Easy as pie

Avui estic inspirat. Llegeixo a Escolar.net via Otro mundo es posible que el PP ja ha recollit més de 140.000 firmes per realitzar el referéndum sobre l'Estatut. Pel que sembla el control sobre les firmes no és massa seriós. Un generador de DNIs i fins i tot Songoku i Grissom poden firmar a favor del referèndum. Sabent això fins i tot 140.000 semblen poques. Però, aquestes 140.000 son les firmes validades o abans de validar?

Això sembla el pati del colegi... i després volen que ens prenguem als polítics seriosament...

Technorati tags: politics, pp, catalunya

WTF?

Hi ha vegades que un es pregunta en què cony estava pensant en aquell moment. Veient les imatges, em pregunto què se li va passar pel cap al jefe d'aquesta empresa de serveis d'hosteleria, espero que no de càtering perquè sino la broma és fàcil.

Vist a Bcn per les festes de la Mercè, a rda St. Pere, entre Urquinaona i Pl. Catalunya. For Real.

PD: Sorry per la qualitat de les fotos, però només portava el móbil a sobre.

Technorati tags: photo, Barcelona. fun

Noves tendències

Ha arribat un punt que ja no sé que creure'm i què no. Via escolar.net, que un dels blogs més punteros del moment és un en què un suposat operari de clavegueram de Barcelona postejava en el seu blog una sèrie de vídeos de poca qualitat gravats a les clavegueres en les que se sentia un crit aterrador. Realment acollona.

Més tard, m'informa via Al Abordaje que no és més que propaganda de la nova peli de Filmax, Underworld 2. Casos així n'hi ha més cada dia, mostrant les noves técniques de màrqueting. El fenomen del blogging és cada dia més important i les empreses estàn al corrent del seu poder. La seva popularitat els converteix en poderoses armes propagandístiques, ja que és un canal excelent per arribar a un públic jove, que va canviant la tele pel monitor i que obté informació mitjançant la xarxa.

És curiós com d'una propaganda molesta (pop-ups, banners, etc.) poc a poc es va passant a una propaganda viral, fent alguna cosa que capti la nostra atenció amb prou força perquè siguem nosaltres mateixos els que extenguem la publicitat. Som el medi de propagació i els consumidors alhora. A mi em molesta formar part del joc d'una empresa sense saber-ho, però crec que la tendència seguirà i augmentarà, fins al punt que estarem bombardejats contínuament pel màrqueting. Videojocs, blogs, videos, podcasts i pàgines web es barrejaran amb estratègies empresarials. Les noves tecnologies ho permeten. Fins i tot s'ha estudiat el cas d'incorporar vídeos de publicitat al móbil, obtenint reduccions de tarifa (via Gizmodo)

La cosa está mu malamente. En ocasiones veo anuncios.

Technorati tags: ads, society

Stupid Invaders

Hi ha vegades en què un mateix pot comprovar a quins nivells de cultura està arribant la població. I després pagaria per no haver-ho de tornar a comprovar. Això és el que m'acaba de passar ara mateix.

En una de les webs que de tant en tant visito, Quebuscasqué, hi ha un post etern. Primer cal aclarir que aquesta web no és més que un seguit de diferents entrades sobre les busquedes més remotes i rares que la gent fa en buscadors i que han portat a aquell desgraciat a un blog que no hi té res a veure. Això és fàcil de veure en llocs com a Spaces de MSN o a les estadístiques on hi queda registrat el link del visitant.

Bé doncs aquesta pàgina recull aquest tipus de frikades i el visito normalment per partir-me descaradament de lo malament que està la gent. Però com he dit abans n'hi ha un d'incomensurable, enorme i mític. El post dels grafitis. Un blogger hi va afegir una d'aquestes busquedes frikis, que era una cosa així com fer un grafiti amb el nom i de cop es va omplir de gent amb nicks sudaques i quillos demanant grafitis, sense veure el que hi posava al principi del post, ni entendre de què anava la web, ni veure cap anunci explícit. Segurament algú va començar a demanar un grafiti per fer conya fins que l'assumpte va agafar l'efecte bola de neu i ara ja porta com vuitcents comentaris, uns demanant grafitis i uns altres descollonant-se i dient que no es feien aquestes coses. Lo pitjor del cas és que la gent anava facilitant emails per rebre tan cobdiciada firma, fent del post un carmelet pels spammers.

I encara hi ha posts semblants de poemes i lletres gótiques amb peticions semblants, amb la qual cosa arribes a la conclusió a que estem vivint en un món de gilipolles i que els virus i demés parafernalia s'extenen a causa d'individus com aquestos, que esperen amb candeletes un mail d'algú desconegut amb l'assumpte "tu nombre en grafiti colega" per obrir-lo inmediatament, encara que l'anitivirus el detecti com a perillós i li infecti tot el sistema. I després corre que corre a buscar l'amic informàtic i fotreli la cavalleria per sobre per instalarli uns programes de merda i per no avisarlo que corrien virus per internet.

Perquè la majoria de mortals, acceptem-ho, utilitzem l'ordinador per jugar al San Andreas, perdre el temps mirant frikades i baixar porno, software i musica per la mula. No dic que tothom sàpiga encriptació, llenguatge HTML o Ruby, però sí uns mínims que hauria d'establir el sistema educatiu. Saber com va el Word, el Powerpoint o Windows a nivell usuari no hauria de ser res destacable al CV. Poca gent fa servir macros i encara menys el Visio (l'estic dominant).

No en tenen ni puta idea de com va una red, ni com es configura, potser molts no saben ni instalar una impressora. Utilitzen l'ordinador com una simple máquina d'escriure que té internet. és una llástima. D'acord que el Windows és un SO per tontos, però hi ha més al darrera que no tothom coneix. Ara estic pensant quants dels meus amics coneixen o utilitzen un agregador de feeds. No sóc informátic però crec que no anem pel bon camí. L'educació que rebem ens deixa a l'estacada quan tenim problemes amb el Windows. Si amb un tema tan essencial com és avui dia el maneig d'internet i de l'ordinador tenim un nivell lamentable és perquè ens ho mereixem. El futbol, les alineacions i les nòvies de Ronaldo són més importants que la cultura informàtica. La televisió no ajuda. Els programes educatius i culturals són marginats i relegats a horaris diversos per tapar forats. Pocs programes de prime time es salven (saber y ganar, 50x15...) .

Aviam quanta gent té un teléfon VoIP. Segur que comparant EEUU, Japó, i la mitja de la UE dels 15 estem molt per sota. Això sí un mòbil 3G amb tot tipu de xorrades i que paga una pasta per el que parla i es descarrega el té gairebé tothom. Spain is different.

Cada vegada m'agrada més la frase del post anterior "Tienes al alcance de tus dedos la mayor suma de conocimientos de toda la humanidad y lo único que se te ocurre es buscar «Britney Spears»"

Actualització 17-01-06: Avui a Barrapunto surten un parell de notícies relacionades:
Programes de ciència a TV i ràdio i cursos de seguretat informàtica a la UB


Technorati tags: society, internet, stupid

Modern times

Un cop recuperat del cop moral de la catejada i de despedir-me de la PSP fins d'aquí un temps (un tracte és un tracte) tornem a la línia editorial normal i recupero un tema que ara mateix se'm ha passat pel cap i l'he de comentar. La modernitat, en especial l'evolució de les coses. Uf no sé com titular-ho, millor anem al gra.

La reflexió és la següent. Abans, em refereixo a quan era un xaval, no a abans de la guerra, que també, era un aconteixement veure una foto o una imatge d'una noia en bikini o roba interior. Literalment era com veure-la despullada. Era una cosa que costava de veure. Havies d'espiar, agafar revistes de la teva mare i coses d'aquestes. Les revistes del papa ja eren l'èxtasi. I així a poc a poc anaves descobrint aquest meravellós món femení.

Ara no. Surto al carrer i veig ties en bikini i en roba interior pertot arreu. A les marquesines del bus, als autobusos, als cartells gegants, al diari, a la tele (per suposat) i per internet ni em parlem. Només he de posar "girls" al Google Images i en tinc més de dos milions. Si posem un nom concret més. La mainada d'avui en dia ja no té tants problemes com abans. Lo pitjor és que no ho té a poc a poc sino tot de cop. El món real ens ha insensibilitzat en moltes coses que abans eren tabú. I el món virtual remata la jugada en haver-hi continguts per a tots els gustos.

No vull donar la impressió de repressor o carca. Simplement penso que l'avanç en tecnologia ens ha fet perdre la innocència i per segons què ens fa madurar abans d'hora.

Parlant d'internet fa uns dies que els principals buscadors van publicar a finals d'any el top de búsquedes i en els primers llocs hi havia Britney Spears, la Hilton, Harry Potter, Pamela Anderson entre d'altres com Katrina i tsunami, el que em recorda una frase que vaig llegir a Microsiervos (copy & paste) "Tienes al alcance de tus dedos la mayor suma de conocimientos de toda la humanidad y lo único que se te ocurre es buscar «Britney Spears»".

Technorati tags: fashion, society

Useless Hysteria

Després de les vacances nadalenques en què molts se les han passat estudiant o com en el meu cas, esperant les notes com gossos famolencs (el meu cas) , les vacances només ho són relativament.

Fas els exàmens a principis de desembre i fins a principis de gener no tens les notes. En el meu cas això ho condiciona tot. En cada dinar o sopar surt el mateix tema. Que aviam si aprovaràs i si no no faràs o aniràs a tal lloc o et comprarem tal cosa. Tu ja saps com t’han anat i segurament la teva intuició no et fallarà, a menys que siguis un complet imbècil (més aviat innocent) i esperis que una fada o un aladino t’ajudi a aprovar. Però prefereixes callar i que el temps et doni la raò. O te la tregui, depenent de la teva intuïció. En el meu cas veia clarament que l’exàmen de dret fiscal no em salvava ni “Pirri Manson” i efectivament no m’he equivocat. Suposo que em deu agradar complicar-me la vida.

Aprofitant el moment de depre que travesso i abans no li foti mà a l’ampolla de vodka que no falta mai al meu cuarto (ni faltarà, vist l’èxit), m’agradaria deixar per escrit el meu odi incondicional a tota la colla de trepes que el dia de l’exàmen venen histèrics a preguntar-te com ho portes.

Ja fa temps que em cansa molt la pregunteta estúpida que normalment te una resposta encara més patética que sol ser “mira així així” “espero que bé” i “fatal”. Jo prefereixo respondre “ penjant” o “entre les cames” però a les noies no els hi fa gaire gràcia, i ho ignoren, suposo que per no perdre la concentració. Els dies d’exàmen la pregunteta la fa tothom que arriba a l’aula, seguidament sempre hi ha algú disposat a explicar lo bé (o malament) que ha estudiat i part de la seva vida en capítols. Ja sé que sóc un bitxo raro i la meva introversió o antisocialisme creixent és preocupant (hi ha psquiatres d’ofici? En busco un) però a mi tant se’m en fot si ho trobes xungo o fácil i que si la teva tia la va dinyar la setmana pasada veient Pasión de Gavilanes i del susto no has pogut estudiar.

Jo prefereixo relaxar-me, parlar de trivialitats, parides i fer conya abans que crispar a la gent amb paranoies meves, el resultat és que amb tanta conya perdo la concentració i amb les porques per allà preguntant temari em poso nerviós. Un desastre.

Lo pitjor és que a aquesta gent no la pots enviar a la merda perquè quedes malament i tal. A més segurament per a aquestos espècimens humans jo sóc l’element turbador i causant dels seus mals i es caguen en mi tant com jo amb elles.(Sí, elles, tots sabem que la majoria que toca els ous així són femelles) (y hasta aquí puedo leer).

Lo millor del cas és que la gent que respon que ho porta fatal sol aprovar i normalment amb bones notes. Jo acostumo a dir “espero que bé” i normalment és “va a ser que no” i alguna catejada cau. És collonut, la paia que diu que ho porta fatal, pregunta el temari tema a tema i que no ha tingut temps per estudiar resulta que ha aprovat i amb bona nota (posem un 6 cap amunt) i tu estudiant dos setmanes abans cada tarda i amb sensació de controlar algo et surt el tiro per la culata i has de sortir de l’aula a buscar més vaselina.

Tema apart és la copiada, però això ja en parlarè un altre dia.

Technorati tags: life, exams, blog

La dècima

Bon any a tots i totes!!! (sobretot per elles)

Per desgràcia vaig passar el cap d'any a casa, en un Nadal bastant trist, més que re perquè gairebé totes les festes han caigut en findes per lo que de ponts, pocs. Tot i això i per distreure'm una mica vaig fer una repassada a la programació televisiva en una nit tan especial. Tan especial i tan previsible. Bé cal dir que fins a les onze no vaig posar la tele, em vaig passar la tarda enganxat a la play, però l'únic que valia la pena era el monóleg del Buenafuente que feia des de Reus. Una repassadeta al 2005 que li va quedar genial. Cap a les onze encara es podia veure la tele, que normalment totes fan repassos al 2005 o frikades humorístiques, com a Antena 3 que feien un especial de Mire Usté i dijous un especial de Buenafuente de la secció "No te acostarás...". Resumint un empatx de El Terrat.

Llavors va venir la hora H o D o la lletra que més rábia us faci i la tele es va omplir de gales infumables i casposes. Potser la que menys la de TV3, escombrem cap a casa, bastant bé. Alex Casanovas i els de Teatre de Guerrilla presentaven l'espai on entre actuació i actuació "xerraven" amb el personal de TV3 i altres personatges il.lustres que estaven a primera fila, rollo restaurant i que de tan en tan sortia un mag molt crack i catxondo que els treia com a "partenaires".

A la publi anava canviant i el panorama era desolador. "España se rompe" diuen uns. Jo dic "España se hunde". A la primera una gala calcada de Noche de fiesta amb un títol revelador "Al 2006 con la primera". Tres vegades que l'enganxo fent zapping i tres vegades que em surt el presentador amb un cartellet repartint premis. Vinga va, no estàn saturades les línies que a sobre fem trucar més a la gent! La resta pues com Noche de Fiesta. Bustos parlantes i diàlegs forçats.

Pasem a Antena 3 i lo mateix una gala però amb Silvia Jato que ja és una altra cosa. Almenys no hi havia la mà del Moreno per allà però casposa igual, que ni la Jato ni el gavilán ho salven. Per cert que entrada la matinada hi va sortir el Chiquito però la seva presentació va ser surrealista. Tots partint-se la caixa, no sé si pel guió o per la tonteria que portaven a sobre. Molt raro.
Per cert molt xulos els sillons que tenien. No se què cony eren però el respaldo es movia com gelatina. Ara que hi penso lleig de presentar una gala assegut.

A Telecinco hi feien un supermegachachidelamuerte concert de OT. Ple a petar d'hormones, feromones, testosterones i clerasils veient uns paios i paies que a part d'estar més o menys potables es dedicaven a estripar cançons alienes. A més de l'estranya parella "calvo fan de Fernando Alonso" i Carmen Alcaide que lluïa un escot més que generós i que a cada moviment corria el risc de provocar despreniments de retina als espectadors, ho feien des d'Oviedo, amb l'excusa de la infanta i l'Alonso. Sort que no va sortir a cantar "Astúrias patria querida".

Al Cuatro no ho vaig veure, però pel que llegeixo ho va fer la Eva Hache (no em vull imaginar Gabilondo). El que sí vaig veure és la resta, que era una extended version de Cuatroesfera, on simulaven una festa i anaven posant videoclips bastant bons per cert (cutre però com que començen i tal, s'ha de mirar el pressupost i van tirant d'arxiu). Al final i com a colofó, un parell d'episodis de South Park cap a les tres de la matinada. Pressupost apanyadet.

Hora de les campanades. Poso tv3 i surt la Fina Brunet (que no és el mateix que la Mari Pau Huguet) i dos xavals del Ventdelplà aquest que es fa a Breda. Un poble que per no tenir no té ni rellotge al campanar. Mira que hi ha puestos per fer les campanades i mira que hi ha pobles (és estrany que la mania de descentralitzar arribi fins a aquest punt, en comptes de fer-ho des de Barcelona i llestos pues no a voltar i gastar calers en makejar pobles). L'anècdota de la nit i com no podia faltar, va ser el lio amb els quarts i les campanades. Ho repeteixen cada any, que si primer els quatre quarts i després pam pam pam (sembla senzillet), però sempre hi ha algun canal que es descompta o no arriba (com les campanades del 1998 de Carmen Sevilla on es fa un lio monumental) i aquesta vegada va ser per els rookies de tv3, on tot i explicar que aquest any seria fàcil pel rellotge que havien posat que iluminava els quarts, es varen quedar a la dècima campanada. És el que passa si et menges els raïms sense mirar com s'iluminen els quarts. No sé si va ser pitjor que es descomptessin i passessin de la dècima campanada a felicitar el nou any directament o que no es disculpessin i acabessin la connexió donant l'esquena als espectadors, no sé si en plan escena peliculera o per evitar mostrar la cara de primo.

A la primera un clàssic, Ramón García i la sempre elegant Igartiburu, els dos amb capa en plan Brácula no en van fallar ni una. Em vaig fixar que tot i que Antena 3 i la TVE estaven a la Puerta del Sol, a la TVE el plànol no sé si era més tancat, però no quedava tan cutre com a Antena 3 on es veia com el cuarto d'un hotel amb un arbret de nadal cutre al costat i dos personatges d'Aquí no hay quién viva fent la retransmissió, només faltava que es veiés la porta del bany.

Vaig a veure si trobo la pifia de tv3 per la mula...

Technorati tags: tv3, new year, blog