Useless Hysteria

Després de les vacances nadalenques en què molts se les han passat estudiant o com en el meu cas, esperant les notes com gossos famolencs (el meu cas) , les vacances només ho són relativament.

Fas els exàmens a principis de desembre i fins a principis de gener no tens les notes. En el meu cas això ho condiciona tot. En cada dinar o sopar surt el mateix tema. Que aviam si aprovaràs i si no no faràs o aniràs a tal lloc o et comprarem tal cosa. Tu ja saps com t’han anat i segurament la teva intuició no et fallarà, a menys que siguis un complet imbècil (més aviat innocent) i esperis que una fada o un aladino t’ajudi a aprovar. Però prefereixes callar i que el temps et doni la raò. O te la tregui, depenent de la teva intuïció. En el meu cas veia clarament que l’exàmen de dret fiscal no em salvava ni “Pirri Manson” i efectivament no m’he equivocat. Suposo que em deu agradar complicar-me la vida.

Aprofitant el moment de depre que travesso i abans no li foti mà a l’ampolla de vodka que no falta mai al meu cuarto (ni faltarà, vist l’èxit), m’agradaria deixar per escrit el meu odi incondicional a tota la colla de trepes que el dia de l’exàmen venen histèrics a preguntar-te com ho portes.

Ja fa temps que em cansa molt la pregunteta estúpida que normalment te una resposta encara més patética que sol ser “mira així així” “espero que bé” i “fatal”. Jo prefereixo respondre “ penjant” o “entre les cames” però a les noies no els hi fa gaire gràcia, i ho ignoren, suposo que per no perdre la concentració. Els dies d’exàmen la pregunteta la fa tothom que arriba a l’aula, seguidament sempre hi ha algú disposat a explicar lo bé (o malament) que ha estudiat i part de la seva vida en capítols. Ja sé que sóc un bitxo raro i la meva introversió o antisocialisme creixent és preocupant (hi ha psquiatres d’ofici? En busco un) però a mi tant se’m en fot si ho trobes xungo o fácil i que si la teva tia la va dinyar la setmana pasada veient Pasión de Gavilanes i del susto no has pogut estudiar.

Jo prefereixo relaxar-me, parlar de trivialitats, parides i fer conya abans que crispar a la gent amb paranoies meves, el resultat és que amb tanta conya perdo la concentració i amb les porques per allà preguntant temari em poso nerviós. Un desastre.

Lo pitjor és que a aquesta gent no la pots enviar a la merda perquè quedes malament i tal. A més segurament per a aquestos espècimens humans jo sóc l’element turbador i causant dels seus mals i es caguen en mi tant com jo amb elles.(Sí, elles, tots sabem que la majoria que toca els ous així són femelles) (y hasta aquí puedo leer).

Lo millor del cas és que la gent que respon que ho porta fatal sol aprovar i normalment amb bones notes. Jo acostumo a dir “espero que bé” i normalment és “va a ser que no” i alguna catejada cau. És collonut, la paia que diu que ho porta fatal, pregunta el temari tema a tema i que no ha tingut temps per estudiar resulta que ha aprovat i amb bona nota (posem un 6 cap amunt) i tu estudiant dos setmanes abans cada tarda i amb sensació de controlar algo et surt el tiro per la culata i has de sortir de l’aula a buscar més vaselina.

Tema apart és la copiada, però això ja en parlarè un altre dia.

Technorati tags: life, exams, blog