divendres, d’abril 28, 2006
Resultats de l'enquesta
40% dels lectors s'espanten en veure català escrit i li diuen a la mama
40% dels pervertits reclamen presència sexual, la meitat demanen carn i l'altre meitat reclamen peix.
el 20% restant està encantat amb el blog i estarien agraïts eternament de conèixe'm en persona
Com a mínim ningú ha dit que el blog era una merda, la qual cosa ja és algo.
He posat una nova enquesta per anar fent.
Realitat vs realitat
És com una paranoia, com un bucle infinit, com una cadena d'adn interminable... abans d'acabar el dia i començar aquest finde llarg, reflexiono sobre lo curiós de les dues realitats, de com l'home s'ha inventat un univers, de com s'ha tret un món de la màniga. La dualitat entre la realitat física i la realitat virtual. Crec que internet no és només un medi de comunicació, una eina, un recurs. És més, es equiparable a la realitat física i fins i tot millor en alguns aspectes. Potser sembla exagerat, pero pensant una mica te'n adones de la teva existència en aquest dos móns t'afecta.
No crec que el meu cas sigui excepcional, més que res perquè no sóc addicte a internet ni a xats ligons ni a jocs online ni a subastes compulsives. Utilitzo internet constantment a la feina i això em crea una espècie de confiança, de la mateixa manera que treballant en un bar et mires les ampolles amb carinyo i amb confiança i no com alguna cosa fora del teu coneixement. Aquesta confiança fa que cada dia m'esforçi per conéixer millor internet i integrar-m'hi, que no es gens fàcil amb la quantitat de serveis nous que apareixen cada dia.
Ahir vaig anar a menjar un bocata en un conegut bareto i allá vaig sentir l'escalfor humana (mai millor dit)i el contacte directe, una cosa que cada dia que pasa trobo més a faltar davant de la pantalla. Aquesta és la principal diferència entre una realitat i l'altre i dic realitats perquè no m'atreveixo a dir que internet no és una realitat. És una realitat, diferent de la normal, sí, pero real.
El que vinc a pensar és que aquesta nova realitat m'afecta. I a vegades penso que internet és més real que la propia realitat. O sigui com si internet fos el medi natural de fer les coses i el món físic fos l'excepció. A internet em baixo coses, escric coses, escolto música, ràdio, veig vídeos, estudio, busco, em formo, em relaxo i així un llarg etcétera. Al món real menjo, bec, fumo (...), follo (XD) i dormo. Lo altre ho puc fer per internet. Diguem-ne que al món real hi faig les necesitats humanes bàsiques mentre que les altres les faig per internet. Això significa que paso més temps a internet entre urls que entre persones.
I aquí ve el problema, massa estona a internet et converteix en un freak llerdós antisocial pero a la última i amb opinió personal. Estar-te massa temps al món real et converteix en un imbècil sense opinió crítica, en una ovella més del ramat, en una persona sociable però exposada al pensament general (que acostuma a ser baix). Evidentment depèn de cada persona però en tot cas l'equilibri és com sempre, el millor remei, però lo més difícil d'aconseguir.
Technorati tags: opinion, internet, social behaviour
dijous, d’abril 27, 2006
dilluns, d’abril 24, 2006
Sant Jordi
No puc pensar en un tribut millor a la diada de Sant Jordi que escriure un post en rollo novel.la. Podria fer una breu ressenya i prou però donat que disposo d'eines per escriure el que em dóna la gana crec que és la millor opció.
Eren les deu de la nit d'un diumenge 23 d'abril i m'estava dutxant mentre pensava en la propera entrada del blog. Estava rebentat. M'havia aixecat a les 7:30 per poder sortir al cap d'una hora de casa en direcció Barcelona per passar-hi el dia amb la familia. Després d'esmorzar a la granja de sempre, ens varem tirar dues hores caminant per les Rambles, entre una munió de gent única. Catalans, espanyols, dominicans, anglesos, alemanys, italians, senegalesos, marroquins... tots per allá al mig, alguns simplement passejant, d'altres preguntant-se què pasava aquell dia que estava tot a petar de gent. Una mirada rápida pels llibres per veure que per Sant Jordi tothom treu llibres. Se m'acut que tothom que sap escriure treu un llibre per Sant Jordi pero m'equivoco, n'hi ha que no deuen saber fer la o amb un canuto i treuen llibre igualment. Només cal ser famós. Ara si que l'he encertada. Si ets famós prepares (que no escrius) un conjunt de folis i en treus un llibre. Tot d'actors de la tele treuen llibres donant consells d'eficàcia dubtosa, un fotimer de cuiners d'entesten en fer-me cuinar com un desgraciat, humoristes pretenen fer-me empassar les seves parides per activa i per passiva, xarlatans i showmans em volen fer creure que les fantasías animadas de ayer y hoy son tan reals com la Campos i polítics retirats i oblidats amb memóries infumables i evidentment, parcials. Aixó per no parlar d'executius i gurús amb llibres d'autoajuda, una cosa que sembla que ve d'América i que ve a ser com un subidón d'èxtasi, primer et reconforta i et fa sentir bé per al cap d'una estona oblidar-te'n completament i seguir al teu rollo.
Em segueixo dutxant mentre continuo recordant la jornada literària. Els peus em demanen clemència però mentre estic a la dutxa repassant el dia la cosa no es nota tant. En total dec haver caminat durant més de quatre hores. Estic adolorit de peus i esquena, tota la tarda carregant tres llibres a la motxilla i la cámera de video inclosa.
Em queda pendent comprar el llibre que em feia gràcia, Freakonomics, que el vaig intentat buscar enmmig de la marea humana però vaig fracassar. Només veia catedrals del mar pertot arreu, apart de llibres del Follett i el Dan Brown aquest que per mi ja és un senyor Marró, pesat el tio.
També em feia gràcia el llibre del Punset, que parla sobre la felicitat, però em conec i sé que em sobaria al cap de poc (potser és la gràcia del llibre) o sigui que el vaig descartar per algun relat més frenétic. Em vaig acabar comprant Una vetllada a L'Excelsior, de Márius Carol que de moment la cosa m'agrada i estava llegint fins abans d'adonar-me de l'hora que era i anar-me'n a la dutxa. Ara mateix, submergit en els meus pensaments ja no sé què collons m'he ensabonat i què no. Bé és igual, tampoc ve d'aquí, prefereixo seguir resumint la jornada.
Em va sobtar l'escenari de la Plaça Catalunya. En comptes de fer-hi sardanes o castells hi havia un grup de música africana, que tocava els bongos amb lletres monosil.làbiques. L'escalfor de l'aigua m'embriaga i baixo una mica la temperatura. La veritat és que anar a comprar llibres per Sant Jordi em sembla una mica estúpid, havent-hi llibres durant tot l'any i el fet de comprar en 1 metre quadrat em fa decantar cap a la opció de comprar-los el dia després. Es clar que el descompte fa que la gent es torni boja per comprar llibres una mica més barats i la diada és l'excusa perfecta.
Mentre m'eixugo penso en aquella noia del tren tan tremenda (bé no tant) que mentre anaven sonant els mp3 pel meu iPod la noia llegia sense gaire interés un llibre que va resultar ser del Club de la Comedia. Penso quants humans hi hauria llegint aquelles tonteries i quants més trencant-se les banyes amb llibres del Dan Brown o amb els de Harry Potter. M'en recordo d'un tema d'Oliver Moldan que diu aixó:
We ought to be perfect consumers, because we appreciate beauty, and money buys beautyque aplicat al cas seria que com més es parla d'un llibre i més publicitat rep, més gent ho entendrà com qualitat i el comprarà, encara que sigui com una patada als ous. A l'altra banda, els que s'informen i demanen opinions abans de comprar un llibre. Entremig, una massa d'indecisos que fan cas tant a una cosa com a l'altre i així va la cosa.
Technorati tags: books, sant jordi, barcelona
divendres, d’abril 21, 2006
Friday!
English lesson
Nosaltres aprenent anglès amb el Big Muzzy i alló de "I'm Muzzy, big Muzzy" i el dolent que sempre deia "I'm very clever" mentre els executius japos aprenen amb un métode, diguem-ne, diferent i amb un vocabulari també una mica diferent...
Ojo! NSFW (o sigui no apte per veure a l'oficina!)
Technorati tags: youtube, lesson, japanese
dijous, d’abril 20, 2006
Anti DRM
Hoy veo en Boingboing que un grupo de estudiantes franceses se han congregado en un fnac para protestar contra el drm que incluyen muchos cds. Han sacado pancartas y han repartido folletos entre los allí presentes para informarles de lo que parece obvio y no lo es. Eres propietario de la música que compras!
Link a la noticia
Link a la entrada de la Wikipedia donde explica qué es el DRM: link
Technorati tags:DRM, technology, protest
dimecres, d’abril 19, 2006
Le canon
Siguiendo con el post anterior, hoy me he mirado la página de toooodosafavoordelcanon. es a ver lo que soltaban por ahí. Ahí va lo que ellos dicen sobre el canon:
1. El cobro del canon a las empresas es transparente y que son éstas las que deben ser respetuosas en las cuentas con los consumidores ya que son ellas las que se lo cobran finalmente.
Eso, que sea transparente para las empresas y a los consumidores que son los que finalmente lo pagan que los den. O sea, id a reclamar a las empresas que son ellas las que lo ocultan.
2. Las empresas de la PTCEC no están interesadas en crear el dispositivo o la tecnología capaz de discriminar los soportes que son utilizados para fijar obras y archivos no protegidos por los derechos de autor, para poder seguir diciendo que el canon “encarece de forma indiscriminada los productos y servicios” y conseguir provocar, con ello, la desaparición del mismo.
Bueno es que estas empresas tienen que ofrecer productos al mercado, y si el mercado responde negativamente al canon, estas empresas no pueden ofrecer algo así puesto que se lo comerían con patatas. O sea no son las empresas las que no lo quieren hacer, somos nosotros los que no queremos un reproductor mp3 que no me deje almacenar mp3 sin copyright. Además efectivamente el canon encarece los productos puesto que lo pagamos todos, no las empresas que sólo transfieren su coste.
3. El canon digital sí favorece el desarrollo de la Sociedad de la Información (SI) ya que actualmente es el único instrumento de sostenibilidad económica, en el ámbito digital, de la industria de los contenidos, auténtico pilar de la SI.
Díganselo a los fabricantes de cds, muy contentos de tener que añadir un coste adicional a sus productos mientras que los chinos no lo hacen. Supongo que en todo caso, va de puta madre para ustedes y a los fabricantes extranjeros.
4. El canon hace competitiva la economía de nuestro país puesto que la compensación nos permite continuar creando productos culturales, el auténtico motor de la Sociedad del Conocimiento y de la Información.
Lo dicho antes, competitiva para ustedes no para el resto y la verdad si con eso sacáis nuevos triunfitos pues casi mejor que se acabe el canon. Además sólo importa la creación de contenidos? y la difusión de la cultura para cuándo?
5. El canon también beneficia a miles de trabajadores de la creación (músicos, artistas, autores musicales, compositores, actores, guionistas, coreógrafos, escritores, directores,…), editores y productores. No, “únicamente” como asegura la PTCEC, “a un sector económico o una actividad de intermediación específicos.”
Me gustaría ver qué recibe un artista del canon. Si ya de un cd recibe poco, del canon ya me entra la risa. Si como mínimo la cosa fuera a medias todavía me lo creería pero es que además beneficia a unos a costa de otros. A que jodería que los fabricantes de cds y dvds les pidiesen pasta por poner a sus artistas en un disco? Pero claro, un cd no tiene el mismo valor que una canción de Melendi y no se puede comparar. Pues pasen de los cds y ponganlo a la venta directamente en mp3, así igual se ahorran ustedes costes y con un precio reducido recuperarían a esos bichos raros que se lo bajan todo del internet. Y por cierto, todos esos profesionales no forman parte de un mismo sector económico?
6. El canon es beneficioso, también, para el interés general porque, al contribuir al justiprecio de los productos culturales en la Sociedad Digital, podrá seguir floreciendo la cultura.
Y también va de maravilla para las almorranas oiga! es cojonudo, pagando todo el mundo contento, incluso los que lo pagan porque así sus cutre-grupos o cutre-cantantes y/o intérpretes van a sacar otro disco comercial a más no poder para desgracia de la humanidad. Claro, voy a pagar más por un cd o un reproductor mp3 para que la industria de los politonos crezca. La cuestión es ir engrosando las arcas.
Estamos apañados
link de la página infame esta: todosafavordelcanon
Link del antítesis al anterior: todoscontraelcanon
Por cierto otra perla de la primera web:
13/03/06. LA INSUFICIENTE AMPLIACIÓN
DEL CANON DIGITAL
Para la Asociación de Compositores y Autores de Música (ACAM-ROAIM) los discos duros de los ordenadores y las conexiones ADSL son, también –como los dispositivos MP3 y los teléfonos móviles-, lo que hasta hace unos años eran los vinilos: la forma en la que se transporta y escucha la música.
Para mear y no echar gota, no contentos con extender el canon a los reproductores mp3, ahora quieren gravar también a los discos duros y al adsl. Se transporta la música a través de los discos duros y se escucha con líneas ADSL. XDDDD Antes la gente iba con vinilos por la calle y se los intercambiaba. Ahora los guardan en un disco duro y lo intercambian por la red. Antes se gravaba el soporte, ahora lo gravan todo, soportes y métodos. Señores flipaos, bajen de su nube, el adsl no se utiliza para bajar discos o juegos o películas. Se utiliza en más de un 50% diría yo para el porno. Ni más ni menos.
Technorati tags: canon, sgae, opinion
No hay vergüenza
Según leo en varios sitios, Microsiervos, Escolar y Barrapunto, la SGAE y la industria discográfica se han levantado en contra de la nueva Ley de Propiedad Intelectual que se aprobó en Marzo por el Congreso, mediante sendas webs algo confusas. La que estoy mirando ahora es Nohayderecho.org y en contra de la primera impresión resulta que se opone a la nueva LPI pero por la banda contraria. Uno de las afirmaciones en que se sustenta me ha hecho particular gracia.
De igual modo, en su artículo 31.2, consolida la arbitrariedad a la hora de fijar la remuneración por copia privada, que se establecería a partir de un “ejemplar adquirido legalmente para su uso privado”, según reza textualmente. Así, los autores quedarían desprotegidos por completo cuando las copias se hicieran de emisiones de televisión y radio, de ficheros electrónicos o de soportes no adquiridos. Esta decisión nos parece gravísima, pues atenta directamente contra nuestros salarios, en un momento de especial dificultad por el incremento de la piratería.
Claro si fuera por ellos pagaríamos por cada mp3 descargado,por cada vez que pasamos un mp3 a un soporte físico y por cada minuto que nos estemos descargando mp3.También cada vez que cantases el aserejé en do mayor o salga el videoclip del canto del loco por la tele. ¿Es eso lo que pretende la sgae (paso de mayús)? Anteponer sus propios beneficios (al fin y al cabo si sus artistas reciben más la sgae recibe mucho más) a la difusión de la cultura? Yo estoy de acuerdo en pagar por contenidos culturales claro, pero no a un precio excesivo. Que las cosas en cds van mal? pues que monten una tienda online y reduzcan precios, que aunque parezca una falacia es posible. Simplemente por volumen la cosa se dispara, pero claro, mejor malo conocido que bueno por conocer.
Y ojo, que de DRM no quiero ni verlo. Si pago por algo, creo que pueda hacer con él lo que me dé la real gana. Como si me lo como o lo tiro a un pozo o se lo copio a un amigo. -Oh! es que si se lo copia usted a un amigo, éste no comprará el disco y ya la hemos jodido!- O no, o quizá nunca lo hubiera escuchado. Y puede que le guste y compre el mismo disco o el anterior o el siguiente. O puede que no le guste y me lo tire por la cabeza, vaya usted a saber. Pero quedarse quieto especulando y quejándose no lleva a ninguna parte. Bueno sí, al cabreo general.
technorati tags: sgae, p2p, opinion
L'avantmatx
La tarda d'ahir va ser especialment dolorosa. Amb la semifinal de la Champions al caure i després de sortir del curro, poques ganes tenia d'anar a classe.
Vaig aguantar com vaig poder i m'esforçava a prendre apunts i concentrar-me, cosa gens fácil en una classe de la pompeu on cada vegada veig noves xaies, algunes que valdria més no haver vist i algunes que no em cansaria de mirar. Entre una cosa i l'altre em va passar el temps força rápid i al sortir vam anar a buscar amb Mr. F un bareto per veure el partit. Més o menys ja el tenia fitxat, a Cal Siscu, una mica més amunt de la uni.
Un bar de tota la vida regentat per xinos :s pro no molt bé. Hi ha una pantalla bastant grosa al fons i es veu de puta mare, a més vem tenir la llet de agafar els dos últims llocs que estaven al davant de tot. Allá si que es respirava ambient de partit (literalment), ple com un ou i la familia de cul per anar servint birres i bocates. Mmm els bocates, tema important, ens va pillar gana i vam demanar un bocata de bacon+formatge i un de llom+formatge i els dos estaven molt bons pel preu. Al cap d'una estona va seguir una hamburguesa molt bona i un bikini normalet, tot regat amb un parell de Moritz que eren ben merescudes per gaudir de l'espectacle. I no tan sols em refereixo a l'espectacle del partit, sino del que hi havia a la sala. Molt guapo però alló no tenia cap tipu de ventilació i entre el calorcito humano i el fum de tabac vaig acabar pitjor que quan vaig de festa.
Tornant cap a casa una cosa que em rebenta. M'espero 9 minuts per un metro i veig que a l'arrancar marca el següent al cap de 2 minuts. Sort que no tenia pressa..
Technorati tags: futbol, champions, blog
dimecres, d’abril 12, 2006
Por fin es viernes!
dimarts, d’abril 11, 2006
Avistamientos virtuales
Un poco en línea con la anterior post WTF, me he animado a recoger un par de avistamientos, esta vez en el internés. Por motivos de trabajo acostumbro a visitar webs chinas por lo que los gazapos son bastante comunes. Los iré poniendo por aquí.
Esta es el típico gazapo, pero lo bueno es que es doble. Difícil cagarla más en dos palabras. visto en china-frank.com
Esta es mítica. Y no creo que sea un bulo (que a veces para rellenar formularios pones nombres inventados). Evidentemente entre lo famoso que es Bruce Lee y la moda de ponerse nombres occidentales, pues normal que pase esto. Por cierto no es el primero que veo.
Technorati tags:internet, fun
Comic by the face
made with StripGenerator
Si agrada, n'hi haurá més
Technorati tags: comic, fun, sgae
dilluns, d’abril 10, 2006
divendres, d’abril 07, 2006
Relax & enjoy
Un tema mític, Crispy Bacon de Laurent Garnier. No hi ha millor manera de començar el finde...
Amsterdam Experience day 5
Últim dia a Amsterdam. I bastant pelats. Una dia més i les pasem putes. recompto la pasta que em queda i respiro alleujat. Algo sobrarà encara.
Baixem a esmorzar i no hi havia bimbo per error de previsió de l'encarregat. Roseguem quatre galetes insípides (serien de règim?) i recollim els trapaus. M'hi quedaria més dies, em dona mal rollo tornar a la vida de sempre, a la mateix rutina i a deixar la maria de banda. Ya, todo lo bueno se acaba, pro cony és que lo dolent dura massa.
Mentre pujem cap a Central Station fem les últimes fotos i pasem pel barri xino. A l'arribar a l'estació agafem el bitllet i cap a Schiphol. El tren és diferent, no és un intercity com a l'anada i sembla més el Catalunya exprés que agafo cada finde. Almenys la segona clase és com un catalunya exprés. Arribem a l'aeroport, ens desampalleguem de les maletes mentre ens meravellem de la bellesa de la noia de darrera del mostrador que ens regala la visió d'unes magnífiques cames. M'agraden les holandeses, es veuen com cal, maques, simpátiques i netes (bé almeys ho semblen)
Per matar el rato voltem per la terrassa de l'aeroport i mirem el moviment d'avions. L'aeroport és enorme, alguns avions de companyies de Dubai, China Airlines... fem el friki un rato i anem a dinar al burrikin que hi havia al sortir del tren. Allá hi fotia un viruji de cal déu i després d'embarcar veiem un fotimer de botigues duty-free i un altre burrikin superguapo i tancat, bueno, tampoc ho sabíem.
Esperem a la porta d'embarque (en català embarcament?) i l'avió arriba mitja hora tard. El rollo de sempre dins l'avió i agafo finestra per mirar les vistes. Espectacular, veia el principi del motor i molava veure com s'inclinava l'avió i sobrevolavem muntanyes. La tripulació devia estar de cachondeo perque mentre deixaven anar el rollo de seguretat la paia es descollona.
La putada de la tornada va ser que em vaig quedar sord d'una orella i no hi havia maneres de recuperarla. Només em faltava aixó, prou cansat que anava i la maleïda orella que no es desperta, clar que l'aterratge va tenir collons, quan vaig sentir que el capitá era argentí ja vaig pensar que pasaria algo. I tan bon punt anuncien que ens cordem els cinturons de seguretat que el paio començerà a baixar, l'avió fot un bajón de cop. L'orella es tapa i no la vaig recuperar fins el vespre.
Lo que no m'esperava era aterrar al Prat i baixar per l'escala aquella móvil, com si fos Kennedy i pujar a un autobús que ens va deixar a la terminal per recollir les maletes. Pensava que aixó ja no s'estilava.
L'altre sorpresa va ser la calor que fotia. Quatre dies per sota de 4 graus i al sortir fora de la terminal semblava alló Miami Beach. Em sobrava l'anorak. Però tot i aixó em va reconfortar, ja em sentia a casa.
Technorati tags: blog, amsterdam, travel
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
