Mania

Sí efectivament li vaig agafar mania a la paia. Pensant-hi ara em sembla una mica tonto, pero en aquell moment hi havia coses que m'encenien. Per exemple:

• Des del mes d'Agost fins a finals de Setembre el que passava la fregona era jo. Si ella feia algo els caps de setmana ho desconec, pero si de cas ho feia de pena.
  
• Pertot arreu em sortien cabells llargs. La fregona semblava Ángel Nieto dels cabells que hi havia. Jo vaig comprarne una de nova i jo vaig comprar lleixiu (que leáis cojones) (acudit rematadament dolent, ho sé) que feia dos setmanes que no n'hi havia.
• Aparició d'algo negre en el paquet de sucre. M'agradaria pensar que era cafè, encara que el nescafè era molt més fi i l'altre barato estava solidificat. Tampoc era costo.
  
• Portava gent del rollo, "mañana va a venir un amigo" i què vols que et digui si ja li has dit que vingui? això va portar a una crisi diplomàtica a finals de setembre.
  
• Posava una emissora determinada (teletaxi) a tota hostia alguna tarda. Una cosa es que t'agradi "el jaroteo" i l'altre es que ho hagin de sentir des de Sumatra.
• No es culpa seva tenir que estendre la roba al passadís (potser si tenint en compte que podia anar a dalt que hi ha terrassa) però si que en té tenir roba interior acabado leopardo digne de Rappel i tenirla una setmana al passadís perquè s'assequi. La devia rentar després de nits mogudetes(les imatges d'aquella paia amb aquella pinta em feien venir tots els mals)
  
• Tenia una especial habilitat per desmuntar la cadena del wc. Després intentava arreglarlo obrint la cisterna pero pel matí ja se sap que no atines gaire i ella menys. Llavors era jo que al tirar de la cadena se'm quedava a les mans o ja em deixava la tapa de la cisterna oberta, com dient " pa tí chato que a los hombres se os da bien". No sé si allà hi amagava un alijo o què, pero em va pasar com quatre o cinc vegades en dos mesos.
• Tenir com a raspall de dents un elèctric que aixecava sospites de doble ús. I que va pagar la meva mala hòstia acumulada. Y hasta aquí puedo leer.
  

Sí ho reconec, adaptar-me a estar amb més gent en un pis em va costar. Podia haver estat pitjor.

Technorati tags: life, blog