mono con una ballesta y con una chica con un ordenador.

dimarts, d’agost 01, 2006

El router que li agradava viatjar

Fa dues setmanes vaig encarregar un router inalámbric a Telefonica. Vaig pensar que era el mes cómode, m'ho envien per correu i pago amb la factura de teléfon. A més m'assegurava que venia completet i seria fàcil d'instalar. Aixó ho vaig encarregar el dilluns 17.

Pasen un parell de dies i dijous em truquen d'una empresa subcontractada per Telefonica que m'avisa que demà rebré el router. Vale endavant, total em deixaràn una nota a la bústia i ho pasaré a buscar l'endemà, com van fer amb el kit usb que tinc ara.

Arribo divendres a casa i no hi ha cap avís ni res. Molt raro penso, si em va dir que ho rebria avui. Començo a sospitar que potser no ho envien per correu ordinari sino que ho fan per missatger o ho entreguen en mà.

Dilluns em truquen un altre cop que tenen un router per enviar-me, i que sí que l'envïn que la direcció está bé. Merda quan penjo penso que millor canviar l'adreça i que ho envïn a l'empresa on treballa el meu pare, que a casa no hi ha ningú i em tornaran a trucar.

Ho comento amb el meu pare, li donc el telèfon de l'empresa aquesta (que per sort no sortia número privado, cosa que odio) i després em truca i em diu que ja ho ha arreglat amb la noia, li ha donat la direcció i el número d'expedició i tot. Diu que l'endemá el rebria.
Per sorpresa meva em truca el transportista ¿? crec que era DHL, dient que tenia un paquet per entregar-me , a l'adreça de casa meva! li dic que no, que avui havíem trucat a l'empresa de telefonica que crec que es diu Celeris per canviar l'adreça ja que en aquella no hi havia ningú fins al vespre. El transportista diu que no li han comunicat res i que segurament quan torni a la central li donaran la nova adreça. Començo a preocupar-me. Aixó era el dimecres 26 de juliol.

L'endemá em tornen a trucar de Celeris, que si he rebutjat el router (WTF!) li dic que no, que només s'havia de canviar l'adreça d'entrega perquè en l'anterior no hi ha ningú durant el dia. Li torno a donar l'adreça i em diu que vale que l'endemá al matí ho rebré.

L'endemá al matí la cosa es va liar de manera que ja no entenc res a hores d'ara.
Truco al meu pare per si ha rebut res, em diu que ha passat per allá un fotimer de missatgers i cap de dhl portant un paquet de telefonica. Li dic que truqui a Celeris per aviam que passa, que la botiga esta a peu de carretera i te un cartell ben gros.

Quan em torna la trucada em diu que el paquet l'han retornat a Telefonica perque l'havia rebutjat (WTF! doble) i em diu que els hi ha fotut bronca als de Celeris, els donem la direcció dues vegades, no apareix ningú i el paquet s'en torna mágicament cap a casa! Flipo, en cap cas els hem confirmat que el rebutjávem! veig que la coordinació i la subcontractació son dos coses oposades per telefonica. El dubte ara es qué collons pasava amb el router, si la comanda quedava anulada o si em cobrarien algo o què. L'argument de Celeris per tornar el paquet era que no ens havien pogut contactar ¿?, quan estavem parlant casi cada dia. POtser que es comprin un gps.

El dubte s'aclareix quan em truca el transportista un altre cop per dir-me perquè he rebutjat el paquet, que el té allá i li surt rebutjat (WTF! triple) li dic que alucino, que no ho he rebutjat perque el meu pare està tot el sant dia a la botiga i tots els paquets els recepciona ell. Verifico la direcció. Li dic que sisplau que l'envï que l'adreça es la bona. Em diu que li fotrá una pegatina de nosequé a sobre i ho posará per enviar i dilluns ho tindré (era divendres tarda).

Tot seguit truco el meu pare i li explico el cas. Ara ja erem dos alucinant cogombrets. Allà havien vingut tots els missatgers coneguts i cap portant res de telefonica, ni cap de DHL, que també treballaven amb aquests transportistes i ja es coneixien. Li dic que el paquet encara el tenien els de dhl i havia parlat amb un paio i em va dir que dilluns ho tindria allà.

Va pasar el cap de setmana i el dilluns 31 ja em temia el pitjor. Va pasar el matí i res, cap missatger. Cap a les deu la trucada fatídica de Celeris. Que divendres van anar a entregar el paquet i el van rebutjar. Li pregunto l'hora, quatre i mitja. Ni de conya, a aquelles hores tothom está a la botiga i el meu pare també. Li dic que vull que l'envïi allá, que la direcció existeix, que hi ha gent a dins i que el meu pare hi treballa, que si vol li dic que tregui una pancarta o algo perque es vegi millor. és un poble petit i tothom sap on és l'empresa o sigui que tampoc es molt difícil. Doncs es veu que es molt difícil per alguns. La tia ja està asquejada li noto pel to de veu que deu pensar "un altre cop aquest puto paquet", mentre jo em desespero, no perquè el necessiti, sino per lo xorra que resulta la situació. Si em van enviar per correu un joc de ps2 des de Hong Kong a Figueres no poden enviar un router de Madrid a La jonquera?

L'endemà, o sigui avui, li he donat al meu pare el teléfon des d'on em trucava el transportista perquè encara no havia rebut res i s'encarregaria de tornar a trucar a celeris i a la seva punyetera mare aviam si es coordinaven d'una vegada, que quan no truca celeris truca el transportista i es lien solets.

A hores d'ara, després de vuit dies feiners des de la primera trucada de celeris, encara no he rebut el router.

Actualització 14.05: I ni el rebré. Celeris confirma que l'ha tornat a Telefonica perque no ens ha pogut contactar (WTF x4). Per contra he rebut la targeta wifi pcmcia que vaig comprar cinc minuts després del router (WTF x5).

I per cert, per si algú no ho sap, WTF son les sigles de What The Fuck. XD

Actualització 3 oct 06: I per si fos poc, a la factura de telefornica que m'ha arribat hi apareix aquest router fantasma que vaig demanar i no va arribar, menys a la factura es clar, que aquí sempre hi arriba. Apa a reclamar toca!


Technorati tags: , , ,

dimarts, de juliol 18, 2006

Genial!

dimarts, de juliol 11, 2006

El vacío de visión

Más noticias. Leo que tomar un cubatita ya te afecta la atención y provoca ceguera por falta de atención. El estudio que respalda estos resultados se hizo con 47 personas, la mitad bebieron un cubata y la otra mitad no y se les dijo a la mitad de cada grupo que habían tomado alcohol (para sorpresa de alguno e indiferencia de otros supongo), después se les hizo mirar un vídeo un partido de básquet y se les encargó que contasen los pases del equipo blanco. En un momento del vídeo aparecía una mujer vestida de gorila, se golpeaba en el pecho y desaparecía. Al final se preguntó a los voluntarios cuántos habían visto al gorila. Menos de la mitad de los que no habían bebido alcohol la vieron mientras que sólo el 18% de los que habían bebido alcohol lo vieron.

Las conclusiones que sacan es que una copa te jode bastante más de lo esperado, aunque yo llego a otras conclusiones. Menos de la mitad de los que no tomaron alcohol lo vieron? me parece muy bajo. Cúantos acertaron el número de pases? cúantos hombres y cuántas mujeres había? qué edad tenían? así sin más diría que menos de la mitad es poco y o bien se estaban sobando o estaban tan concentrados que no vieron al gorila. Otro aspecto es que si los que bebieron alcohol obtuvieron unos resultados parecidos a los que no en lo que se refiere a pases, en ese caso, la concentración para conducir sería la misma, pero la capacidad de ver un imprevisto sería mucho menor, lo que no sé es si eso es bueno o malo, porque si ves imprevistos te desconcentras de lo que hacías y no sé qué sería lo más peligroso.

Noticia
Technorati tags: , ,

Hoy: El polvo africano y pocholo

Hoy en 20 minutos las noticias son especialmente interesantes (o sea frikis), la primera es que hoy a partir de las seis va llegar una ola de polvo africano que nos vamos a cagar y no podremos ni salir a la calle de la mierda que nos va a caer. Prefiero una ola de polvo colombiano, o bien una ola de polvos con africanas, que ya va tocando..., en fin que según la noticia, mejor que nos quedemos en casa, cosa especialmente indicada hoy que hacen els segundo episodio de mi ídolo Pocholo en su serie Pocholo Ibiza 06 (Currao el título) a las nueve y media.

Ya el primero me gustó, muy parecido a The Osbournes pero en plan pasti. Salía un tío más kemao que la moto de un jipi fumando un porro delante de la cámara y el pocho allí diciéndole cosas y el tío allí con cara de feliz y super empanao. Después salío una especie de guiri supervitaminada y superpetada también en plan jipi soltando un rollo místico de tres pares de cojones total para decir que está de puta madre. ¬¬

Hablando de tele, la semana pasada vi en Arucitys, el programa de Arús (que todos los que hace son iguales) una presentadora de La sexta con una tajada enorme presentando un concurso de esos de relleno. Hoy sale que la han despedido. Pero no se dan cuenta que daban argumentos a la gente para ver el concurso? ahora ya no lo verá nadie...


Y la segunda parte, aquí

Technorati tags: , ,

dilluns, de juny 26, 2006

dijous, de juny 22, 2006

El cristal rojo

No, no és un thriller ni un garito d'Amsterdam, és la nova denominació que utilitzarà la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja en zones amb conflictes religiosos (o sigui Israel básicament). El nou símbol que sembla un rombo dels que surten a les pelis de majors de 18 anys, però en realitat és un quadrat de canto. Més soso imposible. Crec que feia falta un símbol net de connotacions. La mitja lluna evidentment evoca L'Islam i la creu roja simbolitza occident (encara que sigui una creu grega) pel que crec que calia un símbol que pogués unir a tot l'ajut humanitari i assitència sanitaria. Podria haver estat millor, peró m'agrada la idea.

Noticia aquí

Technorati tags: , ,

dimarts, de juny 13, 2006

Estatut i flaming

Només de veure les portades dels diaris em venen tots els mals. La merda de l'Estatut surt cada dia amb el creuament d'acusacions corresponent. Segurament el tema m'hauria d'interessar més, pero no puc. La gent suposo que es preocupa més pel que li passi demà que pel que li passi d'aquí a dos anys. I jo igual. Em preocupa més que controlin els preus de la vivenda sincerament, que també ens afecta a llarg plaç, que no que es dediquin a dir si estatut si o estatut no. La gent votarà el que li doni la gana en tal de que els deixin en pau, que entre l'Estatut i el Mundial d'Alemanya cada dia esmorzo el mateix. Millor dit, sembla que el Mundial es jugui a Catalunya, amb tots els medis estatals pendents dels resultats de diumenge. Com ja he dit, l'Estatut m'interessa tant com el guanyador del Mundial. Algú es fotrà les mans al cap i dirà que no té res a veure una cosa amb l'altra i que el que votem diumenge decidirá el futur de catalunya. Si algú realment ho pensa, que s'apropi a la finestra més próxima i comprovi la llei de la gravetat. Si l'Estatut no va bé pues es tornarà a canviar, o potser ho farà la Constitució, o potser el país es converteix en un regne de taifes. Amés no pensen mai amb els estudiants, mira k posar el dia de la votació en ple període d'exàmens! pero total, com que voten tots a ERC pues millor que no hi vagin.

De moment l'estatut és l'excusa que tenen els polítics (aquelles persones que viuen apart en un clan amb el pes d'un país a l'esquena) per fer-se la punyeta i menjar-se les polles. El tema de l'estatut s'ha convertit en un flame permanent.Enganxant a més i més ciutadans en una discussió on son realment ells els que tenen que decidir i no discutir. On no son (o no han de ser) els motivadors de més "crispació", nosaltres no ens hem de deixar endur per aquests atacs mutus (a no ser que siguis militant es clar) i a les urnes deixem les coses clares, tant si la balança s'inclina cap a una banda o l'altre. (encara que prefereixo que surti si, més que re per no començar de nou)

Encara que diumenge es el dia clau, segur que seguiran donant la brasa fins que s'inici la campanya electoral. Estem arreglats.

dijous, de juny 08, 2006

Manual de intervención rápida

Manual de intervención bruto en caso de apuro tecnológico de hardware

1. empiece a tocar teclas como Nacho Cano
2. haga control+alt+supr veinte veces
3. reinicie
4. péguele una hostia
5. reinicie
6. sacúdalo
7. reinicie
8. cáguese en Bill Gates
9. llame a un informático
10. corra

ni se le ocurra buscar el manual de instrucciones!

Technorati tags: , , ,

divendres, de juny 02, 2006

Puntualitat

Fa poc que TMB ha començat a fotre adhesius (anava a dir pegatinas, que en català seria enganxines, paraula amb certa connotació sexual ja que em recorda al verb xinar)a tort i a dret, a parets, terres i andanes. Pels collons se les haurien de fotre. Molt bombo i platillo de que si posen més trens, que si posen més cámeres, que si a més freqüència, etc. Suposo que deu ser una cosa gradual, però la veritat es que hi ha coses que no entenc. Arribo a una parada de metro pel vespre i el rètol posa que falten deu minuts. Em vaig cabrejar. Si sé que el metro tarda deu minuts no entro a l'estació i començo a caminar fins a una altra parada, però es clar, jo ja he validat el paperet i si surto i agafo una altra línia o la mateixa em torna a validar. Total que una cop entres, et fots.

Una altra cosa que em fot es que sent Barcelona una ciutat gran el metro tanqui a les 12. Aixó fa deu o quinze anys pues vale. A l'hivern pues encara té un pase. Però a l'estiu no cony! a les dotze son com les deu a l'hivern i has de sortir del restaurant cagant llets per agafar el metro.

Amb el Trambaix pasa algo raro també. En teoria hi ha tres trens que puc agafar, el que passa a les 8:35, el que passa a i 37 i el de tres quarts. El de les vuit trenta-cinc raro que l'agafi i normalment agafo el de i trenta-set. Problema, que passa quan li rota. Hi ha molts dies que veig passar el de i trenta-cinc exactament a i trenta-cinc i el de les vuit trenta-set no arriba. Llavors acostuma a passar a tres quarts amb el tren de les 8:45 al darrera. Dilluns vaig estar deu minuts prenent el sol en plena diagonal. I no és el primer cop.

Ja que parlo de trens, comentar que el dia que el ternómetre dels catalunya exprés s'apropi al real invito a cava. O aixó o enviar un mail al servei metereològic de Catalunya per avisar-los que a l'estació de Figueres a les sis i mitja de la tarda segons el termómetre del tren estávem a 39º i a l'arribar a Barcelona passades les vuit encara estàvem a 37º ¬¬U

Un altre tema que em molesta especialment són les putes bicicletes. Però aixó ja en parlaré un altre dia.

PD: He posat una nova enquesta per matar el temps. Què fareu aquest estiu?

Technorati tags: ,

Friday subidón

Un d'aquells videos que no poden faltar. Un clàssic entre clàssics, possiblement el videoclip més barato per un tema tan maco com aquest. El mestre dels mestres. El sr. Gigi d'Agostino triomfant. Ideal per passar aquest llaaarg cap de setmana.

Gigi d'Agostino: The riddle



A veure si aconsegueixo veure'l en persona d'una vegada que sempre s'escapa!

Technorati tags:,

dimecres, de maig 31, 2006

Incidències

Per fi tornem a tenir internet a l'oficina. Des de divendres al migdia que estàvem més penjats que un xoriço. Millor dit, estava, perquè la resta encara feia coses per fax, però jo estava fent un informe sectorial i sense internet pues com que no puc fer gaire res. Al final avui al matí ha vingut un tècnic i ho ha deixat com estava el divendres al matí.

La història es típica. Demanem ampliació de la línia a 4 megues. Ve el técnic, canvia el router, li surt algo raro, remena remena i remena i se les pira al cap de quatre hores dient que només calia que els de la central ho activessin i tindríem els 4 megues. De moment seguíem a 1 mega. Divendres al matí tot igual i de sobte peta. No funcionava res d'internet. Llum apagada del router i mans al cap. Truquem de seguida a la companyia i diuen que des d'allá intentaràn solucionar la incidència. Si ja, en un divendres per la tarda. I jo sóc un monjo tibetà de color verd. Com a molt en prenen nota i dilluns ja ens hi posarem.

Dilluns evidentment tot parat. Truquem sense cap resultat, la operadora dient que ja tenien constància de la incidència i al final arriben a la conclusió que ha de venir un tècnic perquè des d'allà no poden fer res, ho tenen tot correcte. Bravo, ara només falta que torni el paio del divendres i la torni a liar. Dilluns passa lentament, matant el temps com puc, llegint, estudiant i fent solitaris de windows.

Dimarts la cosa ja era seria, un dia i mig sense internet en una consultoria no es el mateix que en una fábrica d'espardenyes o que estar un dia i mig sense visitar yonkis o la pagina dels fresons. Em rallo del solitario. Ni rastre dels técnics, la operadora o de la seva punyetera mare. Surt la idea d'aconseguir una conexió de módem i la intentem fer sense èxit. Ara truquem perque ens donguin d'alta aquesta linia mentre arreglen l'adsl. Vinga trucar, configurar i trucar amb el puto módem que es llueix mostrant un error diferent cada vegada. Al final conecto pero no s'obre cap página ni es sincronitza el correu (WTF?). Ho deixo per inútil. Cap al migidia trucada del tècnic que vindrà demà que tot just li han pasat la incidència i per la ruta que fa (o sigui que no va per gravetat del problema sino per lloc on estigui el problema) li toca demà matí. Fantástic el técnic rep el recado al cap de dos dies de produir-se el problema. Tot un exemple de coordinació tenint en compte que és un proveidor d'internet enfocat a empreses.

Dimecres a mig matí apareix el técnic que és tachán tachán... el mateix del divendres! imploro al senyor que solucioni el problema rápid i al cap de mitja hora el paio se'n va i tornem a estar conectats. A un mega! Els altres tres deuen ser molt vergonyosos perquè encara no els hem vist, tot i que segons la companyia ja tindríem que tenir els 4 megues des de divendres (WTF!)

M'ha cridat l'atenció el concepte incidència. Suposo que deu ser la moda aquesta del llenguatge políticament correcte, que elimina les paraules negatives. Però què cony es una incidència (que no indecència)? tant costa dir problema?

Technorati tags: , ,

dissabte, de maig 27, 2006

Late friday night

Uf aquesta tarda ha petat el router del curro i m'he quedat sense internet. Per compensar el retard amb el video dels divendres, en poso un (més) de suggerent. Potser que canvï de tema que al final semblaré un pervertit XD.

Vinylshakerz: Club Tropicana

dimarts, de maig 23, 2006

Mc FF VII

Una parodia del Final Fantasy VII en un Mc Donals? Impresionante!



Technorati tags: , ,

l'espantaocells

Hi ha vegades que un es pregunta si determinades accions valen la pena, pensant en la possible repercussió i si solucionaran el problema o no. Hi ha vegades que la resposta és massa evident.

Diumenge tot passejant per bcn veig que pel Passeig Joan de Borbó i per davant del Palau de Mar una quantitat gens menyspreable d'immigrants amb el seu top manta. Bàsicament venien bolsos, ulleres de sol i cinturons. La gent s'hi parava a mirar i també a l'actuació d'uns sudamericans que feien música d'aquesta india, digali folk indi o indian chillout. És igual. Ho feien bé, cantaven i tocaven unes flautes rares, mentre una noia ballava com els indis de Lucky Luke. De cop sento una remor darrera meu i veig una colla de venedors recollint i corrent mirant enere. El motiu, UN agent de la policia portuària que venia caminant. Com que l'home no hi anava amb moltes ganes, la majoria de venedors l'anaven vigilant. Em vaig quedar a veure què passava. A mesura que el poli s'acostava cap a mi, els venedors se'n anaven més lluny mentre que darrera seu n'apareixien més. L'home, ja granat, va fer un parell d'amagos de persecució que els venedors es van limtar a imitar, fent quatre gambades i prou. Mentre davant del Palau de Mar, uns quants venedors tornaven a muntar la paradeta. I així nar fent, si venia recollien i a correr, a la que es girava, tornaven al seu lloc. Un agent no crec que faci gaire res contra una trentena d'immigrants.

Aquella visió em va fer reflexionar. De debó que fan mal als comerciants aquests immigrants? quins interessos hi ha al darrera? Primer suposo que es deu tractar d'un problema d'imatge, que em dirien alguns. A Europa no n'hi ha de top mantes. Vale, però tampoc tenen el problema d'inmigració que tenim nosaltres. Si es guanyen la vida venent productes falsos i què? si ho fan es perquè no deuen tenir cap feina millor no? el problema ve de molt més enllá. Problema de la política d'inmigració, problema de coordinació, problema de falta de treball. I no hi ha cap solució. Només se'ls espanta com a vulgars coloms. No se'ls dona una alternativa, rollo veniu que us integrarem, us buscarem feina, o si no vens amb contracte de treball a la puta calle. No es fa ni una cosa ni l'altre. I els que venen ho saben, saben els fallos del nostre país i saben que fent una cosa o una altra sobreviuran i tard o d'hora s'hi quedaran.

A sobre s'insisteix en perseguir també al comprador, com si fossim gilipolles i no sabèssim que allò és fals. A sobre lligant aquestes vendes amb el terrorisme. Sense cap prova. M'ho he de creure perquè surt per la tele. Una cosa seria relacionar-ho amb el comunisme, cosa que tindria més sentit, veient d'on venen aquests productes.
Segur que molts diràn que els empresaris que importen aquests productes són islamistes que donen una part de la tajada a empreses de Bin Laden. I què ni que fos el meu problema. Per algo està la policia. Jo veig unes ulleres fashion que m'agraden i les compro. Una altra cosa son els cds i dvds, dels quals no m'en fio gaire i si de cas ja em busco jo la vida. Que ripejar i grabar ja en sé.

Total, que a mi no em molesta veure tot de top mantes davant dels restaurants. Si no t'interessa pues ni te'ls mires i punt. Qui vol comprar ja sap el que es trobarà. I qui no els hi vulgui que aporti solucions, que de plorar tots en sabem.

Technorati tags: , ,

divendres, de maig 19, 2006

Siempre toca... friday video

Edit: Per problemes amb Youtube (aquests fatxes l'han borrat per pujadet de to) canvio el que havia posat de Fatboy Slim per aquest de Simply Red, que tot i que no tenen gaire a veure. Tema que personalment m'agrada (sense que serveixi de precedent) i video que encara m'agrada més o_0

Simply Red: Sunrise



Technorati tags: , ,

dijous, de maig 18, 2006

Best questions ever

Aprofitant el dia d'internet que va ser ahir, el diari El Mundo publica un parell d'articles en plan cachondeo i buenrollito en una secció especial. En un d'ells, recopilen algunes de les preguntes que els internautes els envien en les trobades digitals que sembla que s'han posat de moda últimament i que es tracta d'un pseudo-chat o d'una ciber-entrevista monyes en què els internautes envien preguntes, la redacció del diari es parteix la caixa, les retoquen i les passen al convidat. Algunes son realmente bones i d'altres van amb molta mala llet.

En l'altre, recopilen errates sonades d'ells mateixos. Algunes bonísimes com la "cocalizador de la casa de Carmina Ordóñez", que més que errades semblen fetes aposta.

Pasen y vean: Preguntes
i Errades

Technorati tags: , ,

Superoferta

Aproveche ahora esta fantástica oferta, no espere más, el fantástico videojuego "Pokémon Snap" por sólo 1.100 puntos de Travel Club! Unidades limitadas!!!



1.100 punts per un puto joc de Nintendo 64 que fa com sis anys que està morta. Hay que tener valor...

Technorati tags: ,

Sóc idiota

Sí, sóc idiota, sempre ho havia sospitat, però ara ja n'estic convençut, l'afer del Fórum Filatélico hi té molt a veure, tot i que hi ha moltes altres causes.

La setmana pasada va saltar la noticia del barullo dels sellos. El meu pare em va trucar preocupat pel titular que li va arribar al móbil. Jo ni idea del que passava i truco al meu agent de Fórum. Ni pajolera idea tampoc. Que raro, vaig pensar, si la cosa fos seria el tio ja tindria constància que els estaven investigant o algo o bé els seus superiors li haurien dit algo. Em poso malalt pensant si me l'ha jugat o no, si la cosa va en serio o no i si he perdut el sou d'un mes, que es poc depèn de com es miri, però en tindria per comprar-me la ps3. Bé aixó ja és un altre tema. Tornant a la tarda aquella em truca després per dir que no en tenien ni idea i que ho han vist i no saben res.

Les hores anaven passant i les coses s'anaven posant lletjes. De ser un suposada estafa va passar a ser una estafa i ja es parlava de milers d'estafats. La premsa s'anava fotent palles amb el breu comunicat inicial més alguns detalls trets de no sé on. Els dies posteriors varen ser un infern (i encara ho són), estafes, milers de xifres, detinguts i un merder de la hóstia tot aixó mentre la investigació seguia sota secret de sumari. Començo a creure que sóc idiota, tothom alarmat, asociant-se i fotent denúncies i jo tranquil esperant que em truqui un paio i em retorni els calers en un sobre lacrat.

Dimecres crec que es va aixecar el secret de sumari i la cosa no canviava, millor dit, no millorava. Seguien les acusacions contra les empreses mentre les dues afirmaven que eren innocents. Algo falla. O son uns mentiders de collons o no pot ser que es declarin innocents amb la de cárrecs que se les acusa. Els diaris van fent copy-paste mentre es curren reportatges poc informatius. Marujes dient que són els estalvis de tota la seva punyetera vida, gent que es veu al carrer per no poder pagar la hipoteca. etc. Desolador, ara ni un comentari sobre la imatge que tenien les dues empreses. Havien passat de rebre premis i ser ben considerades a estar a l'altura de la merda. Enere quedaven reportatges económics considerant la inversió en filatèlia com un valor refugi i d'alta rendibilitat, res de transició, o sospites, res. D'un dia per l'altre plam! de ser bo a ser dolent, de ser segur a ser una estafa.

M'és igual si eren simples anuncis o no, si ja hi havia informes de l'ocu que desaconsellaven invertir-hi, si a Europa ja han anat desapareixent totes, si es sospitava que... perquè ho publicaven? perquè no els hi deien que es fotessin els anuncis pel finstro vaginal? Ara no només hem de passar dels anuncis de contactes i tarots sino també dels económics? Suposo que pels anuncis no hi ha res dolent. Mentre paguin, cap problema. El lector ja decidirà si fer-hi cas o no. Vale aixó en la secció de classificats vale, pero no un publireportaje d'aquestos de plana sencera que imiten l'estil d'un diari. Com que aquests anuncis jo en vaig veure i no vaig veure l'informe de la ocu que tothom deia que avisava i per tant se l'ha llegit tothom, sóc un idiota. Ja tenim dues raons.

Un altre. Ara han sortit tot d'experts que deien que estava clar que petaria, que els segells no son una bona inversió en absolut i que bla bla bla. I ni tan sols experts fiancers, també companys i qualsevol que et trobis al bar diu el mateix. Que ho sent pels estafats però problema seu per fotre els calers on no toquen. Si fossin els teus no diries el mateix, cabró. Pero es clar, fer-se el llest quan la cosa ja és evident és molt fácil. Fer el mateix quan la cosa va bé no tant. Per tant, com que tothom sospitava que la cosa no era de fiar no hi posaven els calers, per tant, formo part dels 350.000 idiotes estafats.

La veritat es que no m'ho explico. Com una empresa pot durar prop de 30 anys, muntar un imperi de collons i l'Estat i Hisenda tan tranquils fins el 98, que es quan diuen haver començat a investigar, fins al 2006 que ho deixen anar com un gerro d'aigua freda. Segurament la millor opció, donat que a la mínima tothom hauria tret els calers, però no era normal l'ambient d'optimisme i seguretat que donava. Si hi havia un buit legal pues es legisla, es fa una llei i tots a declarar. I així successivament es va traient interès a aquest tipus d'inversions. Però tallant el problema d'arrel potser no és el més indicat veient el volum de clients de les dues empreses i la facturació de les dues. Però no em feu gaire cas, que us ho diu un idiota.

Technorati tags: , ,

dimecres, de maig 17, 2006

Forúmculo

Es nota que la meva vida privada es més simple que les frases de Noche de Fiesta, però ahir vaig anar fent una llista de les futures frases a incloure en acudits:

Eres menos interesante que una inversión en Afinsa
Eres más falso que un sello de Afinsa
Tienes más cuento que los de Fórum Filatélico
Estás tan acabado que si invirtieras en Fórum Filatélico sólo te darían las gracias
Eres más peligroso que un inspector de Hacienda en una feria filatélica
Tienes más peligro que un sello en Marbella
Estás más perdido que un agente de Fórum
Trabajas menos que los auditores de Afinsa
Tienes menos gracia que Rubalcaba
Te mueves más que el precio de los sellos
Tienes menos futuro que un sello de Malta


Technorati tags: , , ,

divendres, de maig 12, 2006

Friday video!!

Un altre cop divendres (por fin!) i un altre video per ballar i/o deleitar les pupiles. Aviam si oblido aquesta setmana nefasta i la vinent em pasa algo de bo.

Uniting Nations: Out of Touch



Technorati tags: , ,

Ferrari, jo, perquè?

Un altre timo, no sé perquè la gent s'entesta a comprar-se un Ferrari quan es pot comprar un esportiu elèctric. Si un esportiu elèctric i no precisamente dels que adelanten als cargols a les curves.

Ian Wright ha construit un biplaça elèctric capaç de deixar en ridícul a un Ferrari 360 spider i a un Porsche carrera gt en una competició d'acceleració. La maquineta aquesta arriba als 100 en 3 segons. Cap fum, cap soroll, cap xiulada de rodes, només el soroll de l'aire al passar. Preu aproximat, 100.000 dólars. Només un Bugatti Veyron té millor acceleració, però val 1,25 millons de dólars.

L'article suggereix que els automóbils elèctrics no tenen èxit perquè els fabricants de cotxes no estàn prou preparats. Lo complicat no es el motor, sino les bateries i l'electrónica, cosa que els fabricants de cotxes subcontracten. Veurem la futura generació de cotxes a Silicon Valley?

Link a la noticia

Technorati tags: , ,

dijous, de maig 11, 2006

Los hombres de Paco

Ahir mentre navegava em vaig quedar una estona mirant Los Hombres de Paco i em vaig quedar bastant igual. Suposo que és massa demanar un estil més neutre, ni sense les rialles de llauna de les sèries americanes ni sense el toc cañí que regalima la programació. Dec estar castigat a veure House i Nip-Tuck i a baixar-me capítols de Perdidos.

La história es com qualsevol sèrie de polis. Grupillos d'agents que durant el capítol desenvolupen una trama cadascú. Re del remenament i caos de sèries americanes o de fins i tot del Comisario, que considero que està bé, tot i que els arquetips hi apareixen pertot arreu. Aquí igual però en cutre. Crec que la intenció de la sèrie era fer una sèrie de polis amb humor negre, però d'humor de negre re, es lo més cutre que he vist des de Noche de Fiesta, però per aixó ja tenim La Loca Academia de Policía. Per moments, l'espectacle era dantesc. Un grup de polis que són penosos i un altre de patètic. Tot això rematat amb un comissari imitant (per dir algo) a Don Vito Corleone, amb una mala hóstia i unes maneres més própies d'un mafiós que d'un poli. El grup de polis penosos hi ha el paio aquell que no s'ha posat una camisa en la seu vida, Hugo Silva, que fa de poli dur i de gatillo fàcil (no sè si amb indirecta) amb menys punteria que Benet XVI, Pepón Nieto fa de poli nerviós i maldestre que té com a parella a l'espléndida Neus Asensi, que per molts anys que tingui té molt de morbo. El cap d'aquests dos individus es Paco Tous, un bon home en plan Torrente, o sigui inútil.

L'altre grup de polis son quatre arreplegats, un guaperes, un gay, una maruja, un bonifaci i Andrés Calamaro 2, que no sé de què fa pero no portava ni uniforme.

En el capítol resulta que el Lucas (Hugo Silva) és un folletis que es repassa a mitja comissaria i especialment a les dones de la família del jefazo, que és a la vegada sogre del Paco, cap del Lucas. A part de escenes copiades de Harry el Sucio, el jefazo va en plan Vito amb una pistoleta que fa riure quan en Lucas porta un pistolón de por. i el tio es caga amb el jefazo. Bé apart d'aixó el grup patétic es carrega el microones i escalfen la llet en el primer pot que troben.... al laboratori!!! on si no vas a buscar un cas per bullir la llet? a la cuina? no ome nooo. I resulta que allá hi havien sintetizat LSD i tal cual hi foten la llet i li donen al guaperes que li pilla un subidon just en el moment de començar una reunió amb un grup mafiós que vol deixar les armes. El gay el substitueix i fa de dur en plan Torrente barato. Rollo proespanyol inclòs i els mafiosos als seus peus. Aquí em començo a rallar. No té ni cap ni peus.

Els altres tres volen rescatar la filla del Paco i néta del jefazo que també havia estat repassada pel Lucas que l'havien segrestat mentre fan el pallaso amb el suposat segrestador, perque la noia no estava segrestada sino al monte fent la cabra. Bé ja en parlo després d'aixó. Els tios van seguint la veta al suposat segrestador sense ni tan sols intentar localitzar-lo i a sobre el segrestador partint-se la caixa suposo.

La noia aquesta es la típica d'anunci de compreses, que sempre sembla que baixi dels núvols i que dóna el toc Serrano a la serie, per desgràcia de la serie. La paia estava rodejada de buitres i la paia a la puta parra, fent la papallona. Un paper patètic. Lo pitjor es que s'escapa de casa amb un maromo i van al monte. Ella a un suposat concert que no surt per enlloc i ell hi va aviam si suca el melindro amb un pla digne del millor Hitchcock. Lo pitjor és el pla del tio per aprofitar-se d'ella amb les ja paleolítiques aranyes i serp de goma i amb atenció. Un equip d'àudio que el tio instala a fora de la tenda(WTF!) amb sorolls d'aquells que els sents de nit i et cagues pota avall. El tio treu el mando i clac! sound on. Collons amb la minicadena a piles, sona de puta mare i la tia acollonida. Com sempre hi ha d'haver un aguafiestas, un altre pájaro colega del primer para la música i surt ell pels altaveus (WTF!). Amb lo fàcil que seria portar unes quantes ampolles i emborratxar a la noia.


Technorati tags: , ,

divendres, de maig 05, 2006

La marcha del Algoritmo

Desde Japón nos llega este gran hit que va directo al número uno sisisi tu y yo lo sabíamos...



Technorati tags: ,, ,

divendres, d’abril 28, 2006

Friday video

acció/reacció, acció/reacció, acció/reacció, acció/erecció



Benny Benassi- Who's your daddy

Technorati tags: , ,

Resultats de l'enquesta

40% dels lectors s'espanten en veure català escrit i li diuen a la mama
40% dels pervertits reclamen presència sexual, la meitat demanen carn i l'altre meitat reclamen peix.
el 20% restant està encantat amb el blog i estarien agraïts eternament de conèixe'm en persona

Com a mínim ningú ha dit que el blog era una merda, la qual cosa ja és algo.

He posat una nova enquesta per anar fent.

Realitat vs realitat

És com una paranoia, com un bucle infinit, com una cadena d'adn interminable... abans d'acabar el dia i començar aquest finde llarg, reflexiono sobre lo curiós de les dues realitats, de com l'home s'ha inventat un univers, de com s'ha tret un món de la màniga. La dualitat entre la realitat física i la realitat virtual. Crec que internet no és només un medi de comunicació, una eina, un recurs. És més, es equiparable a la realitat física i fins i tot millor en alguns aspectes. Potser sembla exagerat, pero pensant una mica te'n adones de la teva existència en aquest dos móns t'afecta.

No crec que el meu cas sigui excepcional, més que res perquè no sóc addicte a internet ni a xats ligons ni a jocs online ni a subastes compulsives. Utilitzo internet constantment a la feina i això em crea una espècie de confiança, de la mateixa manera que treballant en un bar et mires les ampolles amb carinyo i amb confiança i no com alguna cosa fora del teu coneixement. Aquesta confiança fa que cada dia m'esforçi per conéixer millor internet i integrar-m'hi, que no es gens fàcil amb la quantitat de serveis nous que apareixen cada dia.

Ahir vaig anar a menjar un bocata en un conegut bareto i allá vaig sentir l'escalfor humana (mai millor dit)i el contacte directe, una cosa que cada dia que pasa trobo més a faltar davant de la pantalla. Aquesta és la principal diferència entre una realitat i l'altre i dic realitats perquè no m'atreveixo a dir que internet no és una realitat. És una realitat, diferent de la normal, sí, pero real.

El que vinc a pensar és que aquesta nova realitat m'afecta. I a vegades penso que internet és més real que la propia realitat. O sigui com si internet fos el medi natural de fer les coses i el món físic fos l'excepció. A internet em baixo coses, escric coses, escolto música, ràdio, veig vídeos, estudio, busco, em formo, em relaxo i així un llarg etcétera. Al món real menjo, bec, fumo (...), follo (XD) i dormo. Lo altre ho puc fer per internet. Diguem-ne que al món real hi faig les necesitats humanes bàsiques mentre que les altres les faig per internet. Això significa que paso més temps a internet entre urls que entre persones.

I aquí ve el problema, massa estona a internet et converteix en un freak llerdós antisocial pero a la última i amb opinió personal. Estar-te massa temps al món real et converteix en un imbècil sense opinió crítica, en una ovella més del ramat, en una persona sociable però exposada al pensament general (que acostuma a ser baix). Evidentment depèn de cada persona però en tot cas l'equilibri és com sempre, el millor remei, però lo més difícil d'aconseguir.


Technorati tags: , ,

dijous, d’abril 27, 2006

dilluns, d’abril 24, 2006

Sant Jordi

No puc pensar en un tribut millor a la diada de Sant Jordi que escriure un post en rollo novel.la. Podria fer una breu ressenya i prou però donat que disposo d'eines per escriure el que em dóna la gana crec que és la millor opció.

Eren les deu de la nit d'un diumenge 23 d'abril i m'estava dutxant mentre pensava en la propera entrada del blog. Estava rebentat. M'havia aixecat a les 7:30 per poder sortir al cap d'una hora de casa en direcció Barcelona per passar-hi el dia amb la familia. Després d'esmorzar a la granja de sempre, ens varem tirar dues hores caminant per les Rambles, entre una munió de gent única. Catalans, espanyols, dominicans, anglesos, alemanys, italians, senegalesos, marroquins... tots per allá al mig, alguns simplement passejant, d'altres preguntant-se què pasava aquell dia que estava tot a petar de gent. Una mirada rápida pels llibres per veure que per Sant Jordi tothom treu llibres. Se m'acut que tothom que sap escriure treu un llibre per Sant Jordi pero m'equivoco, n'hi ha que no deuen saber fer la o amb un canuto i treuen llibre igualment. Només cal ser famós. Ara si que l'he encertada. Si ets famós prepares (que no escrius) un conjunt de folis i en treus un llibre. Tot d'actors de la tele treuen llibres donant consells d'eficàcia dubtosa, un fotimer de cuiners d'entesten en fer-me cuinar com un desgraciat, humoristes pretenen fer-me empassar les seves parides per activa i per passiva, xarlatans i showmans em volen fer creure que les fantasías animadas de ayer y hoy son tan reals com la Campos i polítics retirats i oblidats amb memóries infumables i evidentment, parcials. Aixó per no parlar d'executius i gurús amb llibres d'autoajuda, una cosa que sembla que ve d'América i que ve a ser com un subidón d'èxtasi, primer et reconforta i et fa sentir bé per al cap d'una estona oblidar-te'n completament i seguir al teu rollo.

Em segueixo dutxant mentre continuo recordant la jornada literària. Els peus em demanen clemència però mentre estic a la dutxa repassant el dia la cosa no es nota tant. En total dec haver caminat durant més de quatre hores. Estic adolorit de peus i esquena, tota la tarda carregant tres llibres a la motxilla i la cámera de video inclosa.

Em queda pendent comprar el llibre que em feia gràcia, Freakonomics, que el vaig intentat buscar enmmig de la marea humana però vaig fracassar. Només veia catedrals del mar pertot arreu, apart de llibres del Follett i el Dan Brown aquest que per mi ja és un senyor Marró, pesat el tio.

També em feia gràcia el llibre del Punset, que parla sobre la felicitat, però em conec i sé que em sobaria al cap de poc (potser és la gràcia del llibre) o sigui que el vaig descartar per algun relat més frenétic. Em vaig acabar comprant Una vetllada a L'Excelsior, de Márius Carol que de moment la cosa m'agrada i estava llegint fins abans d'adonar-me de l'hora que era i anar-me'n a la dutxa. Ara mateix, submergit en els meus pensaments ja no sé què collons m'he ensabonat i què no. Bé és igual, tampoc ve d'aquí, prefereixo seguir resumint la jornada.

Em va sobtar l'escenari de la Plaça Catalunya. En comptes de fer-hi sardanes o castells hi havia un grup de música africana, que tocava els bongos amb lletres monosil.làbiques. L'escalfor de l'aigua m'embriaga i baixo una mica la temperatura. La veritat és que anar a comprar llibres per Sant Jordi em sembla una mica estúpid, havent-hi llibres durant tot l'any i el fet de comprar en 1 metre quadrat em fa decantar cap a la opció de comprar-los el dia després. Es clar que el descompte fa que la gent es torni boja per comprar llibres una mica més barats i la diada és l'excusa perfecta.

Mentre m'eixugo penso en aquella noia del tren tan tremenda (bé no tant) que mentre anaven sonant els mp3 pel meu iPod la noia llegia sense gaire interés un llibre que va resultar ser del Club de la Comedia. Penso quants humans hi hauria llegint aquelles tonteries i quants més trencant-se les banyes amb llibres del Dan Brown o amb els de Harry Potter. M'en recordo d'un tema d'Oliver Moldan que diu aixó:

We ought to be perfect consumers, because we appreciate beauty, and money buys beauty
que aplicat al cas seria que com més es parla d'un llibre i més publicitat rep, més gent ho entendrà com qualitat i el comprarà, encara que sigui com una patada als ous. A l'altra banda, els que s'informen i demanen opinions abans de comprar un llibre. Entremig, una massa d'indecisos que fan cas tant a una cosa com a l'altre i així va la cosa.

Technorati tags: , ,

divendres, d’abril 21, 2006

Friday!

Com cada divendres, el vidrioclís per començar a escalfar pel cap de setmana i maleïr el dilluns.

Avui tot un clàssic: Bacon Popper: Free



Technorati tags: , ,

PD: com pot ser que en Youtube no hi hagi cap video de Kevin Spencer? Tan dolenta era la serie que només m'agradava a mi?

English lesson

Nosaltres aprenent anglès amb el Big Muzzy i alló de "I'm Muzzy, big Muzzy" i el dolent que sempre deia "I'm very clever" mentre els executius japos aprenen amb un métode, diguem-ne, diferent i amb un vocabulari també una mica diferent...

Ojo! NSFW (o sigui no apte per veure a l'oficina!)



Technorati tags: , ,

dijous, d’abril 20, 2006

Anti DRM

Hoy veo en Boingboing que un grupo de estudiantes franceses se han congregado en un fnac para protestar contra el drm que incluyen muchos cds. Han sacado pancartas y han repartido folletos entre los allí presentes para informarles de lo que parece obvio y no lo es. Eres propietario de la música que compras!

Link a la noticia

Link a la entrada de la Wikipedia donde explica qué es el DRM: link

Technorati tags:, ,

dimecres, d’abril 19, 2006

Le canon

Siguiendo con el post anterior, hoy me he mirado la página de toooodosafavoordelcanon. es a ver lo que soltaban por ahí. Ahí va lo que ellos dicen sobre el canon:

1. El cobro del canon a las empresas es transparente y que son éstas las que deben ser respetuosas en las cuentas con los consumidores ya que son ellas las que se lo cobran finalmente.

Eso, que sea transparente para las empresas y a los consumidores que son los que finalmente lo pagan que los den. O sea, id a reclamar a las empresas que son ellas las que lo ocultan.
2. Las empresas de la PTCEC no están interesadas en crear el dispositivo o la tecnología capaz de discriminar los soportes que son utilizados para fijar obras y archivos no protegidos por los derechos de autor, para poder seguir diciendo que el canon “encarece de forma indiscriminada los productos y servicios” y conseguir provocar, con ello, la desaparición del mismo.

Bueno es que estas empresas tienen que ofrecer productos al mercado, y si el mercado responde negativamente al canon, estas empresas no pueden ofrecer algo así puesto que se lo comerían con patatas. O sea no son las empresas las que no lo quieren hacer, somos nosotros los que no queremos un reproductor mp3 que no me deje almacenar mp3 sin copyright. Además efectivamente el canon encarece los productos puesto que lo pagamos todos, no las empresas que sólo transfieren su coste.
3. El canon digital sí favorece el desarrollo de la Sociedad de la Información (SI) ya que actualmente es el único instrumento de sostenibilidad económica, en el ámbito digital, de la industria de los contenidos, auténtico pilar de la SI.

Díganselo a los fabricantes de cds, muy contentos de tener que añadir un coste adicional a sus productos mientras que los chinos no lo hacen. Supongo que en todo caso, va de puta madre para ustedes y a los fabricantes extranjeros.
4. El canon hace competitiva la economía de nuestro país puesto que la compensación nos permite continuar creando productos culturales, el auténtico motor de la Sociedad del Conocimiento y de la Información.

Lo dicho antes, competitiva para ustedes no para el resto y la verdad si con eso sacáis nuevos triunfitos pues casi mejor que se acabe el canon. Además sólo importa la creación de contenidos? y la difusión de la cultura para cuándo?
5. El canon también beneficia a miles de trabajadores de la creación (músicos, artistas, autores musicales, compositores, actores, guionistas, coreógrafos, escritores, directores,…), editores y productores. No, “únicamente” como asegura la PTCEC, “a un sector económico o una actividad de intermediación específicos.”

Me gustaría ver qué recibe un artista del canon. Si ya de un cd recibe poco, del canon ya me entra la risa. Si como mínimo la cosa fuera a medias todavía me lo creería pero es que además beneficia a unos a costa de otros. A que jodería que los fabricantes de cds y dvds les pidiesen pasta por poner a sus artistas en un disco? Pero claro, un cd no tiene el mismo valor que una canción de Melendi y no se puede comparar. Pues pasen de los cds y ponganlo a la venta directamente en mp3, así igual se ahorran ustedes costes y con un precio reducido recuperarían a esos bichos raros que se lo bajan todo del internet. Y por cierto, todos esos profesionales no forman parte de un mismo sector económico?
6. El canon es beneficioso, también, para el interés general porque, al contribuir al justiprecio de los productos culturales en la Sociedad Digital, podrá seguir floreciendo la cultura.

Y también va de maravilla para las almorranas oiga! es cojonudo, pagando todo el mundo contento, incluso los que lo pagan porque así sus cutre-grupos o cutre-cantantes y/o intérpretes van a sacar otro disco comercial a más no poder para desgracia de la humanidad. Claro, voy a pagar más por un cd o un reproductor mp3 para que la industria de los politonos crezca. La cuestión es ir engrosando las arcas.

Estamos apañados

link de la página infame esta: todosafavordelcanon

Link del antítesis al anterior: todoscontraelcanon

Por cierto otra perla de la primera web:

13/03/06. LA INSUFICIENTE AMPLIACIÓN
DEL CANON DIGITAL

Para la Asociación de Compositores y Autores de Música (ACAM-ROAIM) los discos duros de los ordenadores y las conexiones ADSL son, también –como los dispositivos MP3 y los teléfonos móviles-, lo que hasta hace unos años eran los vinilos: la forma en la que se transporta y escucha la música.

Para mear y no echar gota, no contentos con extender el canon a los reproductores mp3, ahora quieren gravar también a los discos duros y al adsl. Se transporta la música a través de los discos duros y se escucha con líneas ADSL. XDDDD Antes la gente iba con vinilos por la calle y se los intercambiaba. Ahora los guardan en un disco duro y lo intercambian por la red. Antes se gravaba el soporte, ahora lo gravan todo, soportes y métodos. Señores flipaos, bajen de su nube, el adsl no se utiliza para bajar discos o juegos o películas. Se utiliza en más de un 50% diría yo para el porno. Ni más ni menos.

Technorati tags: , ,

No hay vergüenza

Según leo en varios sitios, Microsiervos, Escolar y Barrapunto, la SGAE y la industria discográfica se han levantado en contra de la nueva Ley de Propiedad Intelectual que se aprobó en Marzo por el Congreso, mediante sendas webs algo confusas. La que estoy mirando ahora es Nohayderecho.org y en contra de la primera impresión resulta que se opone a la nueva LPI pero por la banda contraria. Uno de las afirmaciones en que se sustenta me ha hecho particular gracia.

De igual modo, en su artículo 31.2, consolida la arbitrariedad a la hora de fijar la remuneración por copia privada, que se establecería a partir de un “ejemplar adquirido legalmente para su uso privado”, según reza textualmente. Así, los autores quedarían desprotegidos por completo cuando las copias se hicieran de emisiones de televisión y radio, de ficheros electrónicos o de soportes no adquiridos. Esta decisión nos parece gravísima, pues atenta directamente contra nuestros salarios, en un momento de especial dificultad por el incremento de la piratería.


Claro si fuera por ellos pagaríamos por cada mp3 descargado,por cada vez que pasamos un mp3 a un soporte físico y por cada minuto que nos estemos descargando mp3.También cada vez que cantases el aserejé en do mayor o salga el videoclip del canto del loco por la tele. ¿Es eso lo que pretende la sgae (paso de mayús)? Anteponer sus propios beneficios (al fin y al cabo si sus artistas reciben más la sgae recibe mucho más) a la difusión de la cultura? Yo estoy de acuerdo en pagar por contenidos culturales claro, pero no a un precio excesivo. Que las cosas en cds van mal? pues que monten una tienda online y reduzcan precios, que aunque parezca una falacia es posible. Simplemente por volumen la cosa se dispara, pero claro, mejor malo conocido que bueno por conocer.

Y ojo, que de DRM no quiero ni verlo. Si pago por algo, creo que pueda hacer con él lo que me dé la real gana. Como si me lo como o lo tiro a un pozo o se lo copio a un amigo. -Oh! es que si se lo copia usted a un amigo, éste no comprará el disco y ya la hemos jodido!- O no, o quizá nunca lo hubiera escuchado. Y puede que le guste y compre el mismo disco o el anterior o el siguiente. O puede que no le guste y me lo tire por la cabeza, vaya usted a saber. Pero quedarse quieto especulando y quejándose no lleva a ninguna parte. Bueno sí, al cabreo general.

technorati tags: , ,