Just in case

Era un dia de merda, gris, fosc, tèrbol. Anava a buscar el metro amb l'Eduard i en Giorgio. Mentre comentàvem assumptes de negocis, cotitzacions i la festa del dia anterior al club del colega del Giorgio varem arribar a l'andana.

- Hóstia encara tres minuts- va dir l'Edu - No arribarem a temps.

- Sí home -vaig dir jo- i si no que s'esperin, que els que tenim la clau som nosaltres.

Ens estávem ficant a la gola del llop i tots tres ho sabíem. Per això el meu comentari no va servir per calmar-nos. Fer tractes amb aquell nerviosisime ens podia passar factura. Calia actuar i treure els meus homes d'aquell nerviosisme i rigidesa.

En aquell moment per les escales baixava una noia morena que em va tallar la respiració. Mentre s'apropava en Giorgio se'm va avançar i va dir:

- Mireu, la nostra inspiració perduda retorna.

La vaig mirar de dalt a baix i vaig dir:

- Sabeu la diferència entre una puta guarra i una guarra puta?

-L'ordre de les paraules potser? va dir l'Edu

-No llest - vaig respondre- que la primera és de professió i l'altra per plaer. Aquesta és una guarra puta. Creieu que acceptaria per 100€?

-M'aposto el mateix que per 100€ et fa el que vulguis i més- En Giorgio les caçava ràpid.

- Ni de conya, t'envia a la merda i et monta el numeret - L'Edu sempre tan pessimista- veus masses pelis guarres, mai t'ho posen tan fàcil, 100 a que no - em va dir.

-Aviam què passa- sempre acabàvem apostant per parides semblants, ens ho hauríem de fer mirar, però no seria tan divertit.

Mentre la noia caminava cap a nosaltres m'hi vaig fixar per veure les possibilitats que tenia per guanyar l'aposta. Morena de cabell i de pell, tenia una figura d'escàndol però feia pinta de killa a matar, devia de ser la fantasia sexual de tot el barri obrer. La veia capaç de tot. Me la vaig jugar.

Vaig estirar un bitllet verd de dins de l'americana i el vaig llençar a terra just quan anava a passar per davant nostre.

La noia es va quedar perplexa, evidentment ningú s'espera que li llencin cent euros al passar. Quan va girar la cara per demanar-me explicacions li vaig clicar l'ullet i de seguida ho va entendre.

- Pero qué te has creído que soy una puta o qué eh desgraciao?

- No te lo tomes así mujer, quiero proponerte un negocio.

- Ah sí y de qué si se puede saber?

-A las once en la estación de metro de Maria Cristina.

-Pero de qué vas? que yo tengo mi intimidad sabes? yo no soporto a los que...

Mentre ella m'anava deixant un sermó que ni ella mateixa entenia a poc a poc vaig treure un altre bitllet verd de l'americana.

- ...Qué te crees que por más pasta que me dés te voy a hacer caso? me das asco tío, de lo peor mira que hoy no vengo con mi novio que si no te iba a ....

Vaja tenia nòvio, suposo que un pobre desgraciat amb les mateixes neurones que ella, és a dir, poques i amb molt de múscul, o potser el més gamberro del barri. Vejam si en traiem un de més gros...

Va ser treure el de 200 i la noia va enmudir. Just quan el to de veu començava a ser massa alarmant. Mentre la noia mirava la gran oferta que li feia -m'en estava arrepentint per moments, la broma m'estava sortint massa cara- me la vaig tornar a mirar i els instints més baixos van començar a emergir, si aquella aposta sortia bé, podia ser una nit sonada... i més em valia que així fos...

Technorati tags: novel, essay, adult