La dècima

Bon any a tots i totes!!! (sobretot per elles)

Per desgràcia vaig passar el cap d'any a casa, en un Nadal bastant trist, més que re perquè gairebé totes les festes han caigut en findes per lo que de ponts, pocs. Tot i això i per distreure'm una mica vaig fer una repassada a la programació televisiva en una nit tan especial. Tan especial i tan previsible. Bé cal dir que fins a les onze no vaig posar la tele, em vaig passar la tarda enganxat a la play, però l'únic que valia la pena era el monóleg del Buenafuente que feia des de Reus. Una repassadeta al 2005 que li va quedar genial. Cap a les onze encara es podia veure la tele, que normalment totes fan repassos al 2005 o frikades humorístiques, com a Antena 3 que feien un especial de Mire Usté i dijous un especial de Buenafuente de la secció "No te acostarás...". Resumint un empatx de El Terrat.

Llavors va venir la hora H o D o la lletra que més rábia us faci i la tele es va omplir de gales infumables i casposes. Potser la que menys la de TV3, escombrem cap a casa, bastant bé. Alex Casanovas i els de Teatre de Guerrilla presentaven l'espai on entre actuació i actuació "xerraven" amb el personal de TV3 i altres personatges il.lustres que estaven a primera fila, rollo restaurant i que de tan en tan sortia un mag molt crack i catxondo que els treia com a "partenaires".

A la publi anava canviant i el panorama era desolador. "España se rompe" diuen uns. Jo dic "España se hunde". A la primera una gala calcada de Noche de fiesta amb un títol revelador "Al 2006 con la primera". Tres vegades que l'enganxo fent zapping i tres vegades que em surt el presentador amb un cartellet repartint premis. Vinga va, no estàn saturades les línies que a sobre fem trucar més a la gent! La resta pues com Noche de Fiesta. Bustos parlantes i diàlegs forçats.

Pasem a Antena 3 i lo mateix una gala però amb Silvia Jato que ja és una altra cosa. Almenys no hi havia la mà del Moreno per allà però casposa igual, que ni la Jato ni el gavilán ho salven. Per cert que entrada la matinada hi va sortir el Chiquito però la seva presentació va ser surrealista. Tots partint-se la caixa, no sé si pel guió o per la tonteria que portaven a sobre. Molt raro.
Per cert molt xulos els sillons que tenien. No se què cony eren però el respaldo es movia com gelatina. Ara que hi penso lleig de presentar una gala assegut.

A Telecinco hi feien un supermegachachidelamuerte concert de OT. Ple a petar d'hormones, feromones, testosterones i clerasils veient uns paios i paies que a part d'estar més o menys potables es dedicaven a estripar cançons alienes. A més de l'estranya parella "calvo fan de Fernando Alonso" i Carmen Alcaide que lluïa un escot més que generós i que a cada moviment corria el risc de provocar despreniments de retina als espectadors, ho feien des d'Oviedo, amb l'excusa de la infanta i l'Alonso. Sort que no va sortir a cantar "Astúrias patria querida".

Al Cuatro no ho vaig veure, però pel que llegeixo ho va fer la Eva Hache (no em vull imaginar Gabilondo). El que sí vaig veure és la resta, que era una extended version de Cuatroesfera, on simulaven una festa i anaven posant videoclips bastant bons per cert (cutre però com que començen i tal, s'ha de mirar el pressupost i van tirant d'arxiu). Al final i com a colofó, un parell d'episodis de South Park cap a les tres de la matinada. Pressupost apanyadet.

Hora de les campanades. Poso tv3 i surt la Fina Brunet (que no és el mateix que la Mari Pau Huguet) i dos xavals del Ventdelplà aquest que es fa a Breda. Un poble que per no tenir no té ni rellotge al campanar. Mira que hi ha puestos per fer les campanades i mira que hi ha pobles (és estrany que la mania de descentralitzar arribi fins a aquest punt, en comptes de fer-ho des de Barcelona i llestos pues no a voltar i gastar calers en makejar pobles). L'anècdota de la nit i com no podia faltar, va ser el lio amb els quarts i les campanades. Ho repeteixen cada any, que si primer els quatre quarts i després pam pam pam (sembla senzillet), però sempre hi ha algun canal que es descompta o no arriba (com les campanades del 1998 de Carmen Sevilla on es fa un lio monumental) i aquesta vegada va ser per els rookies de tv3, on tot i explicar que aquest any seria fàcil pel rellotge que havien posat que iluminava els quarts, es varen quedar a la dècima campanada. És el que passa si et menges els raïms sense mirar com s'iluminen els quarts. No sé si va ser pitjor que es descomptessin i passessin de la dècima campanada a felicitar el nou any directament o que no es disculpessin i acabessin la connexió donant l'esquena als espectadors, no sé si en plan escena peliculera o per evitar mostrar la cara de primo.

A la primera un clàssic, Ramón García i la sempre elegant Igartiburu, els dos amb capa en plan Brácula no en van fallar ni una. Em vaig fixar que tot i que Antena 3 i la TVE estaven a la Puerta del Sol, a la TVE el plànol no sé si era més tancat, però no quedava tan cutre com a Antena 3 on es veia com el cuarto d'un hotel amb un arbret de nadal cutre al costat i dos personatges d'Aquí no hay quién viva fent la retransmissió, només faltava que es veiés la porta del bany.

Vaig a veure si trobo la pifia de tv3 per la mula...

Technorati tags: tv3, new year, blog