dilluns, de novembre 17, 2008

In hell every day is monday

Dilluns 8:00am, sona la radio, l'apago i continuo dormint. A la fi i al cap les botigues i bancs no obren fins les 10. M'aixeco, em dutxo i començo a esmorzar, em vesteixo, recullo el portàtil i em poso la motxilla a l'esquena, miro per la finestra i cau un diluvi. Yeah.

Canvio de plans, trec l'ordinador de la motxilla i em poso a veure el correu. Mail de l'empresa. Males notícies. En dos dies estaré de vacances al puto cul de Brasil i el jefe arriba abans d'hora. Great. Aviso a l'agència que he de tornar abans i em busqui un vol. aviso a l'empresa que AQUELL dia no hi seré perquè ningú em va confirmar res i jo aprofitant un pont, me les piro papiro. Que hi donin un jeito, mira que ja m'han fotut el dia enlaire. Em cabrejo i ploro a parts iguals. Ho recullo tot i vaig al banc i enfilo cap a l'oficina.

Torno a muntar el portátil i parlo amb l'agència de viatges, 400 euros per canviar de vol, al ser un paquet turístic muntat et penalitzen si tornes abans. Ok posibilitat descartada, paso la pilota als estudis centrals, si tan rápids son reservant viatges aviam que tal per canviar-los de dia. Altra feina tinc que mirar vols i polles en vinagre. No hi seré i punt.

Vaig a dinar gairebé a les dues, amb les putes empreses grans per fer-hi una reunió lo millor es enviar-li una foto en pilotes de la teva parella, o de la teva cigala, que en segons casos funciona millor, sinó, et fan rodar per tots els departaments i al final no confirmen res. I si no truques per intentar parlar amb el paio per millonésima vegada ell no contesta, i quan parles amb ell acaba de veure el teu mail, encara que li hagis enviat dues setmanes enrere i ara tot just l'anava a enviar al responsable d'àrea, al jefe o a la paperera directament. I et diu que ja t'ho confirmarà i el responsable ja es posarà en contacte. I una polla. Com si ho veiés.

Surto de dinar i torna a caure la de déu amb la diferència que Noè es un bluff i fa anys que no passa per aquí. Aquí toca esperar que pari de ploure. Com puc arribo a la ofi. Un paio envia un mail demanant que li passi una oferta en proposta formal. Es lo més maco que m'han dit en tot el dia. M'emociono fins que recordo el merder del vol. Truco a HQ, no hi ha ni perry mason un dilluns a la tarda. Toma ya, i jo em queixo de Brasil.

Mañana más ¿?

dilluns, d’octubre 13, 2008

Nou diccionari de sinónims

Primer palabro del nou diccionari, gentilesa del 20 minutos i de la seva excelsa prosa.

"local bailable"

toca't els ous.

dimarts, de setembre 30, 2008

Subnormaloide

Com semblar idiota sense ser-ho? com demostrar que ets idiota rematat? com demostrar al món que no tens vergonya i un pèssim mal gust? voldries rebre una pallissa i no saps com? amics meus, la solució es molt fácil...

Crocs

I si també estan a Brasil, amb la de havaianes i semblants que hi ha (ipanema per exemple)

redéu

per tallarse les venes

si algú aguanta el video sencer, sisplau que el treguin a hombros per setmana santa...

coses que fan rábia

  • no trobar les claus, cagar-te en la puta mare, remenar cel i terra perque algú t'obri la porta i que et surtin les claus de la puta motxilla
  • la senyora del davant del super que descanvia les monedes de tota una vida
  • la cua del costat del super
  • que un idiota rematat i subnormal tregui millors notes que tu
  • que et guarregin tabac
  • que t'entrin ganes de cagar quan surts de casa
  • les ties bones que t'estimen com amic
  • els jefes que van d'enrotllats, encara que no ho semblin son fills de puta igual
  • el puto wireless
  • el preu d'un cubata
  • que et truqui algú quan estas menjant i se't refreda
  • els pijos
  • rajoy

dimecres, de juliol 16, 2008

fotomatón

res, un petit apunt quotidià.

L'altre vaig anar a un fotomatón (fotopinxo en català suposo) i coi quina cosa més avorrida. Primer surt una tia que sense venir a cuento parla i em fot un susto i llavors vas avançant pel menú que si 8 fotos, que si 6 i un retrat, que si 24 fotos en blanc i negre, que si retrat divertit, que si foto de la primera comunió, etc. Al final tot el carrer o estació o on sigui saps que tries 8 fotos color i por favor introduzca el valor indicado (seria guapo una conya en plan, ha escogido usted porno duro alemán). total que vas allà dient si a tot (siguiente, siguiente, ok, reiniciar) i ja no fa les 4 fotos i te les revela totes, ai no! ara en fa tres i tries la millor i després la imprimeix tropocientas veces. Em va saber greu, vale que es molt cómode i ràpid, ja no et tires 5 minuts esperant per la puta foto que sobretot a l'hivern toca bastant els collons. però en canvi treu la gràcia de fer dues fotos serio, una amb cara rara i l'altre fent un calvo si vols i tu content. ara tinc 8 fotos clavades sense puta gràcia. i em pregunto, qui collons gasta les 8 fotos? per dni, pasaport, visat i tal son dues. i la resta? per després no valen perquè et diuen que han de ser actuals i la mateixa no val.

L'altra cosa es que quan tira la foto ara avisa (ja era hora) i surt un cercle on has d'encabir-hi el jeto. per als cap grossos com jo no m'hi cabia i no sabia si sortir per amunt o per avall, tant costa ficar un quadrat com el que sortirà a la foto i tu ja veus com vols? em vaig quedar amb la sensació que la gent normal es fa fotos sense problemes i jo allà amb el puto cercle of doom amunt i avall amb el tamboret. Això si que no canvia, ni la cortinilla cutre.

I per cert, ja ni les seca i al final queda molt guarro i algunes surten mig brutes de no se què. total, una marranada.

I sense venir a cuento, perquè la gent quan arriba el tren o el metro avança uns passos en la direcció del tren? es algun efecte de la força de frenada?

dijous, de març 27, 2008

La crisi finançera en un plis

Per aquells que com jo se'n entera de la missa la meitat, aquí van tres enllaços per saber amb péls i senyals que coi es aquesta crisi finançera, de confiança o de lo que sigui i d'on collons ve.

el primer ho explica tot claret claret. La crisis financiera que se avecina

el segon del gran Xavier Sala encara més resumit. La tormenta perfecta

i l'ultim per entendre el déficit crónic dels USA des del vietnam. Why US is collapsing

Per als mes gossos que no volen llegir una parrafada aqui va lo que jo he entés.

primer els tipus d'interés han anat baixat mentre el mercat immobiliari nordamericà creixia. amb aixó els bancs veien que cada com tenien menys on guanyar, ja que donaven més préstec que calers entraven. Per aixó van començar a donar crédits a la gent que normalment no n'obtindria (sense treball fix, sense renda fixa, sense propietats) a interessos més elevats aprofitant el boom immobiliari per seguir queixalant algú al mateix temps que incrementaven el nombre d'operacions. Com que s'acabaven els calers van demanar crédits a altres bancs i van anar dividint els deutes i empaquetant-los amb diferents noms mentre es passaven la patata calenta. Al final no se sap on collons estan els calers invertits ni quants son, ja que tot aixó anava lligat a que els primers paguessin les seves hipoteques, pero a principis del 2007 els preus dels immobles varen començar a caure i la mutanya de cartes va començar a trontollar.

Per posar un exemple, lo que passava als EUA me la portava fluixa fins que els bancs americans van començar a demanar crédits al mercat internacional per poder seguir oferint hipoteques subprime (amb alt risc d'impagament) mentre jo posava els meus estalvis a la Caixa D'estalvis de Can Pixarrica, part del grup Pixarrica i participat per la Pixarich Corp que va donar un crédit al banc de Massachussetts. Llavors apliquen la magia financera i apareixen un seguit de fons d'inversió basats en hipoteques merdes amb alta rentabilitat que jo aconsellat pel meu gestor de la caixa de pixarrica inverteixo com un capullo, quan de sobte i sense saber com em truca el gestor dient que els meus calers invertits s'han esfumat i que la culpa la té un paio de Massachussetts que no va pagar la seva hipoteca. I flipes pepinillos clar.

Amb el rollo aquest del subprime (bon nom per un grup no?) cap banc confia amb els altres perquè ningú sap fins a on li arriba la merda amb lo que puja l'euribor (la tasa a la que els bancs se la mamen) amb les consequències que tothom imagina.

i aixó sumat als preus del petroli, el tipu de canvi de l'euro i el panorama internacional apunten a una bona crisi que algú diu deixaria en bolquers la crisi del 29. Agárrate.

Conclusions:
-els bancs son uns mags patétics
-com a casa els calers enlloc
- els de Massachussets son una colla de desgraciats.

i per fer un reality check, mireu les noticies, el superávit espanyol s'esfuma en dos mesos i constructores fan fallida. Mentre Brown i Sarkozy demanen més transparéncia als bancs per saber quants calers tenen in albis.

dimecres, de març 19, 2008

Paraísos fiscals

Bé fa temps que no poso res amb una mica de contingut al bloc que tinc certament mig deixat des de que em paso el dia entre culassos de mulates i caipirinhes. Bé doncs avui llegint un dels meus portals preferits (el Foreign Policy malpensats, no el lamermelculo.com) he vist la notícia sobre el benefici social general que provoquen els paraísos fiscals i vaig recordar la notícia que el govern d'Andorra volia sortir d'aquest club per raons que no vaig acabar d'entendre.

Pel que sembla mitja europa i especialment la Merkel está fotent llenya al foc per acabar amb els paraísos fiscals, fet que a molta gent els hi sembla bé perquè "pk jo que sóc un mitja merda he de pagar religiosament i el filldeputa forrat del costat paga una misèria" apart de la evident hipocresia que representa resulta que segons l'article, els paraísos fiscals aporten benefici per tothom pq igual que amb la globalització, els governs han de lluitar per evitar que grans capitals s'escapin del fisc nacional. I com ho eviten? doncs reduint els impostos a nivell general. Sobre els anys 80 la mitja de impostos sobre la renta era del 67% en els paisos de la OCDE mentre ara son vora el 40%. evidentment no tot el mérit es gràcies als paraisos fiscals pero bé, part de la culpa tenen.

També argumenta que els paraisos fiscals serveixen de refugi per a gent perseguida en els seus paisos d'origen. Bé hi haurá qui dirá de la mateixa manera poden albergar criminals, colpistes o dictadors. Un article molt neocon, però a la fi i al cap no está malament per pensar una mica.

divendres, de febrer 08, 2008

Una del Murphy

Les probabilitats de que faci un bon temps pel cap de setmana son inversament proporcionals a les ganes que tens d'anar a la platja.

Corolari: I si fa un temps de puta mare et trobarás un trànsit de collons.

Amb lo que es dedueix que:

1. vés a la platja quan no en tinguis ganes
2. el temps es un fill de puta

i no és que estigui cabrejat pel mal temps durant el Carnaval... que va que va

dijous, de febrer 07, 2008

El pas dels anys

Saps que tens un problema quan les noies que més t'atrauen començen a ser més joves que tu...
A lo que afegeixo... O quan t'en fas creus que aquell pivón tingui la mateixa edat que tu. (com per exemple aquesta)

San said.