Els bancs online están molt bé, són molt cómodes i tal, fins que te'n oblides de la contrasenya, cliques on no toca o no saps on collons has posat el nom d'usuari i llavors it turns HELL!
Als del Banco popular els hi mola bastant provocar el caos (i al personal)
La cosa está muy malita. Keyword analysis, o com coi la gent arriba aquí. Una font inesgotable d'humor:
Num Perc. Search Term
drill down 2 5.26% mari pau huguet despullada
drill down 2 5.26% britney esperis
drill down 1 2.63% fiestas de ronaldo
drill down 1 2.63% fotolog benet bomber
drill down 1 2.63% lumis girona
drill down 1 2.63% d'on sobte el poli este
drill down 1 2.63% nocturn
drill down 1 2.63% aislamiento a causa de los videojuegos
drill down 1 2.63% els sostenidors se li marcaven sota la samarreta
drill down 1 2.63% pocholo porro
drill down 1 2.63% videojuegos malos
drill down 1 2.63% the pelado faces
drill down 1 2.63% face de hoy
drill down 1 2.63% sky runner precio
drill down 1 2.63% causas de los videojuegos violentos
drill down 1 2.63% radioteletaxi carod sanchez
drill down 1 2.63% la violencia en las aulas causa de los videojuegos y la television
drill down 1 2.63% foto's de las vitrines en el barrio rojo
drill down 1 2.63% les enseñan a follr en la escuela
drill down 1 2.63% etapes rally catalunya
drill down 1 2.63% fer un espantaocells
drill down 1 2.63% las estupidesa de mario bro
drill down 1 2.63% la gana koffieshop in amsterdam
drill down 1 2.63% pack d'aigua
drill down 1 2.63% passes kikesan
drill down 1 2.63% pirri manso
drill down 1 2.63% fotos chiquipark en sants
drill down 1 2.63% m'han donat la beca
drill down 1 2.63% video pocholo amsterdam
drill down 1 2.63% rally catalunya 2007 hoy
drill down 1 2.63% video de super miniminifalda
drill down 1 2.63% video rally
drill down 1 2.63% guias de tot per anar a amsterdam
drill down 1 2.63% amsterdam barrio rojo
drill down 1 2.63% restaurant urquinaona barcelona harry potter
drill down 1 2.63% ralli catalunya
N'hi ha algunes que em superen...
Dia 7/12 back to BCN per cert!
Hi ha coses que fins que no et passen no te les creus. Hi ha coses que passen quan menys t'ho esperes i n'hi ha que semblen massa bones per ser veritat. N'hi ha que son totes les coses anteriors juntes.
Igual portava una época massa grisa i rutinària i l'atzar m'ha preparat el pleno al quince, vés a saber, el cert es que portava temps fent el mateix, sortint divendres i dissabte, o fins i tot més dies, bevent, menjant i tornant a casa amb les mans buides i les venes plenes d'alcohol. Al principi mola, al cap d'uns mesos comença a cansar, com tot vés. També t'acostumes i et deixes portar, potser desitjant que passi alguna novetat per poder-la explicar als colegues el dilluns.
Dissabte passat va ser un dia que va començar bastant cardat, amb una resaca brutal que em va tenir al llit fins a les set tocades. Vam arribar tard a la disco i hi havia una cua respectable que no es movia i ens va tenir allà dempeus ben bé una hora. Vam desisitir i anar a passar una estona a algun bareto mentre dos del grup van tornar directament cap a casa, donant per perduda la nit. Jo no volia, m'havia pasat el dia al llit i no en tenia cap ganes de tornar-hi, així que els valents que vam aguantar vam anar a un bareto mentre reorganitzavem la nit. I allà de cop i volta la nit es va solucionar sense ni tan sols haver-ho demanat, ja era hora de tenir alguna sorpresa agradable... ara que va ser tot tan ràpid que a hores d'ara encara me'n faig creus.
Una de les coses que poc a poc m'hi vaig anar aficionant a Barcelona era a caminar de nit. Al principi ho feia per tonteria, per error de cálcul o per taja descomunal. Vaja a la puta força quan tornava cap a casa després d'una nit de festa o de prendre unes volldams amb els colegues i te'n adonaves que feia deu minuts que havien tancat le metrô.
Caminar de nit des de l'eixample fins a les Corts de nit i mig tajat era com una espècie de parèntesi, un moment que tot i que estava en ple centre de la ciutat i rodejat de moviment em sentia sol, no sol en el sentit de abandonat i mal rollo, sol en el sentit de tranquil, relaxat, que la ciutat girava el meu voltant, que era l'amo i senyor d'aquells carrers i aprofitava tant per posar ordre als meus pensaments tant com per deixar la ment fluir i que pensaments aleatoris em sorprenguessin -Es increible la quantitat de parides que se't passen pel cap quan estas sol i tajat- tant com per no pensar en res i dedicarme a observar aquells carrers i aquelles cases que durant el dia no tens temps de dedicar-te a mirar o que la gentada t'ho impedeix.
De nit podia contemplar cada casa del Passeig de Gràcia amb tota la calma del món, fixar-me en detalls, etc. és a dir fer de guiri, fer allò que els guiris fan i tu no t'atreveixes perquè se suposa que ho saps tot de memòria i que com que vius allà doncs no cal mirar pertot arreu com si t'ho volguessis menjar amb els ulls. Doncs si que cal, et sents més a casa. Sona estúpid, pero es cert, aquella balconada impressionant, aquella gárgola, aquelles finestres monumentals, aquelles façanes treballades, te les acabes coneixent i passes per allà com aquell que va pel passadís de casa seva, li agafes carinyo.
Un cop a São Paulo aquest hàbit pensava que s'havia perdut, entre el tamany de la ciutat, la facilitat per agafar un taxi i la relativa inseguretat feia que portés un temps sense sentir aquelles sensacions. Fa poc ho he redescobert, no amb el mateix grau d'intensitat és clar, però tornant de casa dels colegues a casa meva aquell sentiment revifa. No surto del mateix barri, vale, ni tampoc és tan maco com Barcelona, però l'aire fresc de la nit em fa recordar aquells dies i les sensacions tornen. Camino i em fixo amb detalls dels carrer mentre deixo la ment córrer, una cosa semblant a treure la ment a passejar o fer un reset.
n'hi ha que ho fan a l'excusat, jo prefereixo fer-ho al carrer, que hi farem...
Aquesta setmana estic pensatiu, atravesso un d'aquells períodes que estàs una mica de bajón, per un conjunt de circunstàncies que no sabries dir i aprofites per recapitular i posar una mica d'ordre mental.
En els cinc mesets que porto a l'altra banda de la bassa crec que he madurat, cosa evident quan entres en un món diferent i t'has d'espavilar si no et vols morir de fàstic. Coneixes un munt de gent, vas a un munt de llocs i poc a poc vas descobrint amb qui val la pena passar el temps i les borratxeres i qui a la mínima fot el camp i et deixa tirat.
Bé apart d'anar catalogant i coneixent gent, l'altre cosa que faig es treballar, en major o menor intensitat. Ahir vaig tenir una interessant conversa amb uns amics, parlant de futur i negocis o sigui de futurs negocis i pensant sobre la quantitat de gent que coneixem i formen una xarxa de contactes a nivell mundial. Tant de parlar d'oportunitats de negocis que avui a la ofi se m'ha fet dur, pensant que aquí al costat hi ha un munt de coses que podria o podríem fer i viure com uns marajás i viatjar més i conéixer més gent i etc.
Una altra cosa que li he agafat el tranquillo es a viatjar. Crec que mai els calers estan tan ben gastats com en conéixer món. Ara pensar en tornar a Espanya i a la vida d'abans em sembla tan inútil i buit que em sento impotent. Bé em queda el consol que no tinc els calers suficients per engegar una empresa o un business amb cara i ulls però cada dia que passa en tinc més ganes i espero que poc a poc pugui arribar a tenir els meus negocis.
Dia 5 d'abril: Avui s'ha fet el segon pagament de la beca.
... no veig la pasta per enlloc, espejito espejito, on s'ha fet el pagament?
Dia 10 d'abril: El pagament s'ha fet al Citi segons confirma l'Administració.
... segueixo sense veure un duro, vinga a mirar per internet.
Dia 13: El pagament té data d'emissió del dia 5, no trigará a arribar-te.
... doncs deu venir en patinet creuant l'Atlàntic.
Dia 16: Mail del meu pare, la pasta ha arribat al Banc Popular.
La mare que els va parir.
Respongui otra ves.
Per una caipirinha respongui: com se sap que una persona es espanyola en menys d'un minut?
La setmana que ve la resposta.
Resposta: Es la persona que més crida o més xivarri fa.
Exemple: parlar pel móbil en el passadís d'una pousada en absolut silenci i amb més eco que les muntanyes de la Heidi. O entrar a la mateixa pousada de matinada cantant "el barco de Chanquete" i n'hi havia un de Lleida, perquè no es digui que nosaltres no ho fem. Trist però cert, encara hi ha gent que no sap anar pel món.
Hi ha tres maneres de marxar, una sense dir res, la segona sent educat i tenint un detall i la tercera es sent pesat i no tenir ni un puto detall.
Posem el cas que algú de l'empresa marxa, no perquè se'l posi de patitas a la calle sinó perquè el contracte ha acabat i vol canviar d'aires. Pot anar-se'n tal qual, adéu, bon vent i barca nova, pot anar-se'n tenint un detall i organitzant un sopar o una trobada, per agrair als companys el temps que han passat junts i per despedir-se com déu mana. La tercera opció es machacar al personal de la seva marxa i encara que la gent el convidi a algo.
La tercera opció es el que ha passat aquesta setmana. Es va fer una barbacoa a casa seva, on ho va organitzar i comprar tot (però després ens passa la factura) i anem de farra (però no es paga res i fot el camp d'amagatotis sense dir res). Per alguna raó, no va quedar content amb la barbacoa i organitza un altre sopar entre setmana el dia abans de marxar. A part de que va sobrar menjar i no era precisament barat, cap detall, ni pagarse els cafés. Després la gent vol anar de festa, però es clar, un dia entre setmana la cosa no dona per gaire i la meitat de la gent se'n va.
El paio se'n va i després envia un mail agraint la participació i sobretot als que van anar de festa l'últim dia. I els que volíem sortir la primera festa i ens va deixar amb un pam de nas que els donguin. Jo no vull sortir i qui surti allà ell, jo vull sortir i qui vingui es collonut. Ara, de tenir un detall amb la gent que ve a la teva despedida ni de conya. Que feliços que viuen alguns.
13º mandamiento: Nunca copiarás literalmente lo que traduzca el Babelfish. O te la juegas que salga un anuncio patatero como este:
Tiene un cierto aire de maestro yoda al leerlo no?
Lo curioso es que anuncien un teclado en un sitio de traducciones como el Wordreference y el maravilloso Google Ads que es un cachondo ponga semejante monstruo.
Difícil elección, este anuncio o el "sexever" de telefónica (remember)...
Link: http://www.wordreference.com/espt/valerse
No tothom m'havia de caure bé. I sent una vintena de persones, hi ha d'haver algú que et caigui malament. Per collons. Seria una cosa inèdita que et portessis bé amb tothom. Lo curiós es que comentant-ho en petit comitè, tothom pensa el mateix envers la mateixa persona.
Es difícil començar a explicar sense caure en atacs massa evidents. Peró bé, només dir que m'estic replantejar canviar de barri, on hi estic molt bé, tinc el super al costat i els bancs una mica més avall, a prop d'una estació de metro i en un barri tranquil però algo lluny del curro. La raó es que vaig triar viure per allà perquè ja hi havia tres becaris vivint allà, però com si no hi fossin. La que més em toca la moral es un cúmul de coses, no sé d'on cony l'han tret, però s'hi han lluit. Es com una iaia, una tia amb menys salero que una caixa de sabates, papissota i amb menys llums que un barri de faveles. Un personatge. Lo pitjor es que com que no té gràcia ni la vol tenir, els comentaris no saps si els diu en plan conya o no. La típica tia odiosa que o li agafes ràbia o li agafes ràbia perquè va fotent comentaris i no saps com reaccionar, cada vegada que deixa anar algun compliment un calfred em recorre l'espinada i per un moment t'entren ganes de posar-te a córrer cridant com si un gos et fotés una queixalada a l'entrecuix. A sobre presumida i egoista.
A sobre es de les que sempre ha de tenir raó i ha de quedar bé, i per exemple en alguns viatges ella no portava la càmera for safety reasons, jo com que la portava pues què, de fotògraf? ah no. busca't la vida. A sobre li passo les fotos i les penja al seu blog apropiántseles. Ni la decència de dir que no son seves. Bé anècdotes n'hi ha l'alçada d'un campanar...
Solució: A los cerdos!
Bé, feia temps que no postejava res aquí, entre la moguda de nous blogs i la nova vida al Brasil la cosa estava una mica deixada de la mà de Déu. Fins ara, que torno a tenir la necessiat imperiosa de criticar alguna cosa, i axí deixo el blog del Brasil net i polit, com que aquí ja m'hi he esbravat vegades, no vindrà d'una més.
La questió es la desorganització que hi ha en el grup. Tant fa si som una colla de 15 o som 4, pero sempre apareix alló que dius -aixó només li passa a un espanyol-.
Quan vam anar a Florianópolis per exemple, el paio que havia de llogar el cotxe anava sense passaport ni RNE (el registre d'estrangers) creient-se que amb el CPF, que es com el DNI pero sense foto, o sigui com el carnet de la Seguretat Social i el carnet de conduir internacional anava pertot arreu. I aquest paio porta tres mesos per aquí. Tela.
Llavors anem a la platja, resulta que el paio aquest no porta ni tovallola. Ni de bany. Collonut. Apa com que soc bona persona a compartir la meva tovallola.
Després arribem a casa, hora de dutxar-nos, qui es el guapo que porta gel i xampú? jo evidentment. Ni les ties en portaven, sort que van anar al super i en van comprar per elles.
La setmana passada vam quedar un dimarts per conèixer unes amigues brasis d'una amiga , bé doncs a l'acabar la ronda de birres una hora per decidir on anem, quan ho tenim decidit i hi anem amb taxi, uns canvien d'opinió i van cap a l'altra punta de la ciutat. El pitjor de tot es fer això quan son gairebé les tres de la matinada i quan arribes pels puestos només queda una hora fins que tanquin i clar, ningú vol pagar entrada per estar-hi una hora. Total que acabes fent el primo.
Què vull dir amb tot això? doncs que aixó es molt typical spanish, gorronejar, dubtar fins l'últim moment i canviar de plans i passar de tot. En els anys que he viscut a Barcelona en poques ocasions he vist un gorroneig tan flagrant i una desorganització més gran de la que he vist aquí. Quan es deia anem al Pachá, anávem al Pachá, quan anavem a fer una birra, anávem a fer una birra, i si s'anava pels puestos la gent anava preparada. Potser vaig tenir mala sort i la gent que m'ha tocat son així, han tingut un descuit, etc. Pero no es pot anar per una ciutat tan gran com São Paulo com si anessis de canyes pel teu barri, i menys sabent que si surts del bar a les 12 no pots dedicarte a voltar quan les discos tanquen a les 4.
Mira que ja es gros que tingui que venir jo a posar seny...
