Just in case 2º capítol

De sobte es va guardar el primer bitllet a la butxaca i em va allargar la mà per que li dongués la resta.

- Dámelo y nos vemos esta noche- va dir ja més calmada i serena, fins i tot una mica divertida.

- De eso nada. El resto después. Con esos cien ya tienes suficiente.

De qué anava la pelandrusca aquella? li semblava poc guanyar cent euros per no fer res? aquella actitud em va treure de polleguera però al mateix temps em va convèncer que aquella nit estaria allà esperant. Amb això va arribar el metro i hi varem pujar tots quatre.

- Estos ya me los puedo llevar?- em va preguntar.

- Sí claro son tuyos. Recuerda que es sólo una pequeña parte de lo que te toca.

- Sí sí claro... en total 400... a las once en maría cristina no?

- Allí te esperaré, pero puntual, a las once y un minuto me largo.

La tia va fer una ganyota de viciosa que em va aixecar literalment la moral. Potser pensava en la manera d'agafar els calers i fotre el camp deixant-me tirat. Segurament vindira acompanyada...

- Y ven sola, nada de acompañantes.

- También tengo unas colegas mías que...

Llavors varem arribar a la parada que estava més a prop del lloc de la reunió. Varem sortir i la vaig deixar amb la paraula a la boca. Per la nit ja veuríem què li deixaria. Mentre caminàvem l'Edu va dir:

- Per 400 € podries tenir a la Victoria Beckham i no la paia aquella..

- Ep para el carro, jo no li he dit que li donés 400€... És igual concentrem-nos en la reunió d'ara.

En aquell moment varem recapitular per tal de posar ordre i planejar la negociació.

- Diem directament el que volem o els deixem parlar?- va començar el Giorgio.

- Crec que sent una reunió amb xinos estem venuts - L'Edu amb el seu pessimisme em començava a cansar.

- Mireu. Primer segurament ens deixaràn que diguem la nostra, ells s'ho aniràn pensant i acabarant per rallar-nos mentalment fins que ens rendim a les seves condicions- vaig resumir.

- Cony, llavors ja em diràs que hi anem a fotre allà - va murmurar l'Edu.

- Et recordo que d'aquest contracte en depèn bona part del futur de l'empresa, per si et sembla poc. No sé com anirà la reunió, però el contracte s'ha de negociar avui i només els ho hem d'explicar bé.

- Fem com sempre, tu a la rereguarda? - em va preguntar en Giorgio

- Sí, si més no al principi, vull veure aviam com juguen.

A les tres en punt entràvem a la sala de reunions del Hilton, ells ja ens esperaven. Devien ser mitja dotzena i estaven tots asseguts al mateix costat de la taula. Després de l'ntercanvi de salutacions i targetes vaig veure que no n'hi havia cap de rellevant, cap que posés president o general manager. Només hi havia càrrecs intermitjos. Varem engegar el powerpoint i les xifres van començar a córrer. En Giorgio i l'Edu portaven la batuta i jo els recolzava i aclaria conceptes, mentre prenia notes sobre el comportament dels xinos. Semblava mentida que estigués analitzant uns paios quan el primer a ser analitzat tindria que ser jo.

Technorati tags: essay, novel, adult