Sky runner

S'acosta l'hora d'anar a correr mentre jec mirant anime. Badallo, m'autoconvenço de que hi he d'anar, em vesteixo i surto al carrer. Aire fresc, vinga va som-hi, començo a trotar mentre pujo cap a la masia del barça. Badallo un altre cop, joder aviam si em despejo, en fi arribo fins al princesa sofia i camino una mica per recuperar. Començo a baixar per la diagonal, ara me'n alegro d'haver vingut, veig gent corrent, en bici, en patins o passejant, hi ha com bon rollo, no em sento un idiota per estar corrent sol. Fa bona nit, lluna plena, aire fresc. Començo a córrer fins a francesc macià concentrat amb el que faig, per l'altre banda van pujant i baixant els tramvies gairebé buits, em dóna la impressió que hi ha més tramvies ara que pel matí, en pasen com quatre o cinc. Em creuo amb més gent que corre, alguns se'ls veu en bona forma, altres estàn més cascats que jo i fan el que poden. Suposo que els més pro corren de bon matí o a l'hora que sigui, he vist gent corrent per la diagonal a les cinc de la tarda amb una calor de collons, mentre que els principiants o els més mandrosos ho fem a la nit on anem més cómodes i evitem mirades indiscretes.

Arribo suat com un porc, quatre estiraments i torno a pujar. Començo a estar cansat i se'm en va la olla, mentre pujo veig gent als bancs que abans no havia vist. Indigents i fumetes, principalment. Ja no m'agrada tant l'ambient, intento centrar-me i fer un posat seriós, en plan estic suat com un marrano pero tinc corda per estona.
En un punt tinc una visió desagradable, el cadáver d'una moto entre els arbustos. Semblava la mateixa moto que fa un parell de setmanes estava amagada (o aparcada) darrera d'aquells arbustos, suposo en un intent de protegir-la. Ara jeia allà el xassís pelat, com en aquelles escenes del desert on es mor alguna cosa i els voltors volen en cercles sobre seu fins que al cap d'uns dies només en queda l'esquelet. Miro al cel per si encara hi han els voltors, vaja ja no m'en recordava que a barcelona els voltors no estan al cel sino a les discoteques.

Mentre arribo a casa me'n adono que la samarreta ja no es tal sino una armadura. La suor l'ha empapat i pesa mentre corro. Veig un altre paio que corre davant meu i em proposo avançar-lo i com que ja arribava a maria cristina acabar allà i arribar a casa caminant. El tio està en millor forma que jo i la distància no es redueix. De cop el tio puja el ritme i s'allunya. Abandono, faig quatre estiraments i baixo cap a casa caminant satisfet. Dimecres hi tornarem. Potser.


Technorati tags: esport, running, barcelona