Sant Jordi

No puc pensar en un tribut millor a la diada de Sant Jordi que escriure un post en rollo novel.la. Podria fer una breu ressenya i prou però donat que disposo d'eines per escriure el que em dóna la gana crec que és la millor opció.

Eren les deu de la nit d'un diumenge 23 d'abril i m'estava dutxant mentre pensava en la propera entrada del blog. Estava rebentat. M'havia aixecat a les 7:30 per poder sortir al cap d'una hora de casa en direcció Barcelona per passar-hi el dia amb la familia. Després d'esmorzar a la granja de sempre, ens varem tirar dues hores caminant per les Rambles, entre una munió de gent única. Catalans, espanyols, dominicans, anglesos, alemanys, italians, senegalesos, marroquins... tots per allá al mig, alguns simplement passejant, d'altres preguntant-se què pasava aquell dia que estava tot a petar de gent. Una mirada rápida pels llibres per veure que per Sant Jordi tothom treu llibres. Se m'acut que tothom que sap escriure treu un llibre per Sant Jordi pero m'equivoco, n'hi ha que no deuen saber fer la o amb un canuto i treuen llibre igualment. Només cal ser famós. Ara si que l'he encertada. Si ets famós prepares (que no escrius) un conjunt de folis i en treus un llibre. Tot d'actors de la tele treuen llibres donant consells d'eficàcia dubtosa, un fotimer de cuiners d'entesten en fer-me cuinar com un desgraciat, humoristes pretenen fer-me empassar les seves parides per activa i per passiva, xarlatans i showmans em volen fer creure que les fantasías animadas de ayer y hoy son tan reals com la Campos i polítics retirats i oblidats amb memóries infumables i evidentment, parcials. Aixó per no parlar d'executius i gurús amb llibres d'autoajuda, una cosa que sembla que ve d'América i que ve a ser com un subidón d'èxtasi, primer et reconforta i et fa sentir bé per al cap d'una estona oblidar-te'n completament i seguir al teu rollo.

Em segueixo dutxant mentre continuo recordant la jornada literària. Els peus em demanen clemència però mentre estic a la dutxa repassant el dia la cosa no es nota tant. En total dec haver caminat durant més de quatre hores. Estic adolorit de peus i esquena, tota la tarda carregant tres llibres a la motxilla i la cámera de video inclosa.

Em queda pendent comprar el llibre que em feia gràcia, Freakonomics, que el vaig intentat buscar enmmig de la marea humana però vaig fracassar. Només veia catedrals del mar pertot arreu, apart de llibres del Follett i el Dan Brown aquest que per mi ja és un senyor Marró, pesat el tio.

També em feia gràcia el llibre del Punset, que parla sobre la felicitat, però em conec i sé que em sobaria al cap de poc (potser és la gràcia del llibre) o sigui que el vaig descartar per algun relat més frenétic. Em vaig acabar comprant Una vetllada a L'Excelsior, de Márius Carol que de moment la cosa m'agrada i estava llegint fins abans d'adonar-me de l'hora que era i anar-me'n a la dutxa. Ara mateix, submergit en els meus pensaments ja no sé què collons m'he ensabonat i què no. Bé és igual, tampoc ve d'aquí, prefereixo seguir resumint la jornada.

Em va sobtar l'escenari de la Plaça Catalunya. En comptes de fer-hi sardanes o castells hi havia un grup de música africana, que tocava els bongos amb lletres monosil.làbiques. L'escalfor de l'aigua m'embriaga i baixo una mica la temperatura. La veritat és que anar a comprar llibres per Sant Jordi em sembla una mica estúpid, havent-hi llibres durant tot l'any i el fet de comprar en 1 metre quadrat em fa decantar cap a la opció de comprar-los el dia després. Es clar que el descompte fa que la gent es torni boja per comprar llibres una mica més barats i la diada és l'excusa perfecta.

Mentre m'eixugo penso en aquella noia del tren tan tremenda (bé no tant) que mentre anaven sonant els mp3 pel meu iPod la noia llegia sense gaire interés un llibre que va resultar ser del Club de la Comedia. Penso quants humans hi hauria llegint aquelles tonteries i quants més trencant-se les banyes amb llibres del Dan Brown o amb els de Harry Potter. M'en recordo d'un tema d'Oliver Moldan que diu aixó:

We ought to be perfect consumers, because we appreciate beauty, and money buys beauty

que aplicat al cas seria que com més es parla d'un llibre i més publicitat rep, més gent ho entendrà com qualitat i el comprarà, encara que sigui com una patada als ous. A l'altra banda, els que s'informen i demanen opinions abans de comprar un llibre. Entremig, una massa d'indecisos que fan cas tant a una cosa com a l'altre i així va la cosa.

Technorati tags: books, sant jordi, barcelona