Messi

Es que no ho puc evitar. Quin senyor gol!

Gol de Messi al Getafe 18/04/07
Colocado por futbloguista

The payment

Dia 5 d'abril: Avui s'ha fet el segon pagament de la beca.

... no veig la pasta per enlloc, espejito espejito, on s'ha fet el pagament?

Dia 10 d'abril: El pagament s'ha fet al Citi segons confirma l'Administració.

... segueixo sense veure un duro, vinga a mirar per internet.

Dia 13: El pagament té data d'emissió del dia 5, no trigará a arribar-te.

... doncs deu venir en patinet creuant l'Atlàntic.

Dia 16: Mail del meu pare, la pasta ha arribat al Banc Popular.

La mare que els va parir.

Un dos tres...

Respongui otra ves.

Per una caipirinha respongui: com se sap que una persona es espanyola en menys d'un minut?

La setmana que ve la resposta.

Resposta: Es la persona que més crida o més xivarri fa.

Exemple: parlar pel móbil en el passadís d'una pousada en absolut silenci i amb més eco que les muntanyes de la Heidi. O entrar a la mateixa pousada de matinada cantant "el barco de Chanquete" i n'hi havia un de Lleida, perquè no es digui que nosaltres no ho fem. Trist però cert, encara hi ha gent que no sap anar pel món.

cuando un amigo se va...

Hi ha tres maneres de marxar, una sense dir res, la segona sent educat i tenint un detall i la tercera es sent pesat i no tenir ni un puto detall.

Posem el cas que algú de l'empresa marxa, no perquè se'l posi de patitas a la calle sinó perquè el contracte ha acabat i vol canviar d'aires. Pot anar-se'n tal qual, adéu, bon vent i barca nova, pot anar-se'n tenint un detall i organitzant un sopar o una trobada, per agrair als companys el temps que han passat junts i per despedir-se com déu mana. La tercera opció es machacar al personal de la seva marxa i encara que la gent el convidi a algo.

La tercera opció es el que ha passat aquesta setmana. Es va fer una barbacoa a casa seva, on ho va organitzar i comprar tot (però després ens passa la factura) i anem de farra (però no es paga res i fot el camp d'amagatotis sense dir res). Per alguna raó, no va quedar content amb la barbacoa i organitza un altre sopar entre setmana el dia abans de marxar. A part de que va sobrar menjar i no era precisament barat, cap detall, ni pagarse els cafés. Després la gent vol anar de festa, però es clar, un dia entre setmana la cosa no dona per gaire i la meitat de la gent se'n va.

El paio se'n va i després envia un mail agraint la participació i sobretot als que van anar de festa l'últim dia. I els que volíem sortir la primera festa i ens va deixar amb un pam de nas que els donguin. Jo no vull sortir i qui surti allà ell, jo vull sortir i qui vingui es collonut. Ara, de tenir un detall amb la gent que ve a la teva despedida ni de conya. Que feliços que viuen alguns.