Empty

Un cop acabada el projecte de novela que començava malament i ha acabat pitjor, em puc tornar a centrar en el que m'interessa. El que em ronda pel cap. I precisament el que em ronda pel cap es una buidor brutal. M'explico.

Moltes vegades m'invaeix un sentiment de buidor, melancolia, tristesa, desesperació, en fi una cosa rara que em fa sentir impotent, no en sentit físic, sino en sentit mental, cósmic. No és avorriment, perquè pel bajón que em va donar hagués bombardejat Barcelona. Bé normalment quan hi ha molta gent sempre m'entren ànsies destructives, pero això ja se'm passa.

Resumint que més d'una vegada penso que sóc un desgraciat i em pregunto què collons hi pinto en aquesta vida. Estic perdut. Navego sense rumb. Ho sé. I em fot.

Envejo a la gent que té decidida on vol anar i on vol arribar. Jo no ho sé. I m'agradaria saber quan ho sabré, perquè em neguiteja. Vull tenir un maleït objectiu. UN. Perquè no sé si m'en falta o me'n sobren i per tant no sé si el que em passa és falta de motivació o stress (per dir-ho d'alguna manera).

Ahir mateix mentre tornava cap a casa m'entraven ganes de desaperéixer. Em deprimia pensar en arribar a casa i no tenir res a fer. Abans encara em moria de ganes d'arribar i fer una partideta al San Andreas, o al joc que fos, però no tenia ganes de fer res. Aquelles tardes tirat al sofà esperant que el temps passi fins que sigui hora de sopar i dormir. Estava apagat. Tinc més de cinc jocs per jugar i matar l'estona i no en vaig tocar ni un. És més en tinc tres sense instalar.

Sé que no és mandra, perquè quan et fa mandra ets feliç sense fer res. Ahir no. Volia fer alguna cosa i em vaig dedicar a passar la puta fregona. Almenys em va despejar el cap i em va passar el mal rollo. Però tornant al tema. Crec que em fa falta una dona. Que em foti crits, que em proposi anar a llocs i gastar pasta com un idiota. Sortir, fer algo...

Bé mentre pensava aixó vaig treure l'herba i mentre me la fumava i escrivia els dos últims capítols de la mini novel.la semierótica que em va quedar m'en vaig oblidar del tema.

Avui pel matí m'ha passat al contrari. Estava eufóric. Ni punyetera idea del perquè. Estava a punt per menjar-me el món, em sentia viu, li hagués tocat el cul a una noia que veig cada matí...

Deu ser cosa de la Maria...

Technorati tags: blog, crisis, bajón