dijous, de març 27, 2008

La crisi finançera en un plis

Per aquells que com jo se'n entera de la missa la meitat, aquí van tres enllaços per saber amb péls i senyals que coi es aquesta crisi finançera, de confiança o de lo que sigui i d'on collons ve.

el primer ho explica tot claret claret. La crisis financiera que se avecina

el segon del gran Xavier Sala encara més resumit. La tormenta perfecta

i l'ultim per entendre el déficit crónic dels USA des del vietnam. Why US is collapsing

Per als mes gossos que no volen llegir una parrafada aqui va lo que jo he entés.

primer els tipus d'interés han anat baixat mentre el mercat immobiliari nordamericà creixia. amb aixó els bancs veien que cada com tenien menys on guanyar, ja que donaven més préstec que calers entraven. Per aixó van començar a donar crédits a la gent que normalment no n'obtindria (sense treball fix, sense renda fixa, sense propietats) a interessos més elevats aprofitant el boom immobiliari per seguir queixalant algú al mateix temps que incrementaven el nombre d'operacions. Com que s'acabaven els calers van demanar crédits a altres bancs i van anar dividint els deutes i empaquetant-los amb diferents noms mentre es passaven la patata calenta. Al final no se sap on collons estan els calers invertits ni quants son, ja que tot aixó anava lligat a que els primers paguessin les seves hipoteques, pero a principis del 2007 els preus dels immobles varen començar a caure i la mutanya de cartes va començar a trontollar.

Per posar un exemple, lo que passava als EUA me la portava fluixa fins que els bancs americans van començar a demanar crédits al mercat internacional per poder seguir oferint hipoteques subprime (amb alt risc d'impagament) mentre jo posava els meus estalvis a la Caixa D'estalvis de Can Pixarrica, part del grup Pixarrica i participat per la Pixarich Corp que va donar un crédit al banc de Massachussetts. Llavors apliquen la magia financera i apareixen un seguit de fons d'inversió basats en hipoteques merdes amb alta rentabilitat que jo aconsellat pel meu gestor de la caixa de pixarrica inverteixo com un capullo, quan de sobte i sense saber com em truca el gestor dient que els meus calers invertits s'han esfumat i que la culpa la té un paio de Massachussetts que no va pagar la seva hipoteca. I flipes pepinillos clar.

Amb el rollo aquest del subprime (bon nom per un grup no?) cap banc confia amb els altres perquè ningú sap fins a on li arriba la merda amb lo que puja l'euribor (la tasa a la que els bancs se la mamen) amb les consequències que tothom imagina.

i aixó sumat als preus del petroli, el tipu de canvi de l'euro i el panorama internacional apunten a una bona crisi que algú diu deixaria en bolquers la crisi del 29. Agárrate.

Conclusions:
-els bancs son uns mags patétics
-com a casa els calers enlloc
- els de Massachussets son una colla de desgraciats.

i per fer un reality check, mireu les noticies, el superávit espanyol s'esfuma en dos mesos i constructores fan fallida. Mentre Brown i Sarkozy demanen més transparéncia als bancs per saber quants calers tenen in albis.

dimecres, de març 19, 2008

Paraísos fiscals

Bé fa temps que no poso res amb una mica de contingut al bloc que tinc certament mig deixat des de que em paso el dia entre culassos de mulates i caipirinhes. Bé doncs avui llegint un dels meus portals preferits (el Foreign Policy malpensats, no el lamermelculo.com) he vist la notícia sobre el benefici social general que provoquen els paraísos fiscals i vaig recordar la notícia que el govern d'Andorra volia sortir d'aquest club per raons que no vaig acabar d'entendre.

Pel que sembla mitja europa i especialment la Merkel está fotent llenya al foc per acabar amb els paraísos fiscals, fet que a molta gent els hi sembla bé perquè "pk jo que sóc un mitja merda he de pagar religiosament i el filldeputa forrat del costat paga una misèria" apart de la evident hipocresia que representa resulta que segons l'article, els paraísos fiscals aporten benefici per tothom pq igual que amb la globalització, els governs han de lluitar per evitar que grans capitals s'escapin del fisc nacional. I com ho eviten? doncs reduint els impostos a nivell general. Sobre els anys 80 la mitja de impostos sobre la renta era del 67% en els paisos de la OCDE mentre ara son vora el 40%. evidentment no tot el mérit es gràcies als paraisos fiscals pero bé, part de la culpa tenen.

També argumenta que els paraisos fiscals serveixen de refugi per a gent perseguida en els seus paisos d'origen. Bé hi haurá qui dirá de la mateixa manera poden albergar criminals, colpistes o dictadors. Un article molt neocon, però a la fi i al cap no está malament per pensar una mica.