Des de ja i abans que me'n oblidi, presento uns candidats que podrien presentar les campanades i donarien joc.
Carmen Sevilla i Jesulín de Ubrique
Chiquito de la Calzada i Barragán
Un dos tres responda otra vez.
No valen estrangers (que no tinguin relació amb catalunya o espanya) o l'hagin dinyat.
apa
Acollonit m'acabo de quedar amb la retransmissió de les campanades de cap d'any. Vale per molts cap novetat, però per mi ha estat un shock brutal. Si volen que ningú s'ho miri van pel bon camí, si no es així que m'ho expliquin.
A la teva, redueixen les campanades a deu segons abans, expliquen els quarts i la semifinal, s'ilumina la polla agbar i a cagar. Tornen a conectar tot seguit amb un programa especial- festa cotilló amb els sosaines del cor de la ciutat que al final d'un culló d'anys aprenen de la mà del fernandes del buenafuente que viuen en un decorat en plan show de truman pasat per garnatxa. O per LSD, perquè no ve a cuento i es una burda excusa per fotre'ns els pavos del cor un cop s'ha acabat la puta telenovela. Plas plas plas.
A la 1, la suya, la igartiburu estirada i apretada i un pavo mig maricón(?) de málaga soso de la ostia, mentre deien " es impresionante" qué bonito" i nosequé de la presidencia espanyola a la UE, fet que tot espanyol se n'ha enrecordat(?) mentre pasaven imatges d'altres punts d'espanya i anaven llegint "lugo" "león" " cuenca" "ciudades maravillosas de españa" al més pur estil Carmen Sevilla. després d'un castell de focs (que a barcelona posa't maca ni un) posen un videoclip de mecano dels anys 90 i un gag de martes y 13, que total com que les gales de cap d'any son totes iguals, pues les recicles i queda entretingut.
Dos segons he posat antena3 (o vés a saber) i sortia una tia cridant histérica i jo pensant que era la Belén Estéban he canviat per poder dormir tranquil.
O sigui una puta merda de programació, quan no posen pelis més velles que matusalém (33 i 8tv) i si vas a fora et foten un pal per sopar (a un restaurant de merda ja et foten 90 euros i un de bo uns 150). Solució, amb colegues o familia i que cada u s'ho monti com pugui.
Bon any a tothom!
Dilluns 8:00am, sona la radio, l'apago i continuo dormint. A la fi i al cap les botigues i bancs no obren fins les 10. M'aixeco, em dutxo i començo a esmorzar, em vesteixo, recullo el portàtil i em poso la motxilla a l'esquena, miro per la finestra i cau un diluvi. Yeah.
Canvio de plans, trec l'ordinador de la motxilla i em poso a veure el correu. Mail de l'empresa. Males notícies. En dos dies estaré de vacances al puto cul de Brasil i el jefe arriba abans d'hora. Great. Aviso a l'agència que he de tornar abans i em busqui un vol. aviso a l'empresa que AQUELL dia no hi seré perquè ningú em va confirmar res i jo aprofitant un pont, me les piro papiro. Que hi donin un jeito, mira que ja m'han fotut el dia enlaire. Em cabrejo i ploro a parts iguals. Ho recullo tot i vaig al banc i enfilo cap a l'oficina.
Torno a muntar el portátil i parlo amb l'agència de viatges, 400 euros per canviar de vol, al ser un paquet turístic muntat et penalitzen si tornes abans. Ok posibilitat descartada, paso la pilota als estudis centrals, si tan rápids son reservant viatges aviam que tal per canviar-los de dia. Altra feina tinc que mirar vols i polles en vinagre. No hi seré i punt.
Vaig a dinar gairebé a les dues, amb les putes empreses grans per fer-hi una reunió lo millor es enviar-li una foto en pilotes de la teva parella, o de la teva cigala, que en segons casos funciona millor, sinó, et fan rodar per tots els departaments i al final no confirmen res. I si no truques per intentar parlar amb el paio per millonésima vegada ell no contesta, i quan parles amb ell acaba de veure el teu mail, encara que li hagis enviat dues setmanes enrere i ara tot just l'anava a enviar al responsable d'àrea, al jefe o a la paperera directament. I et diu que ja t'ho confirmarà i el responsable ja es posarà en contacte. I una polla. Com si ho veiés.
Surto de dinar i torna a caure la de déu amb la diferència que Noè es un bluff i fa anys que no passa per aquí. Aquí toca esperar que pari de ploure. Com puc arribo a la ofi. Un paio envia un mail demanant que li passi una oferta en proposta formal. Es lo més maco que m'han dit en tot el dia. M'emociono fins que recordo el merder del vol. Truco a HQ, no hi ha ni perry mason un dilluns a la tarda. Toma ya, i jo em queixo de Brasil.
Mañana más ¿?
Primer palabro del nou diccionari, gentilesa del 20 minutos i de la seva excelsa prosa.
"local bailable"
toca't els ous.
Com semblar idiota sense ser-ho? com demostrar que ets idiota rematat? com demostrar al món que no tens vergonya i un pèssim mal gust? voldries rebre una pallissa i no saps com? amics meus, la solució es molt fácil...
Crocs
I si també estan a Brasil, amb la de havaianes i semblants que hi ha (ipanema per exemple)
redéu
si algú aguanta el video sencer, sisplau que el treguin a hombros per setmana santa...
res, un petit apunt quotidià.
L'altre vaig anar a un fotomatón (fotopinxo en català suposo) i coi quina cosa més avorrida. Primer surt una tia que sense venir a cuento parla i em fot un susto i llavors vas avançant pel menú que si 8 fotos, que si 6 i un retrat, que si 24 fotos en blanc i negre, que si retrat divertit, que si foto de la primera comunió, etc. Al final tot el carrer o estació o on sigui saps que tries 8 fotos color i por favor introduzca el valor indicado (seria guapo una conya en plan, ha escogido usted porno duro alemán). total que vas allà dient si a tot (siguiente, siguiente, ok, reiniciar) i ja no fa les 4 fotos i te les revela totes, ai no! ara en fa tres i tries la millor i després la imprimeix tropocientas veces. Em va saber greu, vale que es molt cómode i ràpid, ja no et tires 5 minuts esperant per la puta foto que sobretot a l'hivern toca bastant els collons. però en canvi treu la gràcia de fer dues fotos serio, una amb cara rara i l'altre fent un calvo si vols i tu content. ara tinc 8 fotos clavades sense puta gràcia. i em pregunto, qui collons gasta les 8 fotos? per dni, pasaport, visat i tal son dues. i la resta? per després no valen perquè et diuen que han de ser actuals i la mateixa no val.
L'altra cosa es que quan tira la foto ara avisa (ja era hora) i surt un cercle on has d'encabir-hi el jeto. per als cap grossos com jo no m'hi cabia i no sabia si sortir per amunt o per avall, tant costa ficar un quadrat com el que sortirà a la foto i tu ja veus com vols? em vaig quedar amb la sensació que la gent normal es fa fotos sense problemes i jo allà amb el puto cercle of doom amunt i avall amb el tamboret. Això si que no canvia, ni la cortinilla cutre.
I per cert, ja ni les seca i al final queda molt guarro i algunes surten mig brutes de no se què. total, una marranada.
I sense venir a cuento, perquè la gent quan arriba el tren o el metro avança uns passos en la direcció del tren? es algun efecte de la força de frenada?
Per aquells que com jo se'n entera de la missa la meitat, aquí van tres enllaços per saber amb péls i senyals que coi es aquesta crisi finançera, de confiança o de lo que sigui i d'on collons ve.
el primer ho explica tot claret claret. La crisis financiera que se avecina
el segon del gran Xavier Sala encara més resumit. La tormenta perfecta
i l'ultim per entendre el déficit crónic dels USA des del vietnam. Why US is collapsing
Per als mes gossos que no volen llegir una parrafada aqui va lo que jo he entés.
primer els tipus d'interés han anat baixat mentre el mercat immobiliari nordamericà creixia. amb aixó els bancs veien que cada com tenien menys on guanyar, ja que donaven més préstec que calers entraven. Per aixó van començar a donar crédits a la gent que normalment no n'obtindria (sense treball fix, sense renda fixa, sense propietats) a interessos més elevats aprofitant el boom immobiliari per seguir queixalant algú al mateix temps que incrementaven el nombre d'operacions. Com que s'acabaven els calers van demanar crédits a altres bancs i van anar dividint els deutes i empaquetant-los amb diferents noms mentre es passaven la patata calenta. Al final no se sap on collons estan els calers invertits ni quants son, ja que tot aixó anava lligat a que els primers paguessin les seves hipoteques, pero a principis del 2007 els preus dels immobles varen començar a caure i la mutanya de cartes va començar a trontollar.
Per posar un exemple, lo que passava als EUA me la portava fluixa fins que els bancs americans van començar a demanar crédits al mercat internacional per poder seguir oferint hipoteques subprime (amb alt risc d'impagament) mentre jo posava els meus estalvis a la Caixa D'estalvis de Can Pixarrica, part del grup Pixarrica i participat per la Pixarich Corp que va donar un crédit al banc de Massachussetts. Llavors apliquen la magia financera i apareixen un seguit de fons d'inversió basats en hipoteques merdes amb alta rentabilitat que jo aconsellat pel meu gestor de la caixa de pixarrica inverteixo com un capullo, quan de sobte i sense saber com em truca el gestor dient que els meus calers invertits s'han esfumat i que la culpa la té un paio de Massachussetts que no va pagar la seva hipoteca. I flipes pepinillos clar.
Amb el rollo aquest del subprime (bon nom per un grup no?) cap banc confia amb els altres perquè ningú sap fins a on li arriba la merda amb lo que puja l'euribor (la tasa a la que els bancs se la mamen) amb les consequències que tothom imagina.
i aixó sumat als preus del petroli, el tipu de canvi de l'euro i el panorama internacional apunten a una bona crisi que algú diu deixaria en bolquers la crisi del 29. Agárrate.
Conclusions:
-els bancs son uns mags patétics
-com a casa els calers enlloc
- els de Massachussets son una colla de desgraciats.
i per fer un reality check, mireu les noticies, el superávit espanyol s'esfuma en dos mesos i constructores fan fallida. Mentre Brown i Sarkozy demanen més transparéncia als bancs per saber quants calers tenen in albis.
Les probabilitats de que faci un bon temps pel cap de setmana son inversament proporcionals a les ganes que tens d'anar a la platja.
Corolari: I si fa un temps de puta mare et trobarás un trànsit de collons.
Amb lo que es dedueix que:
1. vés a la platja quan no en tinguis ganes
2. el temps es un fill de puta
i no és que estigui cabrejat pel mal temps durant el Carnaval... que va que va
Saps que tens un problema quan les noies que més t'atrauen començen a ser més joves que tu...A lo que afegeixo... O quan t'en fas creus que aquell pivón tingui la mateixa edat que tu. (com per exemple aquesta)
Els bancs online están molt bé, són molt cómodes i tal, fins que te'n oblides de la contrasenya, cliques on no toca o no saps on collons has posat el nom d'usuari i llavors it turns HELL!
Als del Banco popular els hi mola bastant provocar el caos (i al personal)
La cosa está muy malita. Keyword analysis, o com coi la gent arriba aquí. Una font inesgotable d'humor:
Num Perc. Search Term
drill down 2 5.26% mari pau huguet despullada
drill down 2 5.26% britney esperis
drill down 1 2.63% fiestas de ronaldo
drill down 1 2.63% fotolog benet bomber
drill down 1 2.63% lumis girona
drill down 1 2.63% d'on sobte el poli este
drill down 1 2.63% nocturn
drill down 1 2.63% aislamiento a causa de los videojuegos
drill down 1 2.63% els sostenidors se li marcaven sota la samarreta
drill down 1 2.63% pocholo porro
drill down 1 2.63% videojuegos malos
drill down 1 2.63% the pelado faces
drill down 1 2.63% face de hoy
drill down 1 2.63% sky runner precio
drill down 1 2.63% causas de los videojuegos violentos
drill down 1 2.63% radioteletaxi carod sanchez
drill down 1 2.63% la violencia en las aulas causa de los videojuegos y la television
drill down 1 2.63% foto's de las vitrines en el barrio rojo
drill down 1 2.63% les enseñan a follr en la escuela
drill down 1 2.63% etapes rally catalunya
drill down 1 2.63% fer un espantaocells
drill down 1 2.63% las estupidesa de mario bro
drill down 1 2.63% la gana koffieshop in amsterdam
drill down 1 2.63% pack d'aigua
drill down 1 2.63% passes kikesan
drill down 1 2.63% pirri manso
drill down 1 2.63% fotos chiquipark en sants
drill down 1 2.63% m'han donat la beca
drill down 1 2.63% video pocholo amsterdam
drill down 1 2.63% rally catalunya 2007 hoy
drill down 1 2.63% video de super miniminifalda
drill down 1 2.63% video rally
drill down 1 2.63% guias de tot per anar a amsterdam
drill down 1 2.63% amsterdam barrio rojo
drill down 1 2.63% restaurant urquinaona barcelona harry potter
drill down 1 2.63% ralli catalunya
N'hi ha algunes que em superen...
Dia 7/12 back to BCN per cert!
Hi ha coses que fins que no et passen no te les creus. Hi ha coses que passen quan menys t'ho esperes i n'hi ha que semblen massa bones per ser veritat. N'hi ha que son totes les coses anteriors juntes.
Igual portava una época massa grisa i rutinària i l'atzar m'ha preparat el pleno al quince, vés a saber, el cert es que portava temps fent el mateix, sortint divendres i dissabte, o fins i tot més dies, bevent, menjant i tornant a casa amb les mans buides i les venes plenes d'alcohol. Al principi mola, al cap d'uns mesos comença a cansar, com tot vés. També t'acostumes i et deixes portar, potser desitjant que passi alguna novetat per poder-la explicar als colegues el dilluns.
Dissabte passat va ser un dia que va començar bastant cardat, amb una resaca brutal que em va tenir al llit fins a les set tocades. Vam arribar tard a la disco i hi havia una cua respectable que no es movia i ens va tenir allà dempeus ben bé una hora. Vam desisitir i anar a passar una estona a algun bareto mentre dos del grup van tornar directament cap a casa, donant per perduda la nit. Jo no volia, m'havia pasat el dia al llit i no en tenia cap ganes de tornar-hi, així que els valents que vam aguantar vam anar a un bareto mentre reorganitzavem la nit. I allà de cop i volta la nit es va solucionar sense ni tan sols haver-ho demanat, ja era hora de tenir alguna sorpresa agradable... ara que va ser tot tan ràpid que a hores d'ara encara me'n faig creus.
Una de les coses que poc a poc m'hi vaig anar aficionant a Barcelona era a caminar de nit. Al principi ho feia per tonteria, per error de cálcul o per taja descomunal. Vaja a la puta força quan tornava cap a casa després d'una nit de festa o de prendre unes volldams amb els colegues i te'n adonaves que feia deu minuts que havien tancat le metrô.
Caminar de nit des de l'eixample fins a les Corts de nit i mig tajat era com una espècie de parèntesi, un moment que tot i que estava en ple centre de la ciutat i rodejat de moviment em sentia sol, no sol en el sentit de abandonat i mal rollo, sol en el sentit de tranquil, relaxat, que la ciutat girava el meu voltant, que era l'amo i senyor d'aquells carrers i aprofitava tant per posar ordre als meus pensaments tant com per deixar la ment fluir i que pensaments aleatoris em sorprenguessin -Es increible la quantitat de parides que se't passen pel cap quan estas sol i tajat- tant com per no pensar en res i dedicarme a observar aquells carrers i aquelles cases que durant el dia no tens temps de dedicar-te a mirar o que la gentada t'ho impedeix.
De nit podia contemplar cada casa del Passeig de Gràcia amb tota la calma del món, fixar-me en detalls, etc. és a dir fer de guiri, fer allò que els guiris fan i tu no t'atreveixes perquè se suposa que ho saps tot de memòria i que com que vius allà doncs no cal mirar pertot arreu com si t'ho volguessis menjar amb els ulls. Doncs si que cal, et sents més a casa. Sona estúpid, pero es cert, aquella balconada impressionant, aquella gárgola, aquelles finestres monumentals, aquelles façanes treballades, te les acabes coneixent i passes per allà com aquell que va pel passadís de casa seva, li agafes carinyo.
Un cop a São Paulo aquest hàbit pensava que s'havia perdut, entre el tamany de la ciutat, la facilitat per agafar un taxi i la relativa inseguretat feia que portés un temps sense sentir aquelles sensacions. Fa poc ho he redescobert, no amb el mateix grau d'intensitat és clar, però tornant de casa dels colegues a casa meva aquell sentiment revifa. No surto del mateix barri, vale, ni tampoc és tan maco com Barcelona, però l'aire fresc de la nit em fa recordar aquells dies i les sensacions tornen. Camino i em fixo amb detalls dels carrer mentre deixo la ment córrer, una cosa semblant a treure la ment a passejar o fer un reset.
n'hi ha que ho fan a l'excusat, jo prefereixo fer-ho al carrer, que hi farem...
Aquesta setmana estic pensatiu, atravesso un d'aquells períodes que estàs una mica de bajón, per un conjunt de circunstàncies que no sabries dir i aprofites per recapitular i posar una mica d'ordre mental.
En els cinc mesets que porto a l'altra banda de la bassa crec que he madurat, cosa evident quan entres en un món diferent i t'has d'espavilar si no et vols morir de fàstic. Coneixes un munt de gent, vas a un munt de llocs i poc a poc vas descobrint amb qui val la pena passar el temps i les borratxeres i qui a la mínima fot el camp i et deixa tirat.
Bé apart d'anar catalogant i coneixent gent, l'altre cosa que faig es treballar, en major o menor intensitat. Ahir vaig tenir una interessant conversa amb uns amics, parlant de futur i negocis o sigui de futurs negocis i pensant sobre la quantitat de gent que coneixem i formen una xarxa de contactes a nivell mundial. Tant de parlar d'oportunitats de negocis que avui a la ofi se m'ha fet dur, pensant que aquí al costat hi ha un munt de coses que podria o podríem fer i viure com uns marajás i viatjar més i conéixer més gent i etc.
Una altra cosa que li he agafat el tranquillo es a viatjar. Crec que mai els calers estan tan ben gastats com en conéixer món. Ara pensar en tornar a Espanya i a la vida d'abans em sembla tan inútil i buit que em sento impotent. Bé em queda el consol que no tinc els calers suficients per engegar una empresa o un business amb cara i ulls però cada dia que passa en tinc més ganes i espero que poc a poc pugui arribar a tenir els meus negocis.
Dia 5 d'abril: Avui s'ha fet el segon pagament de la beca.
... no veig la pasta per enlloc, espejito espejito, on s'ha fet el pagament?
Dia 10 d'abril: El pagament s'ha fet al Citi segons confirma l'Administració.
... segueixo sense veure un duro, vinga a mirar per internet.
Dia 13: El pagament té data d'emissió del dia 5, no trigará a arribar-te.
... doncs deu venir en patinet creuant l'Atlàntic.
Dia 16: Mail del meu pare, la pasta ha arribat al Banc Popular.
La mare que els va parir.
