Messi

Es que no ho puc evitar. Quin senyor gol!

Gol de Messi al Getafe 18/04/07
Colocado por futbloguista

The payment

Dia 5 d'abril: Avui s'ha fet el segon pagament de la beca.

... no veig la pasta per enlloc, espejito espejito, on s'ha fet el pagament?

Dia 10 d'abril: El pagament s'ha fet al Citi segons confirma l'Administració.

... segueixo sense veure un duro, vinga a mirar per internet.

Dia 13: El pagament té data d'emissió del dia 5, no trigará a arribar-te.

... doncs deu venir en patinet creuant l'Atlàntic.

Dia 16: Mail del meu pare, la pasta ha arribat al Banc Popular.

La mare que els va parir.

Un dos tres...

Respongui otra ves.

Per una caipirinha respongui: com se sap que una persona es espanyola en menys d'un minut?

La setmana que ve la resposta.

Resposta: Es la persona que més crida o més xivarri fa.

Exemple: parlar pel móbil en el passadís d'una pousada en absolut silenci i amb més eco que les muntanyes de la Heidi. O entrar a la mateixa pousada de matinada cantant "el barco de Chanquete" i n'hi havia un de Lleida, perquè no es digui que nosaltres no ho fem. Trist però cert, encara hi ha gent que no sap anar pel món.

cuando un amigo se va...

Hi ha tres maneres de marxar, una sense dir res, la segona sent educat i tenint un detall i la tercera es sent pesat i no tenir ni un puto detall.

Posem el cas que algú de l'empresa marxa, no perquè se'l posi de patitas a la calle sinó perquè el contracte ha acabat i vol canviar d'aires. Pot anar-se'n tal qual, adéu, bon vent i barca nova, pot anar-se'n tenint un detall i organitzant un sopar o una trobada, per agrair als companys el temps que han passat junts i per despedir-se com déu mana. La tercera opció es machacar al personal de la seva marxa i encara que la gent el convidi a algo.

La tercera opció es el que ha passat aquesta setmana. Es va fer una barbacoa a casa seva, on ho va organitzar i comprar tot (però després ens passa la factura) i anem de farra (però no es paga res i fot el camp d'amagatotis sense dir res). Per alguna raó, no va quedar content amb la barbacoa i organitza un altre sopar entre setmana el dia abans de marxar. A part de que va sobrar menjar i no era precisament barat, cap detall, ni pagarse els cafés. Després la gent vol anar de festa, però es clar, un dia entre setmana la cosa no dona per gaire i la meitat de la gent se'n va.

El paio se'n va i després envia un mail agraint la participació i sobretot als que van anar de festa l'últim dia. I els que volíem sortir la primera festa i ens va deixar amb un pam de nas que els donguin. Jo no vull sortir i qui surti allà ell, jo vull sortir i qui vingui es collonut. Ara, de tenir un detall amb la gent que ve a la teva despedida ni de conya. Que feliços que viuen alguns.

Yoda hace anuncios

13º mandamiento: Nunca copiarás literalmente lo que traduzca el Babelfish. O te la juegas que salga un anuncio patatero como este:


Tiene un cierto aire de maestro yoda al leerlo no?

Lo curioso es que anuncien un teclado en un sitio de traducciones como el Wordreference y el maravilloso Google Ads que es un cachondo ponga semejante monstruo.

Difícil elección, este anuncio o el "sexever" de telefónica (remember)...

Link: http://www.wordreference.com/espt/valerse

Acollonit (reworked)

No tothom m'havia de caure bé. I sent una vintena de persones, hi ha d'haver algú que et caigui malament. Per collons. Seria una cosa inèdita que et portessis bé amb tothom. Lo curiós es que comentant-ho en petit comitè, tothom pensa el mateix envers la mateixa persona.

Es difícil començar a explicar sense caure en atacs massa evidents. Peró bé, només dir que m'estic replantejar canviar de barri, on hi estic molt bé, tinc el super al costat i els bancs una mica més avall, a prop d'una estació de metro i en un barri tranquil però algo lluny del curro. La raó es que vaig triar viure per allà perquè ja hi havia tres becaris vivint allà, però com si no hi fossin. La que més em toca la moral es un cúmul de coses, no sé d'on cony l'han tret, però s'hi han lluit. Es com una iaia, una tia amb menys salero que una caixa de sabates, papissota i amb menys llums que un barri de faveles. Un personatge. Lo pitjor es que com que no té gràcia ni la vol tenir, els comentaris no saps si els diu en plan conya o no. La típica tia odiosa que o li agafes ràbia o li agafes ràbia perquè va fotent comentaris i no saps com reaccionar, cada vegada que deixa anar algun compliment un calfred em recorre l'espinada i per un moment t'entren ganes de posar-te a córrer cridant com si un gos et fotés una queixalada a l'entrecuix. A sobre presumida i egoista.

A sobre es de les que sempre ha de tenir raó i ha de quedar bé, i per exemple en alguns viatges ella no portava la càmera for safety reasons, jo com que la portava pues què, de fotògraf? ah no. busca't la vida. A sobre li passo les fotos i les penja al seu blog apropiántseles. Ni la decència de dir que no son seves. Bé anècdotes n'hi ha l'alçada d'un campanar...

Solució: A los cerdos!

Typical

Bé, feia temps que no postejava res aquí, entre la moguda de nous blogs i la nova vida al Brasil la cosa estava una mica deixada de la mà de Déu. Fins ara, que torno a tenir la necessiat imperiosa de criticar alguna cosa, i axí deixo el blog del Brasil net i polit, com que aquí ja m'hi he esbravat vegades, no vindrà d'una més.

La questió es la desorganització que hi ha en el grup. Tant fa si som una colla de 15 o som 4, pero sempre apareix alló que dius -aixó només li passa a un espanyol-.

Quan vam anar a Florianópolis per exemple, el paio que havia de llogar el cotxe anava sense passaport ni RNE (el registre d'estrangers) creient-se que amb el CPF, que es com el DNI pero sense foto, o sigui com el carnet de la Seguretat Social i el carnet de conduir internacional anava pertot arreu. I aquest paio porta tres mesos per aquí. Tela.

Llavors anem a la platja, resulta que el paio aquest no porta ni tovallola. Ni de bany. Collonut. Apa com que soc bona persona a compartir la meva tovallola.

Després arribem a casa, hora de dutxar-nos, qui es el guapo que porta gel i xampú? jo evidentment. Ni les ties en portaven, sort que van anar al super i en van comprar per elles.

La setmana passada vam quedar un dimarts per conèixer unes amigues brasis d'una amiga , bé doncs a l'acabar la ronda de birres una hora per decidir on anem, quan ho tenim decidit i hi anem amb taxi, uns canvien d'opinió i van cap a l'altra punta de la ciutat. El pitjor de tot es fer això quan son gairebé les tres de la matinada i quan arribes pels puestos només queda una hora fins que tanquin i clar, ningú vol pagar entrada per estar-hi una hora. Total que acabes fent el primo.

Què vull dir amb tot això? doncs que aixó es molt typical spanish, gorronejar, dubtar fins l'últim moment i canviar de plans i passar de tot. En els anys que he viscut a Barcelona en poques ocasions he vist un gorroneig tan flagrant i una desorganització més gran de la que he vist aquí. Quan es deia anem al Pachá, anávem al Pachá, quan anavem a fer una birra, anávem a fer una birra, i si s'anava pels puestos la gent anava preparada. Potser vaig tenir mala sort i la gent que m'ha tocat son així, han tingut un descuit, etc. Pero no es pot anar per una ciutat tan gran com São Paulo com si anessis de canyes pel teu barri, i menys sabent que si surts del bar a les 12 no pots dedicarte a voltar quan les discos tanquen a les 4.

Mira que ja es gros que tingui que venir jo a posar seny...

Video freak

Quizá no sea David Bisbal pero ni falta que le hace... sisisi entrando fuerte en la lista de los 40 tenemos a Joe con su Joe's Sh*t.

Technorap? technoreguetón? video muy cutre pero mola (y engancha!)

"You-tu be listen to my historia sitting in a chair and riding a noria..."

MTV Award ya!

Vaya clave...

Cada vez más sitios web incorporan eso de la clave de seguridad, en que sale en un recuadro de aspecto lisérgico con una palabra (o letras) que tienes que escribir más abajo para certificar que eres una persona y no un bot (qué cosas más raras). Esas claves se utilizan en registros de webs, para poner comentarios, etc. Hoy me ha sorprendido la web de Telefonica, que la verdad no me esperaba semejante... huevo de pascua? coincidencia?

Mejor que lo veáis...

Update

Bé segurament ho hauria d'haver posat abans, al final m'han donat la beca del COPCA! ueeee!!!

Punt nº1: No m'han enviat a la xina a comptar cudeiros sino al Brasil a comptar mulates.
Punt nº2: No em desagrada en absolut el nou destí.
Punt nº3: Ja m'he vacunat, renovat el passaport, buscant els documents per fer el visat i buscant pis.
Punt nº4: També he passat la prova de l'icex però l'he desestimat per lentorros.
Punt nº5: Encara no he vist un duro.

Seguiremos informando

La Txina

Fa temps que no parlo del meu curro i avui he recordat que no havia dit res de la companya txina. Crec que fa temps ja ho havia posat en alguna anotació, però avui li donaré un repàs. Com en els vells temps.

La txina és tot un personatge, porta com mig any a l'empresa i sembla que no hagi après res, apart de vestir fashion i quatre paraules en espanyol que poques vegades acaben amb una frase correcta i per lo que li han donat un certificat a una escola d'idiomes friki. Tot i semblar un xai descarriat no hi posaria la mà al foc, no sembla el prototip de xino pencaire i crec que és el prototip de xino que s'occidentalitza perque es lo fashion pero li pilla en mal viatge.

Normalment sembla que vagi de subidón de LSD i riu per tot. Li dius hola i riu, li dius que què fa i riu, li dius com va i riu. A part diu que sí sempre, suposo que acostumada al seu país a dir que sí només per indicar que segueixes, no per dir que hi estàs d'acord. Amb el problema afegit que en el seu cas com que no controla gaire la llengua de Cervantes no saps cap de les dues coses.

A part penso que li demanare les webs que visita que semblen de cotilleo i de moda perquè hi ha algunes fotos bastant interessants, però això ja és un altre tema.

Tornant a la txina, és de les que les mata callant. Ens vam quedar tots de pedra quan la segona setmana d'octubre pregunta si era festa el dijous, li vam dir que sí, pero que ojo que el divendres no ho era i havia d'anar a treballar, ella diu que vol anar a Berlín pel finde. Li diem que si vol festa el divendres ho havia de demanar a la jefa. Ella va a parlar amb la jefa i el divendres no apareix, segons sembla tenia un exàmen. Arriba dilluns i tampoc apareix ni dóna senyals de vida i dimarts truca que està a Florència i ha perdut el vol. Curiosa ruta, exàmen, Berlín i Florència.

Un altre tema son els horaris, amb el rollo del estudis, arriba i se'n va a l'hora que li rota, arribant pels matins a quarts d'onze i sortint a quarts de cinc amb no se quina peregrina excusa.

La última i detonant del post ha estat aquesta setmana. Per causes de overbooking a la maleta m'ha pillat unes galetes de postre, fart també dels putos vitalineas. Però no unes galetes qualsevols ojo, unes petit écolier que en menjo des de temps inmemorials (llavors no podia beure cervesa i necessitava algun vici) i les tinc sagrades. A la feina tinc la confiança que ningú se les fotrá sense dir res perquè hi ha bon rollo, o això em pensava.

Hi ha coses que tenen un pase, pero que se't fotin part del postre de cada dia i callin com un puta no. Ahir em vaig enfilar per les parets al veure que faltaven tres galetes i que ningú em va dir res, lo que volia dir que havia de passar la setmana amb sis galetes de postre (i ningú pot aguantar menjar-ne només una)

No vaig dir res per no tocar la moral amb un tema tan poc trascendent com la desaparició de tres galetes i per no buscar mals rollos, pero avui ja he resolt l'enigma estimat Watson, quan he anat a guardar la caixa a la nevera amb llàgrimes als ulls per no poder fer postre divendres, la txina em surt per darrera (somrient es clar) amb... una caixa de petit ecolier a la mà! no l'he escanyat perquè hi havia testimonis

Renfe sux

No és cap novetat, pero no sé si es per la conya de l'AVE o per la lesió d'Etoo però el servei de renfe és catastrófic.

Els divendres és rutina que la gent que puja a passeig de gràcia en direcció Figueres la meitat o més es quedin de peu i ja fa uns quants viatges que el revisor no apareix per enlloc, potser per evitar revoltes i senyores cabrejades.

Potser tot va començar el fatídic dia que una puta excavadora va tallar un cable i la xarxa ferroviaria se'n va anar a norris. A partir d'aquell incident, cada cap de setmana agafar el tren és més un càstig que un plaer, una prova que he de passar per arribar a casa i jugar plàcidament a la play, una espècie de purgatori.

Divendres passat la cosa ja pintava malament. A l'arribar a Sants (sort que visc a prop i agafo el tren allà) veig molta gent davant de les escales de les vies 7 i 8, les que normalment surt el tren cap a Figueres. Vaig pensar que eren els viatgers que anaven a A coruña i que per alguna raó que se'm escapa normalment esperen allà fins que anuncien la sortida per la via 4. Miro el panell de sortides, tren cap A Coruña via 4, ningú es mou. Ugh mal rollo, aquí passa alguna cosa. Ho confirmo dos minuts més tard, anuncien el tren a Figueres mooolt abans del normal (bé o l'anuncien tal com hauria de ser, però últimament ho fan a la mateixa hora que hauria de sortir el tren i m'he acostumat).Amb una diferència, diuen que el tren pararà a totes les estaciones a partir de Montmelò. Definitivament algo ha passat, un exprés no fa aquestes coses.

Tot i aixó el ramat de borregos baixa cap a les vies mentre penso que ens haurem d'esperar fins que arribi el tren, però per a sorpresa meva, el tren estava allà.

Pujo i m'assec i sento algú que comenta que el tren d'abans no havia passat i que hi havia retards. Mal rollo.

El tren arranca cap a les vuit i cinc, deu minuts més tard del previst i a petar de gent. Evidentment al parar a passeig de gràcia s'omple fins a la bandera i al clot encara uns quants més pujen. Al sortir de bcn perdo la noció del temps i m'adormo, pensant que ens estem movent quan passem vint minuts parats a St. Andreu (crec). La gent comença a queixar-se, a comentar i a seure a terra. Diuen que a fora hi ha la tele i gent que vol entrar. Diuen que ens aixequem perque ens vegin, pero jo estic a l'altre banda del passadís i no veig una merda i em fa pal aixecar-me per continuar veient una merda. Prefereixo veure una sexy lady que està dreta enmig del passadís i comenta la situació amb les noies del seient del davant.

Sento el que seria l'acudit de la nit. Unes marujes es queixen i una diu en veu alta (suposo pels que estaven a fora intentant entrar) -Aquí estamos como sardinas!, a lo que salta l'altre i remata -Pero sin escabeche!. Festival del humor. O més aviat Humor se escribe con Hache.

El tren arranca i comença a fer parades on no baixa ni Déu i el maquinista es despenja per la megafonia en Dolby Surround i diu que darrera ve un altre tren i que "segurament" está buit. Ole. No diu si es un altre exprés o un delta ni si va buit o casi ple. Resultat, ni puto cas.

Entre els cops de cap que vaig fent arribem a Sant Celoni a l'hora en que hauria d'estar arribant a Girona, veient el panorama i la calor que fotia allà i la que tenia jo mirant la paia aquella vaig encendre la psp i quan vaig tornar a aixecar el cap ja estàvem a Girona, molts respiraven alleujats, a mi i a quatre pringats encara ens quedava mitja horeta més. Resultat, vaig arribar a Figueres gairebé una hora més tard. Reclamar? per tres euros que em varen donar la ultima vegada i la cua que vaig haver de fer, no val la pena. Solució, compra't un cotxe o busca algú que en tingui un.

Lo millor del cas és que avui veig a la premsa gratuita un anunci de renfe dient que és cómode i estalvia temps i tal. Suposo que serà l'objectiu a llarg termini de l'empresa perque en cas contrari es una broma pesada.

Resum

Per celebrar el post nº100, un resum del que seria la meva vida. XD

Cine de cuarto

Ayer por la tarde me dediqué a revisar, evaluar y eliminar las pelis porno que llenan mi carpeta Incoming. Y me aburrí.

La crítica más universal es el guión de las pelis porno, que si tienen un guión chorra, que si los actores son más falsos que Ana Obregón... pero a ver alguien mira una peli porno por el maldito guión? o por la fotografía? o para dar un premio al mejor actor secundario? Yo lo que hago es ir pasando hasta la siguiente escena de folleteo, me da igual quién es ese guayabo o si la tía es la secretaria, su entrenadora o la sirvienta.

Y si me dan a elegir prefiero una peli típica de esas de mansión de malibú, chica en la piscina que ve el limpiapiscinas, se empieza a tocar y el tío se acerca con el garrote en mano y venga pim pam. Y después por esa casa pasa más gente que por las ramblas y todos van mojando, un lujo vamos, entras, mojas y te piras, en plan IKEA.
Son esas pelis con títulos ridículos o suficientemente explicativos en que los actores van sin ropa interior y son dos líneas de diálogo antes de la mirada lasciva que marca el inicio del meneíto.

Luego hay pelis más curradas y con más presupuesto que emulan pelis de éxito como Gladiator, Piratas del Caribe o Star Wars con más o menos acierto, aunque yo propongo que se hagan pelis porno de distintos géneros, en plan pelis bélicas, de terror, de suspense, de acción, policíacas, etc. Saliendo un poco de la monotonía de hola-que-tal, vaya-te-veo-muy-bien-hoy, mmm-mmmmhhhh.

Y cuando por fin llega la escena de folleteo normalmente siguen un mismo patrón: primero un francés,después un griego, posturitas varias y para acabar cum in the face de la chica o en sus tetas. Y así una vez y otra con distintas variaciones (que siempre son las mismas). Hombre-mujer, mujer-mujer, mujer-hombre-hombre, mujer-mujer-hombre. Parece que haya una especie de decálogo o guía para hacer pelis porno. Porque tu vas y haces cuarenta tias con dos tíos y claro eso no puede ser, no hay cámara que lo pille todo.

Es curioso que haya gestos universales en todas las películas, cosas que ya no sorprenden de lo visto que están, como escupir en las partes (se entiende para lo que sirve pero es feo) o pegar cachetes en el culo (esto no sé para que coño sirve).

Para mi la mayor crítica a las pelis porno es ese maldito primer plano de la cara del tío. A mi me corta el rollo y siempre estoy -aparta coño! o esos primeros planos a la zona de fricción que duran cinco minutos, que te da tiempo de contar las metidas por minuto y observar todos los detalles de las partes bajas de la muchacha. Eso si no ponen efectos raros en plan bullet time o efectos paranoicos de colores al final del trabajito que te dejan con el culo torcido.

Después de todo esto sólo puedo decir. Gracias emule!

Espai cedit per a la propaganda electoral

Al principi ve de nou. Vaja un altre cop eleccions! pero al cap de dos minuts em cansa. Que si debats pertot arreu (la primera, la segona, la tercera, el 33, i fins i tot a btv, només falta a urbetv) que si espais cedits per a fer propaganda per la tele i per la radio, que si cartells pertot arreu amb els mateixos jetos, etc.

I què cony és aixó d'espai cedit? és perquè tots surtin en igualtat de condicions? pero aixó els hi surt gratis? no entenc com tenint financiació pròpia no s'ho paga cada partit. Que estigui regulat l'aparició de cada partit em sembla bé, pero no sé perquè les televisions han de cedir espai quan hi perden calers.

Després venen els continguts. Vale ja ho sabem que feu campanya i que sabeu parlar (bueno en Montilla aixó no ho porta gaire bé) i que per prometre prometeu fins a la lluna, pero aixó ja passa de taca d'oli. Qui si et subvenciono l'anglès, que si et pago un sonotone, que si jo et pago el lloguer i jo et posaré unes olivetes a l'hora de fer el vermut. Ja i se suposa que hauria d'estar content? ara pagaré les despeses dels altres per si no en tingués prou amb les meves? a mi le la pela directament que un iaio no hi senti i el sonotone valgui un ou o que un pobre desgraciat no pugui pagar el seu piset. M'hi nego, no vull que els polítics es gastin els calers en coses trivials com aquestes. Que ho paguin de les seves butxaques si tan prioritari és.

Lo mateix dels debats. Més que debats son activitats promocionals en forma de torn. Jo sóc bo i tu dolent, jo faig pim i tu pam i axí fins que acaba el programa. De tan en tan el moderador fa preguntes temàtiques perquè cada candidat pugui explicar el seu programa i si hi ha questions delicades o no responen o se'n van per la tangent. I tan amples. És que no estàn allà per convéncer a la gent? doncs algú que promet les mil i una i no diu d'on sortiràn els calers, perquè està clar que d'ell no, serà dels contribuents que som tots i si volen fer més gastos doncs crec que s'haurà de retallar d'alguna altra banda, a mi no em convenç.

és inviable igualment l'increment de l'estat del benestar, a tota Europa lluiten per reduïr-lo perquè en el seu dia es varen passar de llestos i demagógics i ara els hi toca passar per l'aro. I aquí a l'inrevés, España va bien que diria un. Doncs no gaire diria jo. Però anem a vendre projectes a curt termini, que la gent aixó de invertir en educació i R+D no ho veu i no se'n fia i per tant no ven. Pero això ja és un altre tema.

No sé si us hi heu fixat, peró els discursets son bastant iguals, tot ho fan pel bé del país, amb sentiment, amb fermesa i decisió i prometen educació de qualitat (què cony s'entén per qualitat?) i aposta per l'innovació. A mi em dóna sensació de dejà vu. Hi ha algun gilipolles que no aposti per l'educació i innovació veient el panorama que corre i que no faci les coses amb decisió i pensant en el país? Em sembla tot molt vague i general, potser per les sortides de to del Maragall i del Carod que semblen haver homogeneitzat el discurs i tots volen fer les coses amb empenta i pel país, però tot i aixó ho trobo un argument pobre per aconseguir vots.

Tot i aixó gràcies a CIU pel dvd, a Sala i Martín per les entrevistes que fa als candidats i a la gent que intenta donar vida a aquest trámit que és la campanya electoral.

També dedicar una afectuosa i potent patada al cul de tots aquells que voten al candidat per la seva persona, per si és xulo o pijo o si és un funcionari vingut a més amb poca cintura política. A mi si no em presenten un projecte atractiu, no compro.

ja seguiré un altre dia que l'olor de la pintura em puja al cap.

El cursillo (the course)

Hay dos cosas que me molestan en la vida. La primera es la gente, cosa de la que ya he hablado varias veces (y hablaré) por aquí, y la segunda es que me hagan perder el tiempo.

Por fin he encontrado algo que cumple las dos cosas a la vez. El cursillo del COPCA. La teoria es que se trata de un cursillo intensivo en que te preparan por si eres uno de los agraciados de la beca y te envian a una oficina comercial de la Generalitat (o sea como las becas del ICEX pero en pobre). En la práctica es un refrito de Comercio Internacional, carrera que me chupado durante cuatro años y que cuando creía que no volvería a pisar las verdes praderas de la escuela, me encuentro de repente en ellas, siendo un extraño y a la vez un veterano que sabe donde pisa pero no dónde mira. O sea que me lo conozco como mi casa pero han hecho reformas y algunos cambios que me vienen de nuevo. Ahora en vez de cagarme en el café de la máquina de chinos (ya era una costumbre decir que era café de calcetín) ahora tengo que hacer lo mismo con un tío feo que hay detrás de la barra. Y no es lo mismo.

Volviendo al tema. No hay nada más aburrido que volver a hacer asignaturas pasadas ni nada menos excitante que ver a viejos profesores con el mismo rollo, y por uno que hay, resulta ser un viejo que me va a enseñar a hacer estudios de mercado, cuando en mi trabajo es lo que hago. En definitiva, me levanto antes de las ocho y vuelvo a casa a la ocho para refrescar la memoria y rememorar viejos tiempos. No digo que no haya nada nuevo, pero ya empiezo a tener el culo pelado en eso. Quizá me jode que nadie me lo hubiera enseñado antes de cagarla "en vivo y en directo".

Para empeorarlo todavía más, ninguna de las girlies parece interesada en un meneíto. Definitivamente, o son feas o son superchulis, cosa que le quita bastante morbo al asunto. Encima hay una tensión enorme. La pregunta para romper el hielo es: ¿qué destino has puesto? en vez de ¿bragas o tanga?. A mi me importa un huevo dónde me manden. Si me gusta voy y si no tengo otros planes. No me voy a quedar en blanco solo por un puto cursillo de dos semanas. Por cierto, creo que soy el único que tiene curro, el resto o no ha pegado palo al agua todavía o se le acabó el contrato al mc donals de la esquina. Perdón, al starbuks de la esquina.

Eso sí de viajar, viajan un huevo. A la pregunta de ¿cuántos habéis vivido en Alemania? cinco manos arriba. Ojo vivido, no estado por allí de paso o en una escapada fugaz a la Oktoberfest. Cinco hijos de papá (y mamá, no voy a discriminar en eso) se han ido a cascarla a Alemania by the face durante un período suficientemente largo como para decir que han vivido allí y se prestan a contarlo y contar su superexperiencia megachuli y análisis de la muerte de la sociedad alemana. Un comentario interesante, tres memeces y uno que fue allí y no entendió nada. Yo lo más lejos que he ido es cuatro días a Amsterdam y no me preguntéis por la sociedad holandesa porque aparte de bicis y porros no recuerdo nada. Cosas de la vida.

Pregunta lo mismo pero en Francia y tres o cuatro más que han vivido allí. Reino Unido, lo mismo. Una pava comenta que los ingleses del sur y los escoceses se odian y que si no fuera por el ejército de los ingleses los escoceses les patearían el culo. El profe le dice que los soldados de élite estan formados por escoceses. Owned* como una casa y la tia dice que se lo dijo un desconocido en un bar. Ya. Pues vaya compañías que te buscas chica. Intelectuales y filósofos de garrafón. Supongo que eso de estudiar inglés en el Reino Unido es la excusa para follar en la escuela y estudiar en el bar.

Yo sinceramente, para contar batallitas, me callo.

Lo bueno es que mientras hago vacaciones del curro. Algo positivo tiene.

*Owned es cuando te meten un gol por la escuadra, o sea cuando te humillan de una forma más o menos correcta o graciosa. Forma parte de esa nueva jerga videojueguil freak, aunque lo correcto sería decir Pwn3d.

Taxi tv

Leo hoy en la prensa que los taxis de Barcelona incorporarán teles para ver un nuevo canal exclusivo para el colectivo. De momento ya la llevan 100 taxis pero el canal todavía no está listo, el año que viene ya serán 1.000 los taxis que lo llevarán.

Y a qué viene esto? pues que me huelo quién va a ser el presentador y encargado del chiringuito, Justo Molinero, que ya tiene Radio teletaxi y canal Teletaxi en abierto, igual hace un huequecito para salir por todos los taxis tanto por via auditiva como visual. Y por si eso fuera poco, yo me pregunto ¿y entonces el taxista no puede llevar la radio puesta no? ¿O vamos a estar mirando la tele, escuchando la radio y hablando con el taxista? Además, ¿era necesario? porque en los nuevos metros también hay pantallas grandes y sólo sirven para mostrar la parada, que si solo son para eso pues con un rótulo led como en el Tram basta. ¿Y para cuándo teles en el bus para seguir los partidos o los resúmenes de OT?

Y otra más, por que coño no pueden poner un canal normal en las pantallas de las estaciones de metro. El canal metro es una mierda con más anuncios que otra cosa y las noticias son de cutres a patéticas.

Be water, my friend...

Seguro que muchos habréis visto el nuevo anuncio del BMW X3, aunque algunos ni se habrán fijado en el coche. La razón? Bruce Lee, el maestro de maestros ha sido rescatado de La entrevista Perdida de 1971 y ha sido aprovechado para vender el "todocamino". Muchos se llevarán las manos a la cabeza por semejante "ultraje" o "herejía" y el vídeo ya lo han quitado de Youtube por problemas de copyright, según ellos, pero todavía está disponible en Google Video.

A mí me gusta que Bruce Lee vuelva a la actualidad, aunque sea banalizado, pero para mí siempre es bienvenido. Tampoco falta decir que me parece un anuncio muy ingenioso (y barato).

Minuts musicals

Semblava que només Benny Benassi feia videoclips transgressors y calentonets. Per sort ara n'hi ha d'altres, com aquest Hustler de Simian Mobile Disco. La primera vegada que sento aquesta cançó, peró segur que no tarda a fer-se famosa. Arguments no li'n falten. Recordeu el joc del teléfon que jugaves a l'escola, doncs és aixó, peró la cosa s'acaba liant i uff

Return

Feia temps que no actualitzava el blog. Millor dit, feia temps que no em desfogava de res. Entre vacances, exámens i circumstàncies personals m'han allunyat del blog.

Pero torno a tenir la imperiosa necessitat de reflexionar (o desfogar-me). Com per exemple en la gent del carrer. O sigui tots. Perquè cony no hi ha un mínim de civisme (aixó tan predicat i tan de moda)? o sigui vaig pel carrer i hi ha grups de gent que van parlant i caminant ocupant tota la maleïda vorera, gent amb bicicleta que venen tan pel davant com pel darrera, gent que surt de casa seva con un fletxa i gairebé tel's menges per esmorzar, gent que es para de cop, gent que gesticula a lo grande i lo millor de tot... els maleïts cotxets. Faig eslalom cada dia, no hi ha maneres de caminar recte i tranquilament. Cony de cotxets.

Jo els prohibiria. On cony han d'anar tant urgentment que han de portar la criatura de dos mesos amunt i avall? es que no tenen més parents o no es poden esperar? ho has de fer ara? jo no ho entenc. Si el portes al curro lleig, ja el podries deixar amb els avis o a una guarderia o amb una cangur jo que se. si vas de compres se'ls hauria de caure la cara de vergonya. No hi pots anar al cap de setmana? es que no hi ha botigues al seu barri? i lo millor es el tamany dels cotxets. Només els fa falta alçavidres eléctrics i fars de xenon. Hi ha cotxets que podries fer trial amb ells. Suspensions, rodes amb tacos... per Barcelona. Home que no és l'Africa subsahariana! Per qué cony fa falta aixó? perque el nano estigui mes cómode i fardi de cotxet? si ni tan sols sap parlar i se'n recordará només per les fotos! tota aquella parafernalia per passejar un melonet que ni es veu. I a aquest pas acabarem botant els cotxets, com els barcos. O anant fins a un lloc turístic o maco a fer-li fotos i dinar amb la família, com quan estrenes un cotxe. Perquè crec que el cotxet és o s'està convertint en signe d'estatus, igual que els cotxes, pels pares, no per la pobra criatura que tant se li'n fot.

Bé deixant de banda els cotxets, que els prohibiria, igual que a les bicis anar per on els rota, que per algo hi ha carril per ells. Bé també vull remarcar lo que està pujant. No no aixó, la joventut, em refereixo. Al metro em vaig trobar un grup d'adolescents, 3º o 4º d'ESO, que vale no és representatiu, pero vaig quedar flipat. No sé si jo feia el mateix, pero van organitzar un sidral dels bons. Al metro cridant, cantant i ballant. Passant de tot, amb melenitas, falditas i tots lleugers de roba.
El segon cas al tram, normalment divendes tarda, grup de noies dirigides al pachá suposo, per lo arreglades que anaven. Totes iguales, miniminifalda, un top a ralles i botes i un munt de penjolls al coll. Flipava. No eren germanes, per descomptat, però aixó ja es massa. Borreguisme en estat pur. Molen les botes, pues tots amb botes. Mola ensenyar cuixa, pues totes ensenyant cuixa, mola anar de rosses, pues totes de rosses, que mola portar meleneta i despentinat pues tots com aixecats del llit, que mola ensenyar els calçotets, pues apa tots amb els pantalons penjant. Apa i el que no segueixi les normes no folla. I passa amb tot. Si es posa de moda els teléfons 3G tots amb teléfons 3G, encara que la videotrucada et surti per un ull de la cara, no l'utilitzis o només diguis "hola que tal". Que es posa de moda l'Ipod, pues tots amb Ipod encara que no sápiga com funcionen la meitat de les coses. I si vas amb una altra cosa ets raro, freak i no folles. I així anem, mercat de masses en diuen. Jo en dic mercat de borregos.