Bé segurament ho hauria d'haver posat abans, al final m'han donat la beca del COPCA! ueeee!!!
Punt nº1: No m'han enviat a la xina a comptar cudeiros sino al Brasil a comptar mulates.
Punt nº2: No em desagrada en absolut el nou destí.
Punt nº3: Ja m'he vacunat, renovat el passaport, buscant els documents per fer el visat i buscant pis.
Punt nº4: També he passat la prova de l'icex però l'he desestimat per lentorros.
Punt nº5: Encara no he vist un duro.
Seguiremos informando
Fa temps que no parlo del meu curro i avui he recordat que no havia dit res de la companya txina. Crec que fa temps ja ho havia posat en alguna anotació, però avui li donaré un repàs. Com en els vells temps.
La txina és tot un personatge, porta com mig any a l'empresa i sembla que no hagi après res, apart de vestir fashion i quatre paraules en espanyol que poques vegades acaben amb una frase correcta i per lo que li han donat un certificat a una escola d'idiomes friki. Tot i semblar un xai descarriat no hi posaria la mà al foc, no sembla el prototip de xino pencaire i crec que és el prototip de xino que s'occidentalitza perque es lo fashion pero li pilla en mal viatge.
Normalment sembla que vagi de subidón de LSD i riu per tot. Li dius hola i riu, li dius que què fa i riu, li dius com va i riu. A part diu que sí sempre, suposo que acostumada al seu país a dir que sí només per indicar que segueixes, no per dir que hi estàs d'acord. Amb el problema afegit que en el seu cas com que no controla gaire la llengua de Cervantes no saps cap de les dues coses.
A part penso que li demanare les webs que visita que semblen de cotilleo i de moda perquè hi ha algunes fotos bastant interessants, però això ja és un altre tema.
Tornant a la txina, és de les que les mata callant. Ens vam quedar tots de pedra quan la segona setmana d'octubre pregunta si era festa el dijous, li vam dir que sí, pero que ojo que el divendres no ho era i havia d'anar a treballar, ella diu que vol anar a Berlín pel finde. Li diem que si vol festa el divendres ho havia de demanar a la jefa. Ella va a parlar amb la jefa i el divendres no apareix, segons sembla tenia un exàmen. Arriba dilluns i tampoc apareix ni dóna senyals de vida i dimarts truca que està a Florència i ha perdut el vol. Curiosa ruta, exàmen, Berlín i Florència.
Un altre tema son els horaris, amb el rollo del estudis, arriba i se'n va a l'hora que li rota, arribant pels matins a quarts d'onze i sortint a quarts de cinc amb no se quina peregrina excusa.
La última i detonant del post ha estat aquesta setmana. Per causes de overbooking a la maleta m'ha pillat unes galetes de postre, fart també dels putos vitalineas. Però no unes galetes qualsevols ojo, unes petit écolier que en menjo des de temps inmemorials (llavors no podia beure cervesa i necessitava algun vici) i les tinc sagrades. A la feina tinc la confiança que ningú se les fotrá sense dir res perquè hi ha bon rollo, o això em pensava.
Hi ha coses que tenen un pase, pero que se't fotin part del postre de cada dia i callin com un puta no. Ahir em vaig enfilar per les parets al veure que faltaven tres galetes i que ningú em va dir res, lo que volia dir que havia de passar la setmana amb sis galetes de postre (i ningú pot aguantar menjar-ne només una)
No vaig dir res per no tocar la moral amb un tema tan poc trascendent com la desaparició de tres galetes i per no buscar mals rollos, pero avui ja he resolt l'enigma estimat Watson, quan he anat a guardar la caixa a la nevera amb llàgrimes als ulls per no poder fer postre divendres, la txina em surt per darrera (somrient es clar) amb... una caixa de petit ecolier a la mà! no l'he escanyat perquè hi havia testimonis
No és cap novetat, pero no sé si es per la conya de l'AVE o per la lesió d'Etoo però el servei de renfe és catastrófic.
Els divendres és rutina que la gent que puja a passeig de gràcia en direcció Figueres la meitat o més es quedin de peu i ja fa uns quants viatges que el revisor no apareix per enlloc, potser per evitar revoltes i senyores cabrejades.
Potser tot va començar el fatídic dia que una puta excavadora va tallar un cable i la xarxa ferroviaria se'n va anar a norris. A partir d'aquell incident, cada cap de setmana agafar el tren és més un càstig que un plaer, una prova que he de passar per arribar a casa i jugar plàcidament a la play, una espècie de purgatori.
Divendres passat la cosa ja pintava malament. A l'arribar a Sants (sort que visc a prop i agafo el tren allà) veig molta gent davant de les escales de les vies 7 i 8, les que normalment surt el tren cap a Figueres. Vaig pensar que eren els viatgers que anaven a A coruña i que per alguna raó que se'm escapa normalment esperen allà fins que anuncien la sortida per la via 4. Miro el panell de sortides, tren cap A Coruña via 4, ningú es mou. Ugh mal rollo, aquí passa alguna cosa. Ho confirmo dos minuts més tard, anuncien el tren a Figueres mooolt abans del normal (bé o l'anuncien tal com hauria de ser, però últimament ho fan a la mateixa hora que hauria de sortir el tren i m'he acostumat).Amb una diferència, diuen que el tren pararà a totes les estaciones a partir de Montmelò. Definitivament algo ha passat, un exprés no fa aquestes coses.
Tot i aixó el ramat de borregos baixa cap a les vies mentre penso que ens haurem d'esperar fins que arribi el tren, però per a sorpresa meva, el tren estava allà.
Pujo i m'assec i sento algú que comenta que el tren d'abans no havia passat i que hi havia retards. Mal rollo.
El tren arranca cap a les vuit i cinc, deu minuts més tard del previst i a petar de gent. Evidentment al parar a passeig de gràcia s'omple fins a la bandera i al clot encara uns quants més pujen. Al sortir de bcn perdo la noció del temps i m'adormo, pensant que ens estem movent quan passem vint minuts parats a St. Andreu (crec). La gent comença a queixar-se, a comentar i a seure a terra. Diuen que a fora hi ha la tele i gent que vol entrar. Diuen que ens aixequem perque ens vegin, pero jo estic a l'altre banda del passadís i no veig una merda i em fa pal aixecar-me per continuar veient una merda. Prefereixo veure una sexy lady que està dreta enmig del passadís i comenta la situació amb les noies del seient del davant.
Sento el que seria l'acudit de la nit. Unes marujes es queixen i una diu en veu alta (suposo pels que estaven a fora intentant entrar) -Aquí estamos como sardinas!, a lo que salta l'altre i remata -Pero sin escabeche!. Festival del humor. O més aviat Humor se escribe con Hache.
El tren arranca i comença a fer parades on no baixa ni Déu i el maquinista es despenja per la megafonia en Dolby Surround i diu que darrera ve un altre tren i que "segurament" está buit. Ole. No diu si es un altre exprés o un delta ni si va buit o casi ple. Resultat, ni puto cas.
Entre els cops de cap que vaig fent arribem a Sant Celoni a l'hora en que hauria d'estar arribant a Girona, veient el panorama i la calor que fotia allà i la que tenia jo mirant la paia aquella vaig encendre la psp i quan vaig tornar a aixecar el cap ja estàvem a Girona, molts respiraven alleujats, a mi i a quatre pringats encara ens quedava mitja horeta més. Resultat, vaig arribar a Figueres gairebé una hora més tard. Reclamar? per tres euros que em varen donar la ultima vegada i la cua que vaig haver de fer, no val la pena. Solució, compra't un cotxe o busca algú que en tingui un.
Lo millor del cas és que avui veig a la premsa gratuita un anunci de renfe dient que és cómode i estalvia temps i tal. Suposo que serà l'objectiu a llarg termini de l'empresa perque en cas contrari es una broma pesada.
