Just in Case 4º capítol

Mentre aquells dos anaven pensant en aquelles paraules ens varem acomiadar fins l'endemà.

- Fins demà nanos, ens veiem a l'oficina.

- No vens a celebrar el contracte? - em varen preguntar alhora.

- Pensava que vindries a fer un toc com a mínim...- em va dir l'Edu.

- Deixa'l home, no veus que ha d'anar a trobarse amb la seva Julieta?- En Giorgio va interrompre.

- Correcte. Ja us diré què tal demà.

- Vols que et deixi la videocàmera?- va insinuar en Giorgio, encertant els meus plans.

- Em vindria bé. Pasaré per casa a les 10.

- No canviaràs mai, sempre pensant en el negoci...- L'Edu va afirmar en to alliçonador.

- No ho hauria de fer si de tant en tant contribuissis a la causa, però bé a mi ja m'està bé així.

- So be it.

Al cap de mitja hora estava a casa, tenia exactament vint minuts per sopar alguna cosa abans no anés a buscar la videocàmera d'en Giorgio. Un frankfurt guarro vindria bé.

A les 10 i cinc estava a casa d'en Giorgio.

-Té. Tracta-la bé que val una pasta. Mira et dono el manual i tot. Que no s'esquitxi.

- No tinc intenció de recrear la Matança de Texas, però mai se sap.

-Més et val. La penses oferir als nostres clients com a regal de Nadal?

- Exacte. Quan se'n baixin una de sencera els regalarem aquesta de regal. Bé depenent de com quedi.

-Intenta instalarla al sostre, els plànols cenitals no fallen mai.- Vaja un Almodóvar d'estar per casa, quin element estava fet aquest Giorgio.

- Bé merci tio, ens veiem demà.

- Estàs penjat.

- Mira qui parla.

-... Fins demà.

A les deu i mitja tornava a estar a casa a punt per dutxarme i instalar la videocàmera enmig d'una planta enorme que tenia al dormitori. De pas havia agafat la webcam i la vaig colocar en un racó del sostre, emmig d'unes flors exòtiques molt altes de plàstic. Sí, estava posant totes les plantes grans al dormitori i la veritat és que feia una mica de yuyu. Sobretot la que havia penjat del sostre en el lloc del llum just a sobre del llit, on hi havia amagada la meva videocàmera.

Vaig comprobar que des de la videocàmera del Giorgio i des de la webcam l'imatge era bona. Vaig augmentar el zoom de la videocàmera i vaig deixar la webcam per plànols generals. La videocàmera del sostre em faria plànols del tors. Ok tot perfecte. Cada vegada em costava menys muntar tot aquell tinglado, però em van tocar les onze mentre acabava els ajustos.

Vaig sortir corrents de casa, vaig pujar al cotxe i vaig sortir gas a fondo. Resava per primer cop en molts anys a una entitat superior indetermindada mentre el control de tracció suava a cada curva. Esperava que la morenassa aquella aguantés bé el fred i fos lo suficientment avariciosa per estar allà esperant amb la líbido a tope. No volia deixar escapar una oportunitat com aquella...

Technorati tags: essay, book, adult