Typical

Bé, feia temps que no postejava res aquí, entre la moguda de nous blogs i la nova vida al Brasil la cosa estava una mica deixada de la mà de Déu. Fins ara, que torno a tenir la necessiat imperiosa de criticar alguna cosa, i axí deixo el blog del Brasil net i polit, com que aquí ja m'hi he esbravat vegades, no vindrà d'una més.

La questió es la desorganització que hi ha en el grup. Tant fa si som una colla de 15 o som 4, pero sempre apareix alló que dius -aixó només li passa a un espanyol-.

Quan vam anar a Florianópolis per exemple, el paio que havia de llogar el cotxe anava sense passaport ni RNE (el registre d'estrangers) creient-se que amb el CPF, que es com el DNI pero sense foto, o sigui com el carnet de la Seguretat Social i el carnet de conduir internacional anava pertot arreu. I aquest paio porta tres mesos per aquí. Tela.

Llavors anem a la platja, resulta que el paio aquest no porta ni tovallola. Ni de bany. Collonut. Apa com que soc bona persona a compartir la meva tovallola.

Després arribem a casa, hora de dutxar-nos, qui es el guapo que porta gel i xampú? jo evidentment. Ni les ties en portaven, sort que van anar al super i en van comprar per elles.

La setmana passada vam quedar un dimarts per conèixer unes amigues brasis d'una amiga , bé doncs a l'acabar la ronda de birres una hora per decidir on anem, quan ho tenim decidit i hi anem amb taxi, uns canvien d'opinió i van cap a l'altra punta de la ciutat. El pitjor de tot es fer això quan son gairebé les tres de la matinada i quan arribes pels puestos només queda una hora fins que tanquin i clar, ningú vol pagar entrada per estar-hi una hora. Total que acabes fent el primo.

Què vull dir amb tot això? doncs que aixó es molt typical spanish, gorronejar, dubtar fins l'últim moment i canviar de plans i passar de tot. En els anys que he viscut a Barcelona en poques ocasions he vist un gorroneig tan flagrant i una desorganització més gran de la que he vist aquí. Quan es deia anem al Pachá, anávem al Pachá, quan anavem a fer una birra, anávem a fer una birra, i si s'anava pels puestos la gent anava preparada. Potser vaig tenir mala sort i la gent que m'ha tocat son així, han tingut un descuit, etc. Pero no es pot anar per una ciutat tan gran com São Paulo com si anessis de canyes pel teu barri, i menys sabent que si surts del bar a les 12 no pots dedicarte a voltar quan les discos tanquen a les 4.

Mira que ja es gros que tingui que venir jo a posar seny...