La crisi finançera en un plis

Per aquells que com jo se'n entera de la missa la meitat, aquí van tres enllaços per saber amb péls i senyals que coi es aquesta crisi finançera, de confiança o de lo que sigui i d'on collons ve.

el primer ho explica tot claret claret. La crisis financiera que se avecina

el segon del gran Xavier Sala encara més resumit. La tormenta perfecta

i l'ultim per entendre el déficit crónic dels USA des del vietnam. Why US is collapsing

Per als mes gossos que no volen llegir una parrafada aqui va lo que jo he entés.

primer els tipus d'interés han anat baixat mentre el mercat immobiliari nordamericà creixia. amb aixó els bancs veien que cada com tenien menys on guanyar, ja que donaven més préstec que calers entraven. Per aixó van començar a donar crédits a la gent que normalment no n'obtindria (sense treball fix, sense renda fixa, sense propietats) a interessos més elevats aprofitant el boom immobiliari per seguir queixalant algú al mateix temps que incrementaven el nombre d'operacions. Com que s'acabaven els calers van demanar crédits a altres bancs i van anar dividint els deutes i empaquetant-los amb diferents noms mentre es passaven la patata calenta. Al final no se sap on collons estan els calers invertits ni quants son, ja que tot aixó anava lligat a que els primers paguessin les seves hipoteques, pero a principis del 2007 els preus dels immobles varen començar a caure i la mutanya de cartes va començar a trontollar.

Per posar un exemple, lo que passava als EUA me la portava fluixa fins que els bancs americans van començar a demanar crédits al mercat internacional per poder seguir oferint hipoteques subprime (amb alt risc d'impagament) mentre jo posava els meus estalvis a la Caixa D'estalvis de Can Pixarrica, part del grup Pixarrica i participat per la Pixarich Corp que va donar un crédit al banc de Massachussetts. Llavors apliquen la magia financera i apareixen un seguit de fons d'inversió basats en hipoteques merdes amb alta rentabilitat que jo aconsellat pel meu gestor de la caixa de pixarrica inverteixo com un capullo, quan de sobte i sense saber com em truca el gestor dient que els meus calers invertits s'han esfumat i que la culpa la té un paio de Massachussetts que no va pagar la seva hipoteca. I flipes pepinillos clar.

Amb el rollo aquest del subprime (bon nom per un grup no?) cap banc confia amb els altres perquè ningú sap fins a on li arriba la merda amb lo que puja l'euribor (la tasa a la que els bancs se la mamen) amb les consequències que tothom imagina.

i aixó sumat als preus del petroli, el tipu de canvi de l'euro i el panorama internacional apunten a una bona crisi que algú diu deixaria en bolquers la crisi del 29. Agárrate.

Conclusions:
-els bancs son uns mags patétics
-com a casa els calers enlloc
- els de Massachussets son una colla de desgraciats.

i per fer un reality check, mireu les noticies, el superávit espanyol s'esfuma en dos mesos i constructores fan fallida. Mentre Brown i Sarkozy demanen més transparéncia als bancs per saber quants calers tenen in albis.

Paraísos fiscals

El resum no està disponible. Fes clic en aquest enllaç per veure la publicació.

Present i futur

Aquesta setmana estic pensatiu, atravesso un d'aquells períodes que estàs una mica de bajón, per un conjunt de circunstàncies que no sabries dir i aprofites per recapitular i posar una mica d'ordre mental.

En els cinc mesets que porto a l'altra banda de la bassa crec que he madurat, cosa evident quan entres en un món diferent i t'has d'espavilar si no et vols morir de fàstic. Coneixes un munt de gent, vas a un munt de llocs i poc a poc vas descobrint amb qui val la pena passar el temps i les borratxeres i qui a la mínima fot el camp i et deixa tirat.

Bé apart d'anar catalogant i coneixent gent, l'altre cosa que faig es treballar, en major o menor intensitat. Ahir vaig tenir una interessant conversa amb uns amics, parlant de futur i negocis o sigui de futurs negocis i pensant sobre la quantitat de gent que coneixem i formen una xarxa de contactes a nivell mundial. Tant de parlar d'oportunitats de negocis que avui a la ofi se m'ha fet dur, pensant que aquí al costat hi ha un munt de coses que podria o podríem fer i viure com uns marajás i viatjar més i conéixer més gent i etc.

Una altra cosa que li he agafat el tranquillo es a viatjar. Crec que mai els calers estan tan ben gastats com en conéixer món. Ara pensar en tornar a Espanya i a la vida d'abans em sembla tan inútil i buit que em sento impotent. Bé em queda el consol que no tinc els calers suficients per engegar una empresa o un business amb cara i ulls però cada dia que passa en tinc més ganes i espero que poc a poc pugui arribar a tenir els meus negocis.