El tempo

Hi ha vegades que tenir mala llet és necessari. Aporta decisió i fermesa, contundència. Si dius sí amb mala llet dius sí a tot i fins el final. M'agrada que la gent sigui decidida, que es mostri ferma.

Una cosa que no puc aguantar son fleumes, les bledes assolellades. Tothom dubta sí, evidentment, i es pot ser vergonyós també però el que no es pot ser és avorrit. Jo mateix en sóc un bon exemple, sóc tirant a tímid, encara que cada vegada menys ja que veig que no m'aporta res, però no he estat mai avorrit. I a què ve tot això? Doncs que no puc amb una persona així. Que la veus amb aquella parsimònia, que al parlar-li no t'aporta res, que és incapaç d'improvisar ni fer un comentari de conya. Fa temps em vaig trobar amb un cas així.

Va ser pel nadal de fa un any quan per allà hi havia una noia que era exactament això. Només de veure-la entrar semblava una paia grisa, avorrida, poc comunicativa. I ho era.

Semblava acollonida. No dic que treballés malament. Era la paia més ordenada del món i atenia bé els clients. Però no sé d'on havia sortit perquè semblava que tot li fes por o no sé que li passava. A l'agafar les coses ho feia amb una delicadesa increïble i amb una lentitud igual d'increïble. Era exactament una tortuga. No era mala paia, molt correcta i tal, però avorrida i tímida.

Quan trucava pel mòbil posava una veueta realment estúpida i ho feia com d'amagatotis. No cal anar darrera de la barra i parlar amb un fil de veu. Tots som companys i ens truquen de tant en tant. No cal posar les ampolles de coca-cola com si fossin estatues de lladró. No cal que quan posis els gots al rentaplats estiguin en ordre còsmic. No cal apuntar una comanda com si fessis una redacció. Ningú se't menjarà per telèfon. No cal que diguis que vas a atendre un client quan el que has de fer és anar-hi. Cal improvisar, s'ha de saber ser divertit, dinàmic. Era la paia més avorrida i hostiable que he conegut. L'hauria escanyat unes quantes vegades, em posava dels nervis la lentitud i pulcritud amb què treballava.

Tot i això la paia s'esforçava per tenir una mica de conversa, però no era bona ni en aparentar-ho. Suposo que abans no li sortís una conversa normal tenia que passar bastant de temps abans no ens agafés confiança.

Definitivament no era la més apte per treballar en un bar. Això si, era la secretària perfecte, o potser ni això.

Technorati tags: opinion, life