Els bancs online están molt bé, són molt cómodes i tal, fins que te'n oblides de la contrasenya, cliques on no toca o no saps on collons has posat el nom d'usuari i llavors it turns HELL!
Als del Banco popular els hi mola bastant provocar el caos (i al personal)
La cosa está muy malita. Keyword analysis, o com coi la gent arriba aquí. Una font inesgotable d'humor:
Num Perc. Search Term
drill down 2 5.26% mari pau huguet despullada
drill down 2 5.26% britney esperis
drill down 1 2.63% fiestas de ronaldo
drill down 1 2.63% fotolog benet bomber
drill down 1 2.63% lumis girona
drill down 1 2.63% d'on sobte el poli este
drill down 1 2.63% nocturn
drill down 1 2.63% aislamiento a causa de los videojuegos
drill down 1 2.63% els sostenidors se li marcaven sota la samarreta
drill down 1 2.63% pocholo porro
drill down 1 2.63% videojuegos malos
drill down 1 2.63% the pelado faces
drill down 1 2.63% face de hoy
drill down 1 2.63% sky runner precio
drill down 1 2.63% causas de los videojuegos violentos
drill down 1 2.63% radioteletaxi carod sanchez
drill down 1 2.63% la violencia en las aulas causa de los videojuegos y la television
drill down 1 2.63% foto's de las vitrines en el barrio rojo
drill down 1 2.63% les enseñan a follr en la escuela
drill down 1 2.63% etapes rally catalunya
drill down 1 2.63% fer un espantaocells
drill down 1 2.63% las estupidesa de mario bro
drill down 1 2.63% la gana koffieshop in amsterdam
drill down 1 2.63% pack d'aigua
drill down 1 2.63% passes kikesan
drill down 1 2.63% pirri manso
drill down 1 2.63% fotos chiquipark en sants
drill down 1 2.63% m'han donat la beca
drill down 1 2.63% video pocholo amsterdam
drill down 1 2.63% rally catalunya 2007 hoy
drill down 1 2.63% video de super miniminifalda
drill down 1 2.63% video rally
drill down 1 2.63% guias de tot per anar a amsterdam
drill down 1 2.63% amsterdam barrio rojo
drill down 1 2.63% restaurant urquinaona barcelona harry potter
drill down 1 2.63% ralli catalunya
N'hi ha algunes que em superen...
Dia 7/12 back to BCN per cert!
Hi ha coses que fins que no et passen no te les creus. Hi ha coses que passen quan menys t'ho esperes i n'hi ha que semblen massa bones per ser veritat. N'hi ha que son totes les coses anteriors juntes.
Igual portava una época massa grisa i rutinària i l'atzar m'ha preparat el pleno al quince, vés a saber, el cert es que portava temps fent el mateix, sortint divendres i dissabte, o fins i tot més dies, bevent, menjant i tornant a casa amb les mans buides i les venes plenes d'alcohol. Al principi mola, al cap d'uns mesos comença a cansar, com tot vés. També t'acostumes i et deixes portar, potser desitjant que passi alguna novetat per poder-la explicar als colegues el dilluns.
Dissabte passat va ser un dia que va començar bastant cardat, amb una resaca brutal que em va tenir al llit fins a les set tocades. Vam arribar tard a la disco i hi havia una cua respectable que no es movia i ens va tenir allà dempeus ben bé una hora. Vam desisitir i anar a passar una estona a algun bareto mentre dos del grup van tornar directament cap a casa, donant per perduda la nit. Jo no volia, m'havia pasat el dia al llit i no en tenia cap ganes de tornar-hi, així que els valents que vam aguantar vam anar a un bareto mentre reorganitzavem la nit. I allà de cop i volta la nit es va solucionar sense ni tan sols haver-ho demanat, ja era hora de tenir alguna sorpresa agradable... ara que va ser tot tan ràpid que a hores d'ara encara me'n faig creus.
Una de les coses que poc a poc m'hi vaig anar aficionant a Barcelona era a caminar de nit. Al principi ho feia per tonteria, per error de cálcul o per taja descomunal. Vaja a la puta força quan tornava cap a casa després d'una nit de festa o de prendre unes volldams amb els colegues i te'n adonaves que feia deu minuts que havien tancat le metrô.
Caminar de nit des de l'eixample fins a les Corts de nit i mig tajat era com una espècie de parèntesi, un moment que tot i que estava en ple centre de la ciutat i rodejat de moviment em sentia sol, no sol en el sentit de abandonat i mal rollo, sol en el sentit de tranquil, relaxat, que la ciutat girava el meu voltant, que era l'amo i senyor d'aquells carrers i aprofitava tant per posar ordre als meus pensaments tant com per deixar la ment fluir i que pensaments aleatoris em sorprenguessin -Es increible la quantitat de parides que se't passen pel cap quan estas sol i tajat- tant com per no pensar en res i dedicarme a observar aquells carrers i aquelles cases que durant el dia no tens temps de dedicar-te a mirar o que la gentada t'ho impedeix.
De nit podia contemplar cada casa del Passeig de Gràcia amb tota la calma del món, fixar-me en detalls, etc. és a dir fer de guiri, fer allò que els guiris fan i tu no t'atreveixes perquè se suposa que ho saps tot de memòria i que com que vius allà doncs no cal mirar pertot arreu com si t'ho volguessis menjar amb els ulls. Doncs si que cal, et sents més a casa. Sona estúpid, pero es cert, aquella balconada impressionant, aquella gárgola, aquelles finestres monumentals, aquelles façanes treballades, te les acabes coneixent i passes per allà com aquell que va pel passadís de casa seva, li agafes carinyo.
Un cop a São Paulo aquest hàbit pensava que s'havia perdut, entre el tamany de la ciutat, la facilitat per agafar un taxi i la relativa inseguretat feia que portés un temps sense sentir aquelles sensacions. Fa poc ho he redescobert, no amb el mateix grau d'intensitat és clar, però tornant de casa dels colegues a casa meva aquell sentiment revifa. No surto del mateix barri, vale, ni tampoc és tan maco com Barcelona, però l'aire fresc de la nit em fa recordar aquells dies i les sensacions tornen. Camino i em fixo amb detalls dels carrer mentre deixo la ment córrer, una cosa semblant a treure la ment a passejar o fer un reset.
n'hi ha que ho fan a l'excusat, jo prefereixo fer-ho al carrer, que hi farem...
Aquesta setmana estic pensatiu, atravesso un d'aquells períodes que estàs una mica de bajón, per un conjunt de circunstàncies que no sabries dir i aprofites per recapitular i posar una mica d'ordre mental.
En els cinc mesets que porto a l'altra banda de la bassa crec que he madurat, cosa evident quan entres en un món diferent i t'has d'espavilar si no et vols morir de fàstic. Coneixes un munt de gent, vas a un munt de llocs i poc a poc vas descobrint amb qui val la pena passar el temps i les borratxeres i qui a la mínima fot el camp i et deixa tirat.
Bé apart d'anar catalogant i coneixent gent, l'altre cosa que faig es treballar, en major o menor intensitat. Ahir vaig tenir una interessant conversa amb uns amics, parlant de futur i negocis o sigui de futurs negocis i pensant sobre la quantitat de gent que coneixem i formen una xarxa de contactes a nivell mundial. Tant de parlar d'oportunitats de negocis que avui a la ofi se m'ha fet dur, pensant que aquí al costat hi ha un munt de coses que podria o podríem fer i viure com uns marajás i viatjar més i conéixer més gent i etc.
Una altra cosa que li he agafat el tranquillo es a viatjar. Crec que mai els calers estan tan ben gastats com en conéixer món. Ara pensar en tornar a Espanya i a la vida d'abans em sembla tan inútil i buit que em sento impotent. Bé em queda el consol que no tinc els calers suficients per engegar una empresa o un business amb cara i ulls però cada dia que passa en tinc més ganes i espero que poc a poc pugui arribar a tenir els meus negocis.
Dia 5 d'abril: Avui s'ha fet el segon pagament de la beca.
... no veig la pasta per enlloc, espejito espejito, on s'ha fet el pagament?
Dia 10 d'abril: El pagament s'ha fet al Citi segons confirma l'Administració.
... segueixo sense veure un duro, vinga a mirar per internet.
Dia 13: El pagament té data d'emissió del dia 5, no trigará a arribar-te.
... doncs deu venir en patinet creuant l'Atlàntic.
Dia 16: Mail del meu pare, la pasta ha arribat al Banc Popular.
La mare que els va parir.
Respongui otra ves.
Per una caipirinha respongui: com se sap que una persona es espanyola en menys d'un minut?
La setmana que ve la resposta.
Resposta: Es la persona que més crida o més xivarri fa.
Exemple: parlar pel móbil en el passadís d'una pousada en absolut silenci i amb més eco que les muntanyes de la Heidi. O entrar a la mateixa pousada de matinada cantant "el barco de Chanquete" i n'hi havia un de Lleida, perquè no es digui que nosaltres no ho fem. Trist però cert, encara hi ha gent que no sap anar pel món.
Hi ha tres maneres de marxar, una sense dir res, la segona sent educat i tenint un detall i la tercera es sent pesat i no tenir ni un puto detall.
Posem el cas que algú de l'empresa marxa, no perquè se'l posi de patitas a la calle sinó perquè el contracte ha acabat i vol canviar d'aires. Pot anar-se'n tal qual, adéu, bon vent i barca nova, pot anar-se'n tenint un detall i organitzant un sopar o una trobada, per agrair als companys el temps que han passat junts i per despedir-se com déu mana. La tercera opció es machacar al personal de la seva marxa i encara que la gent el convidi a algo.
La tercera opció es el que ha passat aquesta setmana. Es va fer una barbacoa a casa seva, on ho va organitzar i comprar tot (però després ens passa la factura) i anem de farra (però no es paga res i fot el camp d'amagatotis sense dir res). Per alguna raó, no va quedar content amb la barbacoa i organitza un altre sopar entre setmana el dia abans de marxar. A part de que va sobrar menjar i no era precisament barat, cap detall, ni pagarse els cafés. Després la gent vol anar de festa, però es clar, un dia entre setmana la cosa no dona per gaire i la meitat de la gent se'n va.
El paio se'n va i després envia un mail agraint la participació i sobretot als que van anar de festa l'últim dia. I els que volíem sortir la primera festa i ens va deixar amb un pam de nas que els donguin. Jo no vull sortir i qui surti allà ell, jo vull sortir i qui vingui es collonut. Ara, de tenir un detall amb la gent que ve a la teva despedida ni de conya. Que feliços que viuen alguns.
13º mandamiento: Nunca copiarás literalmente lo que traduzca el Babelfish. O te la juegas que salga un anuncio patatero como este:
Tiene un cierto aire de maestro yoda al leerlo no?
Lo curioso es que anuncien un teclado en un sitio de traducciones como el Wordreference y el maravilloso Google Ads que es un cachondo ponga semejante monstruo.
Difícil elección, este anuncio o el "sexever" de telefónica (remember)...
Link: http://www.wordreference.com/espt/valerse
No tothom m'havia de caure bé. I sent una vintena de persones, hi ha d'haver algú que et caigui malament. Per collons. Seria una cosa inèdita que et portessis bé amb tothom. Lo curiós es que comentant-ho en petit comitè, tothom pensa el mateix envers la mateixa persona.
Es difícil començar a explicar sense caure en atacs massa evidents. Peró bé, només dir que m'estic replantejar canviar de barri, on hi estic molt bé, tinc el super al costat i els bancs una mica més avall, a prop d'una estació de metro i en un barri tranquil però algo lluny del curro. La raó es que vaig triar viure per allà perquè ja hi havia tres becaris vivint allà, però com si no hi fossin. La que més em toca la moral es un cúmul de coses, no sé d'on cony l'han tret, però s'hi han lluit. Es com una iaia, una tia amb menys salero que una caixa de sabates, papissota i amb menys llums que un barri de faveles. Un personatge. Lo pitjor es que com que no té gràcia ni la vol tenir, els comentaris no saps si els diu en plan conya o no. La típica tia odiosa que o li agafes ràbia o li agafes ràbia perquè va fotent comentaris i no saps com reaccionar, cada vegada que deixa anar algun compliment un calfred em recorre l'espinada i per un moment t'entren ganes de posar-te a córrer cridant com si un gos et fotés una queixalada a l'entrecuix. A sobre presumida i egoista.
A sobre es de les que sempre ha de tenir raó i ha de quedar bé, i per exemple en alguns viatges ella no portava la càmera for safety reasons, jo com que la portava pues què, de fotògraf? ah no. busca't la vida. A sobre li passo les fotos i les penja al seu blog apropiántseles. Ni la decència de dir que no son seves. Bé anècdotes n'hi ha l'alçada d'un campanar...
Solució: A los cerdos!
Bé, feia temps que no postejava res aquí, entre la moguda de nous blogs i la nova vida al Brasil la cosa estava una mica deixada de la mà de Déu. Fins ara, que torno a tenir la necessiat imperiosa de criticar alguna cosa, i axí deixo el blog del Brasil net i polit, com que aquí ja m'hi he esbravat vegades, no vindrà d'una més.
La questió es la desorganització que hi ha en el grup. Tant fa si som una colla de 15 o som 4, pero sempre apareix alló que dius -aixó només li passa a un espanyol-.
Quan vam anar a Florianópolis per exemple, el paio que havia de llogar el cotxe anava sense passaport ni RNE (el registre d'estrangers) creient-se que amb el CPF, que es com el DNI pero sense foto, o sigui com el carnet de la Seguretat Social i el carnet de conduir internacional anava pertot arreu. I aquest paio porta tres mesos per aquí. Tela.
Llavors anem a la platja, resulta que el paio aquest no porta ni tovallola. Ni de bany. Collonut. Apa com que soc bona persona a compartir la meva tovallola.
Després arribem a casa, hora de dutxar-nos, qui es el guapo que porta gel i xampú? jo evidentment. Ni les ties en portaven, sort que van anar al super i en van comprar per elles.
La setmana passada vam quedar un dimarts per conèixer unes amigues brasis d'una amiga , bé doncs a l'acabar la ronda de birres una hora per decidir on anem, quan ho tenim decidit i hi anem amb taxi, uns canvien d'opinió i van cap a l'altra punta de la ciutat. El pitjor de tot es fer això quan son gairebé les tres de la matinada i quan arribes pels puestos només queda una hora fins que tanquin i clar, ningú vol pagar entrada per estar-hi una hora. Total que acabes fent el primo.
Què vull dir amb tot això? doncs que aixó es molt typical spanish, gorronejar, dubtar fins l'últim moment i canviar de plans i passar de tot. En els anys que he viscut a Barcelona en poques ocasions he vist un gorroneig tan flagrant i una desorganització més gran de la que he vist aquí. Quan es deia anem al Pachá, anávem al Pachá, quan anavem a fer una birra, anávem a fer una birra, i si s'anava pels puestos la gent anava preparada. Potser vaig tenir mala sort i la gent que m'ha tocat son així, han tingut un descuit, etc. Pero no es pot anar per una ciutat tan gran com São Paulo com si anessis de canyes pel teu barri, i menys sabent que si surts del bar a les 12 no pots dedicarte a voltar quan les discos tanquen a les 4.
Mira que ja es gros que tingui que venir jo a posar seny...
Quizá no sea David Bisbal pero ni falta que le hace... sisisi entrando fuerte en la lista de los 40 tenemos a Joe con su Joe's Sh*t.
Technorap? technoreguetón? video muy cutre pero mola (y engancha!)
"You-tu be listen to my historia sitting in a chair and riding a noria..."
MTV Award ya!
Cada vez más sitios web incorporan eso de la clave de seguridad, en que sale en un recuadro de aspecto lisérgico con una palabra (o letras) que tienes que escribir más abajo para certificar que eres una persona y no un bot (qué cosas más raras). Esas claves se utilizan en registros de webs, para poner comentarios, etc. Hoy me ha sorprendido la web de Telefonica, que la verdad no me esperaba semejante... huevo de pascua? coincidencia?
Mejor que lo veáis...
Bé segurament ho hauria d'haver posat abans, al final m'han donat la beca del COPCA! ueeee!!!
Punt nº1: No m'han enviat a la xina a comptar cudeiros sino al Brasil a comptar mulates.
Punt nº2: No em desagrada en absolut el nou destí.
Punt nº3: Ja m'he vacunat, renovat el passaport, buscant els documents per fer el visat i buscant pis.
Punt nº4: També he passat la prova de l'icex però l'he desestimat per lentorros.
Punt nº5: Encara no he vist un duro.
Seguiremos informando
Fa temps que no parlo del meu curro i avui he recordat que no havia dit res de la companya txina. Crec que fa temps ja ho havia posat en alguna anotació, però avui li donaré un repàs. Com en els vells temps.
La txina és tot un personatge, porta com mig any a l'empresa i sembla que no hagi après res, apart de vestir fashion i quatre paraules en espanyol que poques vegades acaben amb una frase correcta i per lo que li han donat un certificat a una escola d'idiomes friki. Tot i semblar un xai descarriat no hi posaria la mà al foc, no sembla el prototip de xino pencaire i crec que és el prototip de xino que s'occidentalitza perque es lo fashion pero li pilla en mal viatge.
Normalment sembla que vagi de subidón de LSD i riu per tot. Li dius hola i riu, li dius que què fa i riu, li dius com va i riu. A part diu que sí sempre, suposo que acostumada al seu país a dir que sí només per indicar que segueixes, no per dir que hi estàs d'acord. Amb el problema afegit que en el seu cas com que no controla gaire la llengua de Cervantes no saps cap de les dues coses.
A part penso que li demanare les webs que visita que semblen de cotilleo i de moda perquè hi ha algunes fotos bastant interessants, però això ja és un altre tema.
Tornant a la txina, és de les que les mata callant. Ens vam quedar tots de pedra quan la segona setmana d'octubre pregunta si era festa el dijous, li vam dir que sí, pero que ojo que el divendres no ho era i havia d'anar a treballar, ella diu que vol anar a Berlín pel finde. Li diem que si vol festa el divendres ho havia de demanar a la jefa. Ella va a parlar amb la jefa i el divendres no apareix, segons sembla tenia un exàmen. Arriba dilluns i tampoc apareix ni dóna senyals de vida i dimarts truca que està a Florència i ha perdut el vol. Curiosa ruta, exàmen, Berlín i Florència.
Un altre tema son els horaris, amb el rollo del estudis, arriba i se'n va a l'hora que li rota, arribant pels matins a quarts d'onze i sortint a quarts de cinc amb no se quina peregrina excusa.
La última i detonant del post ha estat aquesta setmana. Per causes de overbooking a la maleta m'ha pillat unes galetes de postre, fart també dels putos vitalineas. Però no unes galetes qualsevols ojo, unes petit écolier que en menjo des de temps inmemorials (llavors no podia beure cervesa i necessitava algun vici) i les tinc sagrades. A la feina tinc la confiança que ningú se les fotrá sense dir res perquè hi ha bon rollo, o això em pensava.
Hi ha coses que tenen un pase, pero que se't fotin part del postre de cada dia i callin com un puta no. Ahir em vaig enfilar per les parets al veure que faltaven tres galetes i que ningú em va dir res, lo que volia dir que havia de passar la setmana amb sis galetes de postre (i ningú pot aguantar menjar-ne només una)
No vaig dir res per no tocar la moral amb un tema tan poc trascendent com la desaparició de tres galetes i per no buscar mals rollos, pero avui ja he resolt l'enigma estimat Watson, quan he anat a guardar la caixa a la nevera amb llàgrimes als ulls per no poder fer postre divendres, la txina em surt per darrera (somrient es clar) amb... una caixa de petit ecolier a la mà! no l'he escanyat perquè hi havia testimonis
No és cap novetat, pero no sé si es per la conya de l'AVE o per la lesió d'Etoo però el servei de renfe és catastrófic.
Els divendres és rutina que la gent que puja a passeig de gràcia en direcció Figueres la meitat o més es quedin de peu i ja fa uns quants viatges que el revisor no apareix per enlloc, potser per evitar revoltes i senyores cabrejades.
Potser tot va començar el fatídic dia que una puta excavadora va tallar un cable i la xarxa ferroviaria se'n va anar a norris. A partir d'aquell incident, cada cap de setmana agafar el tren és més un càstig que un plaer, una prova que he de passar per arribar a casa i jugar plàcidament a la play, una espècie de purgatori.
Divendres passat la cosa ja pintava malament. A l'arribar a Sants (sort que visc a prop i agafo el tren allà) veig molta gent davant de les escales de les vies 7 i 8, les que normalment surt el tren cap a Figueres. Vaig pensar que eren els viatgers que anaven a A coruña i que per alguna raó que se'm escapa normalment esperen allà fins que anuncien la sortida per la via 4. Miro el panell de sortides, tren cap A Coruña via 4, ningú es mou. Ugh mal rollo, aquí passa alguna cosa. Ho confirmo dos minuts més tard, anuncien el tren a Figueres mooolt abans del normal (bé o l'anuncien tal com hauria de ser, però últimament ho fan a la mateixa hora que hauria de sortir el tren i m'he acostumat).Amb una diferència, diuen que el tren pararà a totes les estaciones a partir de Montmelò. Definitivament algo ha passat, un exprés no fa aquestes coses.
Tot i aixó el ramat de borregos baixa cap a les vies mentre penso que ens haurem d'esperar fins que arribi el tren, però per a sorpresa meva, el tren estava allà.
Pujo i m'assec i sento algú que comenta que el tren d'abans no havia passat i que hi havia retards. Mal rollo.
El tren arranca cap a les vuit i cinc, deu minuts més tard del previst i a petar de gent. Evidentment al parar a passeig de gràcia s'omple fins a la bandera i al clot encara uns quants més pujen. Al sortir de bcn perdo la noció del temps i m'adormo, pensant que ens estem movent quan passem vint minuts parats a St. Andreu (crec). La gent comença a queixar-se, a comentar i a seure a terra. Diuen que a fora hi ha la tele i gent que vol entrar. Diuen que ens aixequem perque ens vegin, pero jo estic a l'altre banda del passadís i no veig una merda i em fa pal aixecar-me per continuar veient una merda. Prefereixo veure una sexy lady que està dreta enmig del passadís i comenta la situació amb les noies del seient del davant.
Sento el que seria l'acudit de la nit. Unes marujes es queixen i una diu en veu alta (suposo pels que estaven a fora intentant entrar) -Aquí estamos como sardinas!, a lo que salta l'altre i remata -Pero sin escabeche!. Festival del humor. O més aviat Humor se escribe con Hache.
El tren arranca i comença a fer parades on no baixa ni Déu i el maquinista es despenja per la megafonia en Dolby Surround i diu que darrera ve un altre tren i que "segurament" está buit. Ole. No diu si es un altre exprés o un delta ni si va buit o casi ple. Resultat, ni puto cas.
Entre els cops de cap que vaig fent arribem a Sant Celoni a l'hora en que hauria d'estar arribant a Girona, veient el panorama i la calor que fotia allà i la que tenia jo mirant la paia aquella vaig encendre la psp i quan vaig tornar a aixecar el cap ja estàvem a Girona, molts respiraven alleujats, a mi i a quatre pringats encara ens quedava mitja horeta més. Resultat, vaig arribar a Figueres gairebé una hora més tard. Reclamar? per tres euros que em varen donar la ultima vegada i la cua que vaig haver de fer, no val la pena. Solució, compra't un cotxe o busca algú que en tingui un.
Lo millor del cas és que avui veig a la premsa gratuita un anunci de renfe dient que és cómode i estalvia temps i tal. Suposo que serà l'objectiu a llarg termini de l'empresa perque en cas contrari es una broma pesada.
Ayer por la tarde me dediqué a revisar, evaluar y eliminar las pelis porno que llenan mi carpeta Incoming. Y me aburrí.
La crítica más universal es el guión de las pelis porno, que si tienen un guión chorra, que si los actores son más falsos que Ana Obregón... pero a ver alguien mira una peli porno por el maldito guión? o por la fotografía? o para dar un premio al mejor actor secundario? Yo lo que hago es ir pasando hasta la siguiente escena de folleteo, me da igual quién es ese guayabo o si la tía es la secretaria, su entrenadora o la sirvienta.
Y si me dan a elegir prefiero una peli típica de esas de mansión de malibú, chica en la piscina que ve el limpiapiscinas, se empieza a tocar y el tío se acerca con el garrote en mano y venga pim pam. Y después por esa casa pasa más gente que por las ramblas y todos van mojando, un lujo vamos, entras, mojas y te piras, en plan IKEA.
Son esas pelis con títulos ridículos o suficientemente explicativos en que los actores van sin ropa interior y son dos líneas de diálogo antes de la mirada lasciva que marca el inicio del meneíto.
Luego hay pelis más curradas y con más presupuesto que emulan pelis de éxito como Gladiator, Piratas del Caribe o Star Wars con más o menos acierto, aunque yo propongo que se hagan pelis porno de distintos géneros, en plan pelis bélicas, de terror, de suspense, de acción, policíacas, etc. Saliendo un poco de la monotonía de hola-que-tal, vaya-te-veo-muy-bien-hoy, mmm-mmmmhhhh.
Y cuando por fin llega la escena de folleteo normalmente siguen un mismo patrón: primero un francés,después un griego, posturitas varias y para acabar cum in the face de la chica o en sus tetas. Y así una vez y otra con distintas variaciones (que siempre son las mismas). Hombre-mujer, mujer-mujer, mujer-hombre-hombre, mujer-mujer-hombre. Parece que haya una especie de decálogo o guía para hacer pelis porno. Porque tu vas y haces cuarenta tias con dos tíos y claro eso no puede ser, no hay cámara que lo pille todo.
Es curioso que haya gestos universales en todas las películas, cosas que ya no sorprenden de lo visto que están, como escupir en las partes (se entiende para lo que sirve pero es feo) o pegar cachetes en el culo (esto no sé para que coño sirve).
Para mi la mayor crítica a las pelis porno es ese maldito primer plano de la cara del tío. A mi me corta el rollo y siempre estoy -aparta coño! o esos primeros planos a la zona de fricción que duran cinco minutos, que te da tiempo de contar las metidas por minuto y observar todos los detalles de las partes bajas de la muchacha. Eso si no ponen efectos raros en plan bullet time o efectos paranoicos de colores al final del trabajito que te dejan con el culo torcido.
Después de todo esto sólo puedo decir. Gracias emule!
Al principi ve de nou. Vaja un altre cop eleccions! pero al cap de dos minuts em cansa. Que si debats pertot arreu (la primera, la segona, la tercera, el 33, i fins i tot a btv, només falta a urbetv) que si espais cedits per a fer propaganda per la tele i per la radio, que si cartells pertot arreu amb els mateixos jetos, etc.
I què cony és aixó d'espai cedit? és perquè tots surtin en igualtat de condicions? pero aixó els hi surt gratis? no entenc com tenint financiació pròpia no s'ho paga cada partit. Que estigui regulat l'aparició de cada partit em sembla bé, pero no sé perquè les televisions han de cedir espai quan hi perden calers.
Després venen els continguts. Vale ja ho sabem que feu campanya i que sabeu parlar (bueno en Montilla aixó no ho porta gaire bé) i que per prometre prometeu fins a la lluna, pero aixó ja passa de taca d'oli. Qui si et subvenciono l'anglès, que si et pago un sonotone, que si jo et pago el lloguer i jo et posaré unes olivetes a l'hora de fer el vermut. Ja i se suposa que hauria d'estar content? ara pagaré les despeses dels altres per si no en tingués prou amb les meves? a mi le la pela directament que un iaio no hi senti i el sonotone valgui un ou o que un pobre desgraciat no pugui pagar el seu piset. M'hi nego, no vull que els polítics es gastin els calers en coses trivials com aquestes. Que ho paguin de les seves butxaques si tan prioritari és.
Lo mateix dels debats. Més que debats son activitats promocionals en forma de torn. Jo sóc bo i tu dolent, jo faig pim i tu pam i axí fins que acaba el programa. De tan en tan el moderador fa preguntes temàtiques perquè cada candidat pugui explicar el seu programa i si hi ha questions delicades o no responen o se'n van per la tangent. I tan amples. És que no estàn allà per convéncer a la gent? doncs algú que promet les mil i una i no diu d'on sortiràn els calers, perquè està clar que d'ell no, serà dels contribuents que som tots i si volen fer més gastos doncs crec que s'haurà de retallar d'alguna altra banda, a mi no em convenç.
és inviable igualment l'increment de l'estat del benestar, a tota Europa lluiten per reduïr-lo perquè en el seu dia es varen passar de llestos i demagógics i ara els hi toca passar per l'aro. I aquí a l'inrevés, España va bien que diria un. Doncs no gaire diria jo. Però anem a vendre projectes a curt termini, que la gent aixó de invertir en educació i R+D no ho veu i no se'n fia i per tant no ven. Pero això ja és un altre tema.
No sé si us hi heu fixat, peró els discursets son bastant iguals, tot ho fan pel bé del país, amb sentiment, amb fermesa i decisió i prometen educació de qualitat (què cony s'entén per qualitat?) i aposta per l'innovació. A mi em dóna sensació de dejà vu. Hi ha algun gilipolles que no aposti per l'educació i innovació veient el panorama que corre i que no faci les coses amb decisió i pensant en el país? Em sembla tot molt vague i general, potser per les sortides de to del Maragall i del Carod que semblen haver homogeneitzat el discurs i tots volen fer les coses amb empenta i pel país, però tot i aixó ho trobo un argument pobre per aconseguir vots.
Tot i aixó gràcies a CIU pel dvd, a Sala i Martín per les entrevistes que fa als candidats i a la gent que intenta donar vida a aquest trámit que és la campanya electoral.
També dedicar una afectuosa i potent patada al cul de tots aquells que voten al candidat per la seva persona, per si és xulo o pijo o si és un funcionari vingut a més amb poca cintura política. A mi si no em presenten un projecte atractiu, no compro.
ja seguiré un altre dia que l'olor de la pintura em puja al cap.
