dilluns, de juny 26, 2006

dijous, de juny 22, 2006

El cristal rojo

No, no és un thriller ni un garito d'Amsterdam, és la nova denominació que utilitzarà la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja en zones amb conflictes religiosos (o sigui Israel básicament). El nou símbol que sembla un rombo dels que surten a les pelis de majors de 18 anys, però en realitat és un quadrat de canto. Més soso imposible. Crec que feia falta un símbol net de connotacions. La mitja lluna evidentment evoca L'Islam i la creu roja simbolitza occident (encara que sigui una creu grega) pel que crec que calia un símbol que pogués unir a tot l'ajut humanitari i assitència sanitaria. Podria haver estat millor, peró m'agrada la idea.

Noticia aquí

Technorati tags: , ,

dimarts, de juny 13, 2006

Estatut i flaming

Només de veure les portades dels diaris em venen tots els mals. La merda de l'Estatut surt cada dia amb el creuament d'acusacions corresponent. Segurament el tema m'hauria d'interessar més, pero no puc. La gent suposo que es preocupa més pel que li passi demà que pel que li passi d'aquí a dos anys. I jo igual. Em preocupa més que controlin els preus de la vivenda sincerament, que també ens afecta a llarg plaç, que no que es dediquin a dir si estatut si o estatut no. La gent votarà el que li doni la gana en tal de que els deixin en pau, que entre l'Estatut i el Mundial d'Alemanya cada dia esmorzo el mateix. Millor dit, sembla que el Mundial es jugui a Catalunya, amb tots els medis estatals pendents dels resultats de diumenge. Com ja he dit, l'Estatut m'interessa tant com el guanyador del Mundial. Algú es fotrà les mans al cap i dirà que no té res a veure una cosa amb l'altra i que el que votem diumenge decidirá el futur de catalunya. Si algú realment ho pensa, que s'apropi a la finestra més próxima i comprovi la llei de la gravetat. Si l'Estatut no va bé pues es tornarà a canviar, o potser ho farà la Constitució, o potser el país es converteix en un regne de taifes. Amés no pensen mai amb els estudiants, mira k posar el dia de la votació en ple període d'exàmens! pero total, com que voten tots a ERC pues millor que no hi vagin.

De moment l'estatut és l'excusa que tenen els polítics (aquelles persones que viuen apart en un clan amb el pes d'un país a l'esquena) per fer-se la punyeta i menjar-se les polles. El tema de l'estatut s'ha convertit en un flame permanent.Enganxant a més i més ciutadans en una discussió on son realment ells els que tenen que decidir i no discutir. On no son (o no han de ser) els motivadors de més "crispació", nosaltres no ens hem de deixar endur per aquests atacs mutus (a no ser que siguis militant es clar) i a les urnes deixem les coses clares, tant si la balança s'inclina cap a una banda o l'altre. (encara que prefereixo que surti si, més que re per no començar de nou)

Encara que diumenge es el dia clau, segur que seguiran donant la brasa fins que s'inici la campanya electoral. Estem arreglats.

dijous, de juny 08, 2006

Manual de intervención rápida

Manual de intervención bruto en caso de apuro tecnológico de hardware

1. empiece a tocar teclas como Nacho Cano
2. haga control+alt+supr veinte veces
3. reinicie
4. péguele una hostia
5. reinicie
6. sacúdalo
7. reinicie
8. cáguese en Bill Gates
9. llame a un informático
10. corra

ni se le ocurra buscar el manual de instrucciones!

Technorati tags: , , ,

divendres, de juny 02, 2006

Puntualitat

Fa poc que TMB ha començat a fotre adhesius (anava a dir pegatinas, que en català seria enganxines, paraula amb certa connotació sexual ja que em recorda al verb xinar)a tort i a dret, a parets, terres i andanes. Pels collons se les haurien de fotre. Molt bombo i platillo de que si posen més trens, que si posen més cámeres, que si a més freqüència, etc. Suposo que deu ser una cosa gradual, però la veritat es que hi ha coses que no entenc. Arribo a una parada de metro pel vespre i el rètol posa que falten deu minuts. Em vaig cabrejar. Si sé que el metro tarda deu minuts no entro a l'estació i començo a caminar fins a una altra parada, però es clar, jo ja he validat el paperet i si surto i agafo una altra línia o la mateixa em torna a validar. Total que una cop entres, et fots.

Una altra cosa que em fot es que sent Barcelona una ciutat gran el metro tanqui a les 12. Aixó fa deu o quinze anys pues vale. A l'hivern pues encara té un pase. Però a l'estiu no cony! a les dotze son com les deu a l'hivern i has de sortir del restaurant cagant llets per agafar el metro.

Amb el Trambaix pasa algo raro també. En teoria hi ha tres trens que puc agafar, el que passa a les 8:35, el que passa a i 37 i el de tres quarts. El de les vuit trenta-cinc raro que l'agafi i normalment agafo el de i trenta-set. Problema, que passa quan li rota. Hi ha molts dies que veig passar el de i trenta-cinc exactament a i trenta-cinc i el de les vuit trenta-set no arriba. Llavors acostuma a passar a tres quarts amb el tren de les 8:45 al darrera. Dilluns vaig estar deu minuts prenent el sol en plena diagonal. I no és el primer cop.

Ja que parlo de trens, comentar que el dia que el ternómetre dels catalunya exprés s'apropi al real invito a cava. O aixó o enviar un mail al servei metereològic de Catalunya per avisar-los que a l'estació de Figueres a les sis i mitja de la tarda segons el termómetre del tren estávem a 39º i a l'arribar a Barcelona passades les vuit encara estàvem a 37º ¬¬U

Un altre tema que em molesta especialment són les putes bicicletes. Però aixó ja en parlaré un altre dia.

PD: He posat una nova enquesta per matar el temps. Què fareu aquest estiu?

Technorati tags: ,

Friday subidón

Un d'aquells videos que no poden faltar. Un clàssic entre clàssics, possiblement el videoclip més barato per un tema tan maco com aquest. El mestre dels mestres. El sr. Gigi d'Agostino triomfant. Ideal per passar aquest llaaarg cap de setmana.

Gigi d'Agostino: The riddle



A veure si aconsegueixo veure'l en persona d'una vegada que sempre s'escapa!

Technorati tags:,