La desfilada

Des de que la paia va portar a les omaítas la cosa va anar degenerant i la paia anava portant amiguetes a casa a sopar o a pasar una nit... la desfilada de frikis era considerable.

Jo sospitava que el tema de l'aigua li havia molestat ja que mai em va dir k li pujés un pack. Dies més tard vaig veure que ja havia trobat la solució. La compra li pujava el maromo, un paio simpátic, italià, que parlava català. Una troballa.

El maromo també pasava nits al pis. Se la devia passar per la pedra de matinada sino no m'explico que cony hi feia allà. A on ho feien es una altra qüestió. Ell dormia al menjador i ella al cuarto. Era més lògic fer-ho en un llit que al menjador sense porta, encara que fer-ho en aquell llit tindria mèrit. Potser per això al final la paia a plegar el somier i dormia amb el matalàs a terra, allà s'hi podien estar tota la nit sense prendre mal. Bé es igual. La questió es que el paio passava de tan en tan i es quedava a dormir i a algo més.

Un altre punt son els amics de la paia. A cada qual mes friki. Hi havia dos paies amb pinta alemanya que feien realment por. Una es va presentar amb la bici destrossada. Qui se la va voler emportar per endavant sabia el que es feia. Com se sol dir, era molt "simpàtica", una mica burra per carregar una bici en aquell ascensor (que es mereix un apartat especial) per després deixarla tirada al mig del passadís. En fi coses de dones.

L'altre em va sortir per sorpresa un dia pel matí quan m'en anava cap a la feina. Surto del pis, paso la clau, faig dos passes i sento que algú colpeja la porta des de dins. Primera notícia. La veritat es que em vaig quedar a fora pensant qui cony devia ser. La meva ment malalta i molt adormida se'n va enrecordar del Quake o d'algun Resident Evil. Vés a saber si em sortirà un zombi o un mutant alienígena i jo desarmat. Després la meva ment va tornar a la normalitat i es va imaginar una preciositat despentinada tapant-se amb els llençols. Massa pelis. Era un zombi alemany.

En una altra ocasió varen fer una festa coincidint amb un partit de pretemporada o pel Gamper, ara no me'n recordo. Quina festassa si senyor, quin desmadre, semblava american pie... pues no. Eren cinc persones al voltant d'una taula plena de patates, ganchitos, pizza i cervesa, que l'endemà al matí era una taula amb restes de patates, ganchitos, pizza i cervesa. Tot el que vaig sentir i veure varen ser algunes rialles i poca cosa més que l'endemà s'ha d'anar a la feina. Cap avistament interessant. Fins a les 11 van estar donant la tabarra, després varen anar marxant i es van quedar un parell. A saber el que va passar després de la una.

Technorati tags: blog, life, opinion