Acollonit (reworked)

No tothom m'havia de caure bé. I sent una vintena de persones, hi ha d'haver algú que et caigui malament. Per collons. Seria una cosa inèdita que et portessis bé amb tothom. Lo curiós es que comentant-ho en petit comitè, tothom pensa el mateix envers la mateixa persona.

Es difícil començar a explicar sense caure en atacs massa evidents. Peró bé, només dir que m'estic replantejar canviar de barri, on hi estic molt bé, tinc el super al costat i els bancs una mica més avall, a prop d'una estació de metro i en un barri tranquil però algo lluny del curro. La raó es que vaig triar viure per allà perquè ja hi havia tres becaris vivint allà, però com si no hi fossin. La que més em toca la moral es un cúmul de coses, no sé d'on cony l'han tret, però s'hi han lluit. Es com una iaia, una tia amb menys salero que una caixa de sabates, papissota i amb menys llums que un barri de faveles. Un personatge. Lo pitjor es que com que no té gràcia ni la vol tenir, els comentaris no saps si els diu en plan conya o no. La típica tia odiosa que o li agafes ràbia o li agafes ràbia perquè va fotent comentaris i no saps com reaccionar, cada vegada que deixa anar algun compliment un calfred em recorre l'espinada i per un moment t'entren ganes de posar-te a córrer cridant com si un gos et fotés una queixalada a l'entrecuix. A sobre presumida i egoista.

A sobre es de les que sempre ha de tenir raó i ha de quedar bé, i per exemple en alguns viatges ella no portava la càmera for safety reasons, jo com que la portava pues què, de fotògraf? ah no. busca't la vida. A sobre li passo les fotos i les penja al seu blog apropiántseles. Ni la decència de dir que no son seves. Bé anècdotes n'hi ha l'alçada d'un campanar...

Solució: A los cerdos!