dijous, de setembre 28, 2006

Return

Feia temps que no actualitzava el blog. Millor dit, feia temps que no em desfogava de res. Entre vacances, exámens i circumstàncies personals m'han allunyat del blog.

Pero torno a tenir la imperiosa necessitat de reflexionar (o desfogar-me). Com per exemple en la gent del carrer. O sigui tots. Perquè cony no hi ha un mínim de civisme (aixó tan predicat i tan de moda)? o sigui vaig pel carrer i hi ha grups de gent que van parlant i caminant ocupant tota la maleïda vorera, gent amb bicicleta que venen tan pel davant com pel darrera, gent que surt de casa seva con un fletxa i gairebé tel's menges per esmorzar, gent que es para de cop, gent que gesticula a lo grande i lo millor de tot... els maleïts cotxets. Faig eslalom cada dia, no hi ha maneres de caminar recte i tranquilament. Cony de cotxets.

Jo els prohibiria. On cony han d'anar tant urgentment que han de portar la criatura de dos mesos amunt i avall? es que no tenen més parents o no es poden esperar? ho has de fer ara? jo no ho entenc. Si el portes al curro lleig, ja el podries deixar amb els avis o a una guarderia o amb una cangur jo que se. si vas de compres se'ls hauria de caure la cara de vergonya. No hi pots anar al cap de setmana? es que no hi ha botigues al seu barri? i lo millor es el tamany dels cotxets. Només els fa falta alçavidres eléctrics i fars de xenon. Hi ha cotxets que podries fer trial amb ells. Suspensions, rodes amb tacos... per Barcelona. Home que no és l'Africa subsahariana! Per qué cony fa falta aixó? perque el nano estigui mes cómode i fardi de cotxet? si ni tan sols sap parlar i se'n recordará només per les fotos! tota aquella parafernalia per passejar un melonet que ni es veu. I a aquest pas acabarem botant els cotxets, com els barcos. O anant fins a un lloc turístic o maco a fer-li fotos i dinar amb la família, com quan estrenes un cotxe. Perquè crec que el cotxet és o s'està convertint en signe d'estatus, igual que els cotxes, pels pares, no per la pobra criatura que tant se li'n fot.

Bé deixant de banda els cotxets, que els prohibiria, igual que a les bicis anar per on els rota, que per algo hi ha carril per ells. Bé també vull remarcar lo que està pujant. No no aixó, la joventut, em refereixo. Al metro em vaig trobar un grup d'adolescents, 3º o 4º d'ESO, que vale no és representatiu, pero vaig quedar flipat. No sé si jo feia el mateix, pero van organitzar un sidral dels bons. Al metro cridant, cantant i ballant. Passant de tot, amb melenitas, falditas i tots lleugers de roba.
El segon cas al tram, normalment divendes tarda, grup de noies dirigides al pachá suposo, per lo arreglades que anaven. Totes iguales, miniminifalda, un top a ralles i botes i un munt de penjolls al coll. Flipava. No eren germanes, per descomptat, però aixó ja es massa. Borreguisme en estat pur. Molen les botes, pues tots amb botes. Mola ensenyar cuixa, pues totes ensenyant cuixa, mola anar de rosses, pues totes de rosses, que mola portar meleneta i despentinat pues tots com aixecats del llit, que mola ensenyar els calçotets, pues apa tots amb els pantalons penjant. Apa i el que no segueixi les normes no folla. I passa amb tot. Si es posa de moda els teléfons 3G tots amb teléfons 3G, encara que la videotrucada et surti per un ull de la cara, no l'utilitzis o només diguis "hola que tal". Que es posa de moda l'Ipod, pues tots amb Ipod encara que no sápiga com funcionen la meitat de les coses. I si vas amb una altra cosa ets raro, freak i no folles. I així anem, mercat de masses en diuen. Jo en dic mercat de borregos.