Com semblar idiota sense ser-ho? com demostrar que ets idiota rematat? com demostrar al món que no tens vergonya i un pèssim mal gust? voldries rebre una pallissa i no saps com? amics meus, la solució es molt fácil...
Crocs
I si també estan a Brasil, amb la de havaianes i semblants que hi ha (ipanema per exemple)
redéu
Hi ha tres maneres de marxar, una sense dir res, la segona sent educat i tenint un detall i la tercera es sent pesat i no tenir ni un puto detall.
Posem el cas que algú de l'empresa marxa, no perquè se'l posi de patitas a la calle sinó perquè el contracte ha acabat i vol canviar d'aires. Pot anar-se'n tal qual, adéu, bon vent i barca nova, pot anar-se'n tenint un detall i organitzant un sopar o una trobada, per agrair als companys el temps que han passat junts i per despedir-se com déu mana. La tercera opció es machacar al personal de la seva marxa i encara que la gent el convidi a algo.
La tercera opció es el que ha passat aquesta setmana. Es va fer una barbacoa a casa seva, on ho va organitzar i comprar tot (però després ens passa la factura) i anem de farra (però no es paga res i fot el camp d'amagatotis sense dir res). Per alguna raó, no va quedar content amb la barbacoa i organitza un altre sopar entre setmana el dia abans de marxar. A part de que va sobrar menjar i no era precisament barat, cap detall, ni pagarse els cafés. Després la gent vol anar de festa, però es clar, un dia entre setmana la cosa no dona per gaire i la meitat de la gent se'n va.
El paio se'n va i després envia un mail agraint la participació i sobretot als que van anar de festa l'últim dia. I els que volíem sortir la primera festa i ens va deixar amb un pam de nas que els donguin. Jo no vull sortir i qui surti allà ell, jo vull sortir i qui vingui es collonut. Ara, de tenir un detall amb la gent que ve a la teva despedida ni de conya. Que feliços que viuen alguns.
No tothom m'havia de caure bé. I sent una vintena de persones, hi ha d'haver algú que et caigui malament. Per collons. Seria una cosa inèdita que et portessis bé amb tothom. Lo curiós es que comentant-ho en petit comitè, tothom pensa el mateix envers la mateixa persona.
Es difícil començar a explicar sense caure en atacs massa evidents. Peró bé, només dir que m'estic replantejar canviar de barri, on hi estic molt bé, tinc el super al costat i els bancs una mica més avall, a prop d'una estació de metro i en un barri tranquil però algo lluny del curro. La raó es que vaig triar viure per allà perquè ja hi havia tres becaris vivint allà, però com si no hi fossin. La que més em toca la moral es un cúmul de coses, no sé d'on cony l'han tret, però s'hi han lluit. Es com una iaia, una tia amb menys salero que una caixa de sabates, papissota i amb menys llums que un barri de faveles. Un personatge. Lo pitjor es que com que no té gràcia ni la vol tenir, els comentaris no saps si els diu en plan conya o no. La típica tia odiosa que o li agafes ràbia o li agafes ràbia perquè va fotent comentaris i no saps com reaccionar, cada vegada que deixa anar algun compliment un calfred em recorre l'espinada i per un moment t'entren ganes de posar-te a córrer cridant com si un gos et fotés una queixalada a l'entrecuix. A sobre presumida i egoista.
A sobre es de les que sempre ha de tenir raó i ha de quedar bé, i per exemple en alguns viatges ella no portava la càmera for safety reasons, jo com que la portava pues què, de fotògraf? ah no. busca't la vida. A sobre li passo les fotos i les penja al seu blog apropiántseles. Ni la decència de dir que no son seves. Bé anècdotes n'hi ha l'alçada d'un campanar...
Solució: A los cerdos!
