RENFE

Ahir vaig arribar una hora més tard del previst a Barcelona. Un viatge agradable d' una hora i mitja es va convertir en un viatge infernal de dues hores i mitja. Infernal perquè estava al costat de la finestra -deu ser part del meu instint animal, només em falta treure el cap i la llengua- i la calefacció sortia pel costat, pensant per moments que em convertiria en l'antorxa humana. O en la colilla humana. I el paio del costat amb la bufanda posada tota l'estona. Bé es igual.

A l'entrada de Barcelona ens parem i al cap d'un quart d'hora es despenja el maquinista dient que per causes d'unes obres, tot el tràfic passa per una puta via
i ens hem de fotre deu minuts més. Fantástic, la cadena del fred ja se'n deu haver anat a Helsinki i les camises estaràn fent un seixanta nou.

A les nou i deu arribo a Sants. Entre anar a fer cua per reclamar i anar a canviar l'aigua a les olives trio la opció b. Juguem per 7 €. Se'm posa un negre al costat i miro enlaire per evitar la derrota. Situació tensa. Olor de pixum a l'ambient. Buido lo just i surto pitant. Massa tard, quinze paios ja se'm han avançat i hi ha una cua de collons. Però per collons els meus. Porto més de quatre anys agafant el tren i me'n he menjat moltes. Sabia que o posava la reclamació en aquell moment o no ho faria mai. No tenia res més a fotre o sigui que anaven passant els minuts i jo allá aguantant. N'hi va haver que es van retirar del tedi de l'espera i varen fugir esperant una millor ocasió. Jo pels meus collons que presentava una reclamació.

Entro a ferla a les deu. En aquells moments ja tant se m'en feia si dins de la maleta les camises s'havien apilonat i arrugat o si el menjar stava descongelat i es barrejava amb altres coses fent un arc iris multicolor. Al final fins i tot vaig oblidar que volia pasta. Vaig omplir el formulari i el paio va i em diu que com que el motiu eren unes obres planejades en principi Renfe no está obligada a indemnitzar. Però que no se sabia mai.

O sigui que Renfe, a part de no indemnitzar per petits retards, tampoc ho fa si son per motius propis com ara una obra. Vist així no m'empasso que indemnitzi per fets aliens com ara desprendiments, talls d'electricitat o neu. Llavors què cony indemnitza? el que li ve en gana? Encara resulta que si em torna l'import del bitllet li hauré d'agrair el gest i considerar-me afortunat? És aquest el concepte de client? El que paga, rep les hósties i para el cul perquè hi tornin?

Visca el transport públic!

PD: Postejo des de la Pompeu i les meves atrotinades neurones no són capaces d'imaginar per què cony els teclats van tan refotudament durs. Sembla que estigui ametrallant algú i tinc els dits fatigats -no puedor no puedor- de tant apretar. No veig ni merda dins ni fora la qual cosa ja descarta dues possibilitats. Que la gent hi faci d tot a sobre i que els utilitzin com a instruments d'alguna práctica sexual. Segurament són els més tirats de la Xina, prò cony aviam qui redacta un treball en aquestes condicions. En el meu la "e" costa un ou i part de l'altre. Ho sento si se n'ha scapat alguna.

Technorati tags: renfe, railway, shame