Amsterdam Experience Day 4

Diumenge. Vaig pasar la nit congelat. La primera nit tenia calor, la segona pues no me'n recordo (XD) i aquesta fred. O algun cabró jugava amb el radiador o allá hi havia un microclima bestial. Ho comento amb Mr. I que em diu que el radiador estava baixat. Fantástic, algú tocant al radiador devia estar cuit i en comptes de desabrigarse o treure's roba pues baixa el radiador i als del fons que els donguin. Siguis qui siguis, gràcies.

Bé el dia abans no vaig esmorzar i m'en vaig penedir o sigui que vaig baixar a fer un mos. un parell de bimbo amb mermelada i margarina (mmm) i algo per beure i llestos. Lo bo del tema es que era una espècie de buffet i que al acabar tenies que baixar la bandeja a netejar a la cuina. re de que vingui algú a servirte, per aixó tens dues cames. Ja de paso dir que la rotació en aquell hostal era bestial. Molta gent nova que l'endemá ja no la veia. Més xaies.

Per rematar els matins culturals vam anar al museu dels barcos, que devia tenir algun nom però ni idea. Aquell dia els problemes económics ja eren evidents. Mr. I ja no tenia més pasta o sigui que entre Mr. E i un servidor el vam haver de mantenir, enfonsant encara més les nostres economies. Heus ací un exemple de crisi económica en un entorn globalitzat. La confiança fa fástic.

El museu no està malament, hi havia molts mapes que mostraven la visió del món per allá al segle disset i divuit i és curiós com a mida que l'home anava descobrint territoris s'anaven configurant els mapes. també una mica freak perquè hi havia criatures mitológiques als mars i a on no se sabia lo que hi havia. Amb alguna cosa l'havien d'omplir. També hi havia evidentment maquetes de barcos, instruments de navegació i cálcul... molt guapo. I a fora hi havia una rèplica d'un velero bergantín de 40 canons per banda que es podia visitar tot. De les lliteres a les bodegues.

Per cert com sempre perdem la meitat de l'equip pel camí i ens hem d'esperar que Mr. F dongui el vist-i-blau per anar a dinar que el tio amb els barcos estava que no cagava.

Com que els calers escassejaven busquem un lloc económic. Intentem caçar a un que venia hotdogs pero no el trobem. Veig en un mexicá un menú que era carn+patates+amanida 9,50€ i dic cony pues mira un plat amb amanida no sta mal (pensant que l'amanida era un plat separat) i ho dic als altres. Els hi sembla bé i entrem. Només hi havia una taula dinant. Mal rollo. El cambrer de mexicá tenia lo mateix que jo d'holandés però parlava algo d'espanyol. Era el cambrer més irritant que he conegut. Li diem que som de Barcelona (per generalitzar) i diu "-ah! como los vasos!" ¬¬
Al final era el menú era un plat combinat, per lo que ens vam quedar amb gana i amb una cara tontos increíble.

A mitja tarda vam anar a fer un gofre per matar el cuc i a comprar els souvenirs per la familia, mentre feiem quatre fotos. Després tornem a l'alberg i per pasar el rato mentre el guia descansava decidim fer alguna birra. La primera encara bé, pero si seguim el sopar perilla. Vaig a la motxilla i trec un moneder i començo a treure totes les monedes. No eren ni les sis i haviem d'aguantar fins a les vuit. Amb sort fem una altra cervesa i uns nachos per picar. Continuem tarient monedes per no comprometre el sopar i encara en cau una tercera. Fi de la partida. Aconseguim arribar pagant cinc euros en monedes més petites de 2 euros. Em sento realitzat. Sóc un superviviente.

Per sopar repetim italià on les pizzes anaven a 6€ i estaven bé. En un esforç titánic Mr. E decideix consumir la maria que pensava tornar cap a casa. Amb aixó aconseguim pasar la nostra última nit en un coffeeshop.

Technorati tags: blog, Amsterdam, travel

Huevos de pascua en Cuatro

Por casualidad navegando en la página de House del canal Cuatro he visto algo raro. Quizá nada raro, pero me ha llamado la atención. Mientras se cargaba la página de personajes he visto que en lugar donde va el nombre de los protagonistas salía un nombre raro. Mirando el código fuente con el Explorer encuentro que:

Gregory House: pone "Lucio Vorenus"
Lisa Cuddy: "Julio César"
Eric Foreman: "Pompeyo Magno"
James Wilson: "Atila"
Allison Cameron: "Marco Antonio"
Robert Chase: "Bruto"

Los programadores estaban de guasa o acababan de ver Alejandro Magno?

La fiesta, aquí

Como mínimo, curioso.

Technorati tags: tv, house

Jodío niño

Vino de vicio

Según leo ahora en CNN, el guru de las catas de vino, superconocido en el sector, Robert Parker, acaba de darle un 90-91 sobre 100 al vino de Natalie Oliveros.
Y ahora diréis y dónde está el punto de la noticia? pues que la señorita Oliveros es más conocida por el sobrenombre de Savanna Samson y por estar delante de las cámaras como dios la trajo al mundo. Sí es pornostar y de las mejores. Escogida mejor actriz en los Adult Video News Awards y otro premio por una escena con Jenna Jameson nada menos.

La chica quería hacer algo de lo que sus padres se sintieran orgullosos y no sólo al resto de la humanidad y decidió por las buenas meterse en el negocio vinícola de la mano de su marido que es comerciante. Lo mejor del caso no es que la jugada le haya salido bien (vende las botellas con su foto, por lo que es fácilmente reconocible, aunque no sé si la foto es vestida o en pelotas) sino que la empresa que se lo fabrica también vende al vaticano. Como haya un cruce de cajas no veas la que se va a liar.

Link

Technorati tags: wine, business

Videojuegos malos, violentos

Leo hoy en el diario Qué!, siempre cargado de impresionantes noticias de suma actualidad XD, en serio, qué fácil es montar un diario con los excedentes de las agencias oiga, luego dirán que es un diario distinto y próximo y tal, pero bueno, al grano. Han vuelto a levantar el asunto del asesinato del instituto Columbine en el que tristemente dos flipaos entraron en el instituto en plan soldado universal y ametrallaron a todo bicho viviente. ¿La razón de volver a aquello? la noticia de que otros dos adolescentes de 15 y 16 años planeaban repetir un acto semejante para "celebrar la primera masacre". Escalofriante. Vale y los videojuegos por dónde salen? pues por cosas de la vida lo relacionan con el ya sobado juego de Rockstar Bully, del que dicen que reproduce escenas de la matanza. Y un huevo. Por ninguna parte encuentro que el juego tenga armas de fuego. Y sobre el juego:

"The game is an exaggerated and humorous look at life in a private school that Rockstar stresses is completely different than anything else it has done"

"Mixing drama and comedy into a single story, Bully follows a schoolboy named Jimmy Hopkins and his adventures in the fictitional "Bullworth Academy." Corrupt from the inside out, the school is overflowing with crooked higher-ups, wicked schoolmates, and a whole mess of bothersome bullies. Throughout this escapade, Jimmy will have to stand up to cruel classmates, pursue a love interest, put up with teachers that pick on him, and play pranks on a mess of annoying little buggers from all over the campus."

O sea que el asunto no es tan sencillo. Bully no va de pegar y maltratar a los pardillos de la clase, sino que es un GTA dentro de un instituto. Ah amigos, pero eso no se dice. Uno ve por encima el juego y se lleva las manos a la cabeza. ¡que fomenta la violencia en las aulas! Hay tantas cosas que podrían fomentar la violencia en las aulas que mejor nos metemos todos dentro de un huevo y nos aislamos del mundo.

La otra perla en el mismo diario es que en la misma página se incluye un recuadrito en que relaciona el ya comentado asesino de la katana con el Final Fantasy, sólo que esta vez es el VIII y no el VII que se dijo antes. Además se dice que el payo se parece al prota y que éste era su preferido. Pues viendo la foto del payo no se parece ni de coña a Squall (que ponen en la foto) uno rubio y pelo corto y el otro largo y moreno. Como no se parezcan en el blanco de los ojos ¬¬U.

A ver señores, locos y flipaos los hay y habrá siempre. Es normal que los niños (y no tan niños) emulen a sus referentes. Que de querer ser Curro Jiménez o el Capitán Trueno a emular a Songoku o a un personaje de rol no hay tanta diferencia, siempre y cuando no se confunda ficción y realidad. Eso hay que dejárselo claro a los niños, una cosa es jugar y la otra hacerlo en serio.

Que los niños reciben demasiada violencia? Vale. Pero no que sea culpa de los dibujines, videojuegos y el dichoso internés. La tele, los periódicos y demás medios tradicionales no claro, esos sólo informan de la realidad. Pues hay de todo, si hay que buscar culpables hay que buscarlos por todas partes, pero claro, no nos vamos a tirar piedras en nuestro tejado y es mejor pasarle el marrón a medios demasiado amplios (internés) como que adopte una postura única o bien a sectores minoritarios y desconocidos por la mayoría de la población (videojuegos).

Los videojuegos son la nueva excusa, juntamente con las redes P2P de todas las desgracias de la humanidad. Siempre que pasa algo malo es culpa de los videojuegos por fomentar esas actitudes, y de la piratería por hundir la economía. Seguro que Al-Qaeda entrena con el Counter-strike, que los terroristas islamistas entrenaron con el Flight Simulator y el capitalismo se extiende por culpa del Simcity, todo esto mientras que se bajan la última peli de Harrison Ford y escuchan a Alejandro Sanz. Por favor no confundamos causa y efecto. Los videojuegos no son más que productos de entretenimiento y para ello se adapta a la demanda del mercado y a la sociedad. Los videojuegos no son motivo de soledad. La sociedad ha evolucionado con la tecnología de modo que al individuo se le ofrecen un montón de servicios sin moverse de casa. Aprovechando esa ocasión, los videojuegos se han extendido, ampliando su catálogo para captar a cuanto más mercado mejor. Para ello los videojuegos ofrecen simuladores sociales, deportivos, online y un sinfín de posibilidades. La decisión del individuo de quedarse en casa o ir a hacer unas cervezas es enteramente suya. Los videojuegos en todo caso no son más que una mera excusa, del mismo motivo que te puedes quedar en casa para ver una serie, hacer una siesta o pelártela como un mono. Pero no por ello se dice que todo eso fomente el aislamiento.

En fin si se tienen que buscar las causas de la violencia se pueden encontrar multitud de fuentes, del que los videojuegos son una pequeña parte en comparación a las horas que tragamos TV y premsa. Internet es un caso aparte, puesto que hay de todo. Los casos de violencia extrema seguramente sean el producto de una mente enferma o de un simple modo macabro de entretenimiento.

Info de Bully vía IGN

Technorati tags: videogames, violence, rockstar

Rally Catalunya

Avui comença el Ral.li Catalunya Costa-Daurada. En les dues primeres etapes va dominant Gronholm, seguit per Loeb i Dani Sordo. Ara mateix estant fent la segona etapa de El Montmell. A la web del rallyracc es poden seguir els temps sense haver de passar per caixa com a wrc.com, a més posen la velocitat mitja (o és la máxima?) que volta pels 110 km/h.

No sé per quin estrany motiu, els esdeveniments esportius que m'interessen cauen tots en época d'exámens. És curiós que la setmana que ve tinc exámens i no em puc permetre el luxe d'anar a Tarraco a veure alguna etapa. Pel mundial de motogp igual, és el dia en què començen exámens. Aviam si acabo d'estudiar d'una maleïda vegada i puc anar-hi sense remordiments de consciència.

Technorati tags: sports, rally, wrc

Amsterdam Experience Day 3

Dissabte va ser un dia normal, museu Van Gogh pel matí (ple de japoneses per cert) que tampoc era re de l'altre món, faltaven alguns quadres dels bons i al guardaropia (que eren gratis) estava a petar. Volteta pel vondelpark que en aquesta época fa pena de veure, dinar a un italià i al coffeeshop per la tarda. Voltant pel centre trobo un regalet als turistes espanyols, la imatge que podeu veure. Tot un detall.

A mitja tarda tornem a l'alberg i decidim cap al vespre voltar pel famós Barrio Rojo. Havia vist que estava prohibit fer fotos a les vitrines i pensava que seria una llástima. Pues no, la veritat és que (potser perquè era massa d'hora) moltes lumis no hi havia i les que hi havia pues ome, se'n salvaven dues, la resta o feien por o et preguntaves com aquell ésser humá es podia posar allá en roba interior esperant algú. En fi, em va fer grácia trobar una troupe de turistes xinesos per allá que devien flipar veien alló amb la censura que tenen a casa. Recordo que al passar pel costat vaig sentir que un deia -"liang kè, liang kè" veient un aparador amb dues noies a dins.

Per la nit sopar a no sé on (un altre italià suposo) i a fer caliu a un coffeeshop que ja vam fitxar a mig camí entre l'alberg i el barri roig.

PD: La foto la penjo en un altre moment que Blogger no tira. ¬¬U

PD: foto pujada :p

Technorati tags: blog, Amsterdam, travel

Minutos musicales: El mestre

De gallina de piel

Amsterdam Experience Day 2

Lo primer que vaig fer va ser fer el llit amb cara i ulls. Després d'esmorzar coses rares com galetes i pa de pessic moreno el Fausto es troba un mapa per allá que ens va salvar la vida i va enviar al fons de la bossa la guia d'Amsterdam. A la sala decidim anar a visitar el Rijksmuseum perque no es digui que hem vingut només a fumar porros. Un fotimer de xinos a l'alberg, pertot arreu, a la nostra habitació, pels pasillos, al bar... o eren molts o donaven més voltes que Willy Fog. Sortim cap al museu seguint al profeta. Bones xaies per carrer. Un fred de collons també. Segon àpat a un italià. Després em preguntaràn a casa com m'entenia amb els locals i els diré que en italià. I fliparan. Un altre cop vint euros per cap. De moment tot són bones cares.

Per la tarda el que es va fer habitual. Coffeeshop a fer ne un parell, després al bar de l'alberg per esperar la happy hour, sopar i un altre cop al coffeeshop. Però aquell dia les coses es van liar. Al primer coffeeshop ens varen fotre una santa clatellada per la maria, super compactada, amb llavors i res de l'altre món. Si ho sabem portem més pasta perquè el que et donen per 15€ és bastant normalet. Amb aixó dos dels integrants s'en van anar a fer la migdiada (que tenia collons fer migdiada a Holanda) i de mentre els tres que quedàvem per matar el temps fins a l'hora de sopar anàvem fent rondes de birres a l'alberg. Amb la tonteria en varem fer cinc de les grans (devien ser de mig litre) i una de les petites que regalaven amb un ticket. De mentre observavem lo bona que estava la cambrera, amb aquelles rastes tenia una pinta de pedazo.... total que varem anar a sopar com sempre i després tornem al coffeeshop, aquest cop en un de bo que obria fins a les tres. Estem allá fins que tanquen i sortim super colocats, entre les birres i els cigarrets que fan riure.

Llavors recordo entrar a l'edifici, pujar les escales i entrar a l'habitació. No recordo si em vaig dutxar, com i a on em vaig canviar, com em vaig posar bé el pijama i com em vaig enfilar a la llitera tenint en compte que estava a les fosques.

Technorati tags: [blog], [Amsterdam], [travel]

Un descansito friki...

Amsterdam Experience Day 1 (2)

El tren resulta que va en clases, primera i segona. Nosaltres anavem en segona i stava bé per lo que a primera ja deu ser la ostia. Bé total que arribem a Amsterdam. Primeres olors diferents (que no dolentes) ja avisen que estás en un altre lloc. Primer intentem situar-nos i decidir si anem a peu o en metro. Per no haver d'agafar un altre billetet i liar-nos amb les parades decidim anar a peu.

Una rasca de collons. Neu i gel pertot arreu. Traiem guants, gorros i bufandes. és fosc i la llum del carrer és la justa per no fotre't de lloros o posar el peu en el lloc equivocat, però per llegir pues no. Ens dirigim a un mapa que hi havia per allà davant i una noia s'ofereix a orientar-nos. Impresionant. Ni tant sols varem obrir la boca. Potser al veure que ens apropàvem va interpretar que li volíem preguntar algo. No ho sé. Després el marit s'hi va afegir i ens va indicar cap on era l'hostal. Mentre anávem cap allá un parell més de persones ens varen preguntar el mateix. Definitivament el carácter és molt diferent.

Arribem a l'hostal i fem el check-in. Vaja 5 eurets més per la taquilla, sort que els tornen. El tio ens explica com va i tal i anem cap a l'habitació. Per ser un hostal baratet, les habitacions van amb targeta i et donen un pedazo de candau per tancar la taquilla. L'habitació no és re de l'altre món, ens distribuim, deixem les maletes a les taquilles que són enormes (allá hi cabia perfectament un cadàver) i deixem el llit per fer al tornar de sopar, que la tropa tenia gana.

Voltant una mica i anant en direcció a uns llums que indicaven gresca trobem una plaça (sóc incapaç de dir-ne el nom i encara menys d'enrecordar-me'n) decidim anar a un italià que pinta bé. Un sopar dels bons (ai aquella pizza de gorgonzola!), amb el seu lambrusco i tot. La broma surt careta, però com que és el primer sopar pues ni ens n'adonem.

Dos ja volen anar al sobre mentre els tres sobrants decidim voltar una mica a veure si trobem un coffeeshop obert. Fracàs. Obrien fins les 12. Només trobem pubs i discoteques. Cap a l'hostal.

Primera dutxa. Són banys colectius i mixtos pel que esperava una mica d'ambient. I el va haver. Mentre ens anàvem dutxant n'hi havia dos que anaven fent feina a la dutxa del costat. Memorable. I no els varem trobar més per desgràcia.

Lo bo de les dutxes és que hi havia aigua calenta sempre que hi vaig anar i a sobre tenien un selector de temperatura. Un lujo vamos.

Després de la dutxeta i de deixar aquells dos encara fent feina, anem a dormir i....

el llit estava per fer!!!

La pimera opció era dormir directament a sobre només tapat per la manta, però finalment varem intentar fer el llit a les fosques i per tant sense enterar-nos si ho fèiem bé o no. La questió era simular que el llit estava fet i dormir entre llençols.

Y mañana más

Technorati tags: [blog], [Amsterdam], [travel]

Amsterdam Experience Day 1

M'aixeco una hora més tard de l'habitual. No cal pasar-se, només amb una hora més la vida es veu d'un color diferent. Esmorzo a lo senyor amb dues napolitanes i mirant la tele, cosa que no faig des de que feia vacances a l'estiu. Podria haver anat a la feina pero la preparació de la maleta em porta temps. Massa. Però així em quedo més tranquil, que no del tot. Em vesteixo en plan casual, és a dir sense camises ni polles en vinagre i pujo Carlos III cap a L'Illa en busca d'unes xancletes. L'única cosa en què no havia pensat, portar unes xancletes per a la dutxa.

Aixó de no treballar en un dia feiner relaxa un ou. Entro al Decatlhon, meca dels esportistes domingueros. Busco la secció platja o bany o algo d'aigua. Vaja en una part del pasillo hi ha platja i a l'altre muntanya. ho tenen ben muntat. Trobo les més barates a 4€. A la saca.

Després torno Diagonal amunt a buscar unes bambes Snipe del English Cut que havia vist al de Plaça Catalunya i que curiosament, al de Diagonal no hi eren. A la merda. Torno a casa a tancar la maleta i anar per dinar.

Havia quedat amb el Fausto a les quatre menys quart a Sants, així tindríem temps de sobres per arribar a l'aeroport i facturar. Pujem a l'autobús i arribem una mitja hora més tard davant de la terminal B. Truco als meus contactes. Ens esperaven a la cafeteria. Presentacions i facturem, acte seguit decidim fer la primera birra. Dubtes i nervis sobre el viatge inminent. Sobretot cachondeo. Sort de l'enrenou de la terminal perquè erem de llarg els més sorollosos del Pans.

Pujem cap a la porta d'embarque mentre pito a l'arc de seguretat. El cinturó. Té collons que hagi d'anar sense per la parida de l'arc. Ve la tia i em pasa una espècie d'aspiradora de pelusa que pita quan em pasa per sobre l'ombligo. "Es el cinturón" em diu la paia. No cardis, em pensava que era l'allargador de penis. ¬¬U

Primera clatellada. Guia x anar per Amsterdam. 11€ per un munt de paper que al final no va servir de gaire res perquè el destí ens va obsequiar amb un mapa que vam trobar perdut per l'hostal. En fi coses que passen.

Arriba l'hora d'embarcar i pujem a l'avió. No s'emplena o sigui k em puc tirar el seient enrere. Explicacions per si les coses es posen lletjes que s'obliden en dos minuts i cap amunt. Molt suau. Mentre volem veig una posta de sol preciosa, llástima de no poder fer fotos.

Arribem ja de fosc a Schiphol. Veiem que está fotent una nevada potent. Pos vale.

Al cap de mitja hora arribem a l'estació de tren, després de pasar per no se quants passadissos i buscar desesperadament cobertura. Primer obstacle: aconseguir un bitllet de tren cap a amsterdam Central. Per sort hi ha unes máquines espcialment dedicades. La putada és que no entenem res. Al cap d'uns minuts en Iavor es despenja amb la solució. Marcar tots els butons. Sí a todo. I llestos. Baixem just al moment en què hi ha un tren a l'andana. Pujem i llestos.

Demá contino amb el primer dia.


Technorati tags: blog, Amsterdam, travel

Lego snes

Poster aquest post hauria d'anar al meu altre blog Thenightclub, xo bé com que és més frik que geek pues el poso aki.

Via Boingboing veig que un paio s'ha dedicat a representar escenes de videojocs en lego (je he vist escenes de Star Wars, escenes bíbliques, i gairebé de tot), lo millor és que son jocs de super nintendo i están molt ben fetes. Entre elles escenes de Duck Hunt i Excitebike, probablement un dels jocs de supernes al que en tinc millors records. La de temps que em passava fent el meu propi circuit! I aixó que la meva snes era més falsa que la foto de nadal de la familia Reial.

Technorati tags: toys], 8bit

Cachondeo

Estic indignat. Ja m'he trobat dues vegades amb la recollida de firmes del PP la última a Rambla Catalunya (anava en segones de posarse allà?) amb el morenazo Zaplana luciendo davant de les cámeres. La rambla ocupada per un munt de gent congregada al voltant del panfleto aquell que comentaven entre ells més que no anar a firmar i escoltar lo que deia el Míster. Em sorprèn que facin acusacions falses. Normalment no em molesta parlar castellà si el meu interlocutor em respon en castellà i a vegades em dirigeixo directament en castellá. Coses que s'agafen per aquí Barcelona.

Però ara ja en tinc prou. Iaies enfundades en el seu abric de pell parlant castellá (quan normalment asocio el castellá amb inmigrants obrers com els meus avis), clases en castellá a la uni, gent de la uni parlant en castellá, diaris en castellá, en fi en podria dir més. I encara venen a dir que el castellá està perseguit com va ser el català durant el franquisme? es la estupidesa més gran que he sentit (bé i la que el rei va dir que el castellà no havia estat mai una llengua imposada). De veritat confien en arrancar algun vot de Catalunya?

Malauradament encara existeixen en aquest país moltes persones que encara volen reviure temps passats i gent prou ignorant per creure's aquestes patranyes. I igual de trist és la gent que s'encén i cau en les provocacions, donant-los encara més joc.

He arribat a la conclusió que el PP és un partit troll i que com a tot troll que apareix per internet, té el tracte que es mereix. Indiferència absoluta, l'ignoro i aixó és el que hauria de fer la societat catalana, ignorar-los i seguir amb les nostres ideologies i donar una lliçó de saber estar i tranquilitat.

No ens hem de radicalitzar perquè els hi estarem donant la raó. Don't feed the troll.

Technorati tags: politics, pp

3GSM

Alucino. Flipo, volo, em marejo i m'excito amb la celebració del 3GSM World Congress que es celebra a Barcelona aquests dies i que justament acaba avui. Es nota pertot arreu. Cartells publicitaris de móbils en anglès, propaganda a alguns taxis en el sostre rollo USA, anuncis en anglès a la tele del metro i en els autobusos... per no dir la de gent parlant anglès que em trobo pel metro. Ahir tornant de clase un fotimer. Devien acabar de tancar les paradetes i tornaven als hotels, tot de paios trajats i amb la cinta rosa de l'acreditació penjada al coll. Mataria per tenir-ne una. I no exagero. Els preus per entrar-hi van des dels 3800€ el full pass als 600 el pase per visitar l'exposició durant els 4 dies.

Jo ja em conformaria amb un pase per veure les novetats del mercat, però la veritat és que els congressos son realment interessants, amb un fotimer de CEOS i chairmans, com el de Telefonica Moviles, Vodafone, China Mobile, Nokia, Microsoft, MTV networks, O2, Orange, Motorola, HP, LG... en fi tot de galáctics. Llástima que no sigui una exposició oberta al públic i només es dediquin a menjarse les polles mutuament, perquè m'hagués agradat agafar la cámara i fer una mica de reportatge.

Què hi farem.

Technorati tags: 3GSM, congress

FSM

No, no és una práctica sexual perversa. Són les sigles de Flying Spaghetti Monster i és el motiu d'un moviment que s'extén per internet. Aviam si situo el tema.

Tot ve d'un estudiant de Kansas que no està d'acord en que a la seva escola s'hi imparteixin classes de Disseny Inteligent com a alternativa a la teoria de l'evolució i fa una carta oberta on de manera satírica, proposa l'ensenyança de la teoria del Monstre Espagueti Volador. La teoria és simple. aquest monstre és el creador de tot l'univers i per tant també s'ha d'ensenyar a les escoles.

Aquesta teoria es va extendre per internet i s'ha convertit en un tot un esdeveniment. Els blogs van començar a fer-ne referència i Boing Boing va posar una recompensa de 250.000 dólars a qui demostrés empíricament que Jesús no es fill del Monstre Espagueti Volador i la recompensa es va deixar finalment en un milió de dólars. El motiu és que és impossible de demostrar amb fets, ja que es tracta de demostrar l'existència d'un Déu.

Els seguidors d'aquest moviment s'anomenen "Pastafaris" i els avantatges són:

- Estandards morals baixos
- Divendres és festa religiosa.
- Al cel disposa d'una fàbrica d'strippers i un volcà de cervesa

Aquí sona a tonteria, però als EUA el debat sobre impartir teories de l'evolució alternatives era seriós. Bé ja que parlo del disseny inteligent ho resumiré bastant. El disseny inteligent és un tipu de creacionisme per la qual l'univers fou creat per un ens, alguna cosa i a partir d'aquí la humanitat ha evolucionat tal i com diu la ciència. O sigui diu que vale, descendim del mono, però el mono ve d'algo creat per Déu i aquest va fent de les seves, ja que la teoria de l'evolució no ho explica tot. Aquesta teoria li agrada molt a l'amic Bushito de la Casablanca i en alguns estats la van incorporar al pla d'estudis, encara que pel que se en algun la van tornar a treure.

Evidentment té el suport de l'Església.

Vist originalment a Microsiervos

Technorati tags:FSM, theory, science

By the face

Llegeixo al 20 minutos i a través de diverses webs i blogs que Telecinco ha retirat la serie "Vientos de Agua", que en teoría era una superproducció en rollo peli, al.legant que la gent que veia la serie era més de cinema que de tele. és a dir que com que el públic era més aviat cinéfil pues han decidit treure-la de la programació i editar-la directament en DVD. Així també eviten que la serie es posi a circular per l'Emule. Ells diuen que la treuen per evitar la pirateria.

Punt nº1: Posar arxius a les xarxes d'intercanvi no es pirateria. S'están compartint còpies privades i no és delicte. El que se'n faci després és una altra cosa. No ho fiquem tot dins del mateix sac.

Punt nº2: Que em barregin la qualitat de la serie amb la "pirateria" no m'acaba de sonar gaire bé. Sembla com si per la tele la serie perdi qualitat o els espectadors no l'haguessin apreciat prou.

Punt nº3: Si la treuen en DVD sortirà per la xarxa tard o d'hora. I encara en millor qualitat i més fàcilment que capturant-ho de la tele.

Punt nº4: Que comencessin a emetre-la en prime time i al final l'acabessin enfonsant a altes hores de la matinada no sè si s'ajusta al concepte de "públic cinéfil". Si no recordo malament l'últim dia voltava cap a la una de la matinada.

En fi que es posa com a excusa la "pirateria" i apa que fa baixada. Està clar que és una sortida molt més digna que dir que la treuen per la baixa audiència i que per recuperar la inversió la treuen en DVD.

Technorati tags: piracy, tv, p2p

RENFE

Ahir vaig arribar una hora més tard del previst a Barcelona. Un viatge agradable d' una hora i mitja es va convertir en un viatge infernal de dues hores i mitja. Infernal perquè estava al costat de la finestra -deu ser part del meu instint animal, només em falta treure el cap i la llengua- i la calefacció sortia pel costat, pensant per moments que em convertiria en l'antorxa humana. O en la colilla humana. I el paio del costat amb la bufanda posada tota l'estona. Bé es igual.

A l'entrada de Barcelona ens parem i al cap d'un quart d'hora es despenja el maquinista dient que per causes d'unes obres, tot el tràfic passa per una puta via
i ens hem de fotre deu minuts més. Fantástic, la cadena del fred ja se'n deu haver anat a Helsinki i les camises estaràn fent un seixanta nou.

A les nou i deu arribo a Sants. Entre anar a fer cua per reclamar i anar a canviar l'aigua a les olives trio la opció b. Juguem per 7 €. Se'm posa un negre al costat i miro enlaire per evitar la derrota. Situació tensa. Olor de pixum a l'ambient. Buido lo just i surto pitant. Massa tard, quinze paios ja se'm han avançat i hi ha una cua de collons. Però per collons els meus. Porto més de quatre anys agafant el tren i me'n he menjat moltes. Sabia que o posava la reclamació en aquell moment o no ho faria mai. No tenia res més a fotre o sigui que anaven passant els minuts i jo allá aguantant. N'hi va haver que es van retirar del tedi de l'espera i varen fugir esperant una millor ocasió. Jo pels meus collons que presentava una reclamació.

Entro a ferla a les deu. En aquells moments ja tant se m'en feia si dins de la maleta les camises s'havien apilonat i arrugat o si el menjar stava descongelat i es barrejava amb altres coses fent un arc iris multicolor. Al final fins i tot vaig oblidar que volia pasta. Vaig omplir el formulari i el paio va i em diu que com que el motiu eren unes obres planejades en principi Renfe no está obligada a indemnitzar. Però que no se sabia mai.

O sigui que Renfe, a part de no indemnitzar per petits retards, tampoc ho fa si son per motius propis com ara una obra. Vist així no m'empasso que indemnitzi per fets aliens com ara desprendiments, talls d'electricitat o neu. Llavors què cony indemnitza? el que li ve en gana? Encara resulta que si em torna l'import del bitllet li hauré d'agrair el gest i considerar-me afortunat? És aquest el concepte de client? El que paga, rep les hósties i para el cul perquè hi tornin?

Visca el transport públic!

PD: Postejo des de la Pompeu i les meves atrotinades neurones no són capaces d'imaginar per què cony els teclats van tan refotudament durs. Sembla que estigui ametrallant algú i tinc els dits fatigats -no puedor no puedor- de tant apretar. No veig ni merda dins ni fora la qual cosa ja descarta dues possibilitats. Que la gent hi faci d tot a sobre i que els utilitzin com a instruments d'alguna práctica sexual. Segurament són els més tirats de la Xina, prò cony aviam qui redacta un treball en aquestes condicions. En el meu la "e" costa un ou i part de l'altre. Ho sento si se n'ha scapat alguna.

Technorati tags: renfe, railway, shame

Crisis

Potser m'he equivocat. No ho he meditat bé. M'hi he llançat de caps i la piscina sense aigua. Aixó no arranca. Tampoc esperava gran cosa. Hauria d'haver fet el blog en castellà o en anglès potser. Ni un puto comentari. Les visites s'han disparat gràcies a les fotos frikis però res més. Tornem a la normalitat. A llegir-me a mi mateix, a fotre'm palles, que seria l'equivalent en el món real. Acabo de veure clar que potser obrir un blog personal no és tan bona idea, he donat una volta pels blogs allotjats aquí i la veritat, pocs interessen. He intentat explicar la meva vida o coses que penso a la meva manera i no funciona. El meu altre blog al Spaces tampoc és res de l'altre món. En fi, per intentar animar el cotarro he obert els comentaris a tot kiski, aviam què passa.

Kike! tienes que buscar el escritor que llevas dentroooooo...

Technorati tags: blog, feelings, personal

Tienes gublins?

Jo no ho sé però pel que sembla el Rajoy sí i un bon parell. Avui surt al Què!-diari científic i rigurós on els hi hagi- una breu resenya on Rajoy diu que pot recollir firmes on li dongui la gana. Mr. R que volta per Cadis i Sevilla fent vés a saber què diu que pot recollir firmes on li vingui en gana ja que té el perfecte dret de demanar als espanyols la seva opinió sobre l'Estaut i també sobre el que ell cregui convienient i oportú, i a qui no li agradi qu s'hi posi fulles. Tal cual.

Després de tants anys sense demanar refréndums al poble, ara en farem un cada mes, per alternar amb les manifestacions tipu Chiqui Park (no Chiqui Martí, que és força diferent) i les tipu Inserso. Suposo que la següent serà un referèndum per demanar la unitat indivisible d'Espanya. " Está usted de acuerdo en que España tiene que ser una, grande y libre?". I ja la tenim liada.

PD: Impressionant l'opinió d'una "bona" dona que firmava la seva adhesió a la pregunteta de marres del PP. A la pregunta de "Porqué firma usted?" o una cosa així, la senyora es despenja "En contra de Cataluña". Al costat el marit fent que no amb la mà tot exaltat. Visto en A3TV. Creo. Prefiero no pensaaar, prefiero no sufríííí

Technorati tags: politics, pp, catalunya