Realitat vs realitat

És com una paranoia, com un bucle infinit, com una cadena d'adn interminable... abans d'acabar el dia i començar aquest finde llarg, reflexiono sobre lo curiós de les dues realitats, de com l'home s'ha inventat un univers, de com s'ha tret un món de la màniga. La dualitat entre la realitat física i la realitat virtual. Crec que internet no és només un medi de comunicació, una eina, un recurs. És més, es equiparable a la realitat física i fins i tot millor en alguns aspectes. Potser sembla exagerat, pero pensant una mica te'n adones de la teva existència en aquest dos móns t'afecta.

No crec que el meu cas sigui excepcional, més que res perquè no sóc addicte a internet ni a xats ligons ni a jocs online ni a subastes compulsives. Utilitzo internet constantment a la feina i això em crea una espècie de confiança, de la mateixa manera que treballant en un bar et mires les ampolles amb carinyo i amb confiança i no com alguna cosa fora del teu coneixement. Aquesta confiança fa que cada dia m'esforçi per conéixer millor internet i integrar-m'hi, que no es gens fàcil amb la quantitat de serveis nous que apareixen cada dia.

Ahir vaig anar a menjar un bocata en un conegut bareto i allá vaig sentir l'escalfor humana (mai millor dit)i el contacte directe, una cosa que cada dia que pasa trobo més a faltar davant de la pantalla. Aquesta és la principal diferència entre una realitat i l'altre i dic realitats perquè no m'atreveixo a dir que internet no és una realitat. És una realitat, diferent de la normal, sí, pero real.

El que vinc a pensar és que aquesta nova realitat m'afecta. I a vegades penso que internet és més real que la propia realitat. O sigui com si internet fos el medi natural de fer les coses i el món físic fos l'excepció. A internet em baixo coses, escric coses, escolto música, ràdio, veig vídeos, estudio, busco, em formo, em relaxo i així un llarg etcétera. Al món real menjo, bec, fumo (...), follo (XD) i dormo. Lo altre ho puc fer per internet. Diguem-ne que al món real hi faig les necesitats humanes bàsiques mentre que les altres les faig per internet. Això significa que paso més temps a internet entre urls que entre persones.

I aquí ve el problema, massa estona a internet et converteix en un freak llerdós antisocial pero a la última i amb opinió personal. Estar-te massa temps al món real et converteix en un imbècil sense opinió crítica, en una ovella més del ramat, en una persona sociable però exposada al pensament general (que acostuma a ser baix). Evidentment depèn de cada persona però en tot cas l'equilibri és com sempre, el millor remei, però lo més difícil d'aconseguir.


Technorati tags: opinion, internet, social behaviour