dimecres, de novembre 30, 2005

Precedents

Encara recordo el dia que vaig entrar al pis d'estudiants. Per una badada meva em vaig veure fora de la residència universitària de la Pompeu, just quan acabava la carrera i començava a treballar de práctiques. Ho reconec. Estava molt ben acostumat.

Viva sol en una habitació estil japo i m'ho muntava a la meva manera, cuinava quan em venia en gana, tot el de la nevera era meu, els pèls del bany també eren tots meus, m'en anava a dormir quan en venia en gana... tot i que l'habitació no tenia gaire ventilació, només una gran finestra que donava a un gran pati interior pero donat que era a l'entresol, no pasava ni gota d'aire, amb la qual cosa pels voltants de l'estiu allò era un forn i anar en samarreta i pantalons curts era un delicte.

La broma sortia cara, pero tenir internet a una velocitat decent li sumava punts. La impossibilitat de conectar un P2P li treia uns quants. Tampoc recordo cap nit especialment sonada en alguna de les habitacions del costat, que amb aquelles parets de cartó pedra s'escoltava gairebé tot.

Fins i tot ho tenia al costat de la uni i l'estació del Clot a una parada de metro. Varen ser quatre anys que ara em semblen menys.

Llavors va venir el canvi, i ja se sap que els canvis no venen mai sols ( o eren les males notícies) i al pasar a buscar una empresa per treballar es va acabar la residència i vaig passar a un pis d'estudiants al costat del Camp Nou. Tampoc ho tenia malament tenint el curro a Travessera de Gràcia.

El primer mes al pis va ser raro, més que re perque el compartia amb una noia (que ja en parlaré després) i no parava molt per casa, només hi anava a sopar dormir i esmorzar. El primer canvi va ser que estava guarro, la nevera només podia posar les meves coses a la primera estanteria i els péls ja no eren exclusivament meus.

El tema va seguir fins que la paia se'n va anar i jo em vaig quedar a la que era la seva habitació. Primer de tot com sempre: Desinfecció, desinsectació, acondicionament i porrito. El principal problema va ser el llit. No s'hi dormia malament, pero era plegable, estava a escassos deu centímetres del terra, el matalàs era fàcid com una cosa que ara mateix no penso dir i el somier era més curt que el matalàs. L'habitació ressonava a capella (es lo que té no haver-hi mobles). Alló demanava a crits una remodelació estil Sánchez, o sigui k quedi resultona en el menor temps possible. Quatre pósters, un parell més de la FHM i un parell més de tela i parets a to. El pas següent era pillar un llit baratet i canviar al fofo. Finalment una tauleta per posar el portàtil i ja tenim el cuarto en condicions. Més atestat de coses difícil pk el cuarto molt gran no és.

Fins aquí la llarga introducció. A partir d'ara ve lo bo.

Technorati tags: ,